‘Esperant en primavera’, de Du Fu (712-770)

.

ESPERANT EN PRIMAVERA

Al meu país assolat per la guerra
Ja no li resten més que muntanyes i rius
La primavera arriba
La ciutat colgada de males herbes
Afligit, deixo caure les meves llàgrimes sobre les flors
I els meus sanglots dispersen els ocells colpits per la por
Els focs al front cremen tres mesos sencers
Espero notícies de la meva família
Que em són més estimades que l’or
Em grato el cap
Acaricio el poc cabell grisós que em resta
Les agulles ja no arriben a agafar-lo

.

• Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song, traduïts del xinès al francès per Shi Bo, i del francès al català per Núria Periago, amb cal·ligrafies de Shi Bo. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (biblioteca Serra d’Or), 2005. ISBN 84-8415-734-2.

‘Sonet mig tapat amb un llençol’, de Joan Brossa

.

SONET MIG TAPAT AMB UN LLENÇOL

Blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sota
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la bóta
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc

blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc
blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota
blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota
blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang

blanc blanc el tasta turmentat i jura
blanc o marca les gotes al desert,
frontera resplendent on no s’atura

la servitud, que és flor de lligadura
en el combat de qui ha descobert
que sotmetre’s als rocs és un encert.

.

• Joan Brossa, A partir del silenci. Antologia polimòrfica, a cura de Glòria Bordons. Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors, Barcelona, 2001. ISBN 84-8109-350-5/84-226-8822-0.

‘Ximpanzé’, de Ricard Bonmatí

.

XIMPANZÉ

Orellut i geperut,
braços llargs i desmarxat,
cul pelat i cos pelut:
aquí tens el teu retrat.

.

• Ricard Bonmatí, Estimades feres. Il·lustracions de Montse Ginesta. Baula (Ala Delta), 2009, ISBN 978-84-479-1952-9.

‘Els arbres’, de Joana Raspall

.

ELS ARBRES

Veig una branca florida
i no sé si és d’ametller
—diuen els ocells que aquesta
és la que floreix primer—.

Jo només conec els arbres
quan el fruit ha madurat;
els conec per les cireres
o els préssecs que n’he menjat.

.

• En memòria de la Joana Raspall, que ha mort avui, amb cent anys de vida i poesia. Tret de Font de versos, Baula, 2003.

‘La llengua de les formigues’, d’Enric Casasses

.

LA LLENGUA DE LES FORMIGUES

Vora la casa d’un arbre a l’altre
hi han tirat un cordill per estendre roba
però no hi ha roba estesa,
la casa és buida,
se n’han anat de viatge
d’ampliació d’estudis
i el cordill d’estendre és una autopista de formigues,
un sol carril a tota pastilla en doble direcció,
i ni de dia ni de nit fan soroll
però es parlen totes.

Tenen uns quants llenguatges:
els dels signes de les mans,
el de ganyotes,
el d’escopinades, rots, sospirs i pets,
el de dir-s’ho ballant
i el de fregar-se galta a galta, que és un llenguatge
de molt ric vocabulari.

.

• Enric Casasses, Històries d’animals, tretze. Pintures d’Stella Hagemann. Edicions Documenta Balear, 2010. ISBN 978-84-15081-39-5.
• Les formigues, cal·ligrama d’en Salvat-Papasseït

Xerrada de Ricard Bonmatí sobre poesia a l’escola: creativitat i emotivitat (4 abril)

• Vist en aquesta nota del blog del Seminari Marta Mata

A ‘Un país de llibre’, embarbussaments i en Ricard Bonmatí (10 gen)

Per via del clijCAT

A Faristol, ‘Joana Raspall, un clàssic de la poesia per a infants’

«Joana Raspall és, en definitiva, una escriptora que treballa amb les mateixes serietat i professionalitat quan escriu poesia per a infants que quan redacta diccionaris per a adults. I quan escriu poesia infantil tan aviat ens proposa versos lírics com versos humorístics; tan aviat escriu sobre temes clàssics com se les heu amb herois de la modernitat; tan aviat canta com juga com conta. Perquè és una poetessa de debò, no pas una d’emergència, com podria fer maliciar la seva declaració de servei.»

• Miquel Desclot, en aquest article de Faristol, que val la pena llegir complet perquè inclou una breu, però concloent, anàlisi de dos poemes

Presentacio de ‘Glu-glu’ a La Central del c/ Mallorca (15 des)

Pitgeu per a ampliar

‘Conjur per al cul de mal seient’, de Miquel Desclot

.

Cul, culet,
ves-te’n a seure,
ves-te’n a seure.
Cul, culet,
ves-te’n a seure
al tamboret.

.

• Miquel Desclot, El domador de paraules. Il·lustracions de Mercè Galí. La Galera, Barcelona, 2012. ISBN 978-84-246-4470-3

‘El domador de paraules’, de Miquel Desclot

Per qualitats com l’enginy, l’humor, el vocabulari, els jocs lingüístics, la varietat mètrica i els vincles amb la tradició cultural, personalment entenc que Miquel Desclot és el més imprescindible dels nostres poetes per a infants.

Per això, és una molt bona notícia que se n’hagin publicat unes “poesies incompletes”, com diu el subtítol d’aquest El domador de paraules, que inclou cinc llibres: tres de ja coneguts i reconeguts, com són el Bestiolari de la Clara, Oi, Eloi? i Més música, mestre!, però també dues novetats: El domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra. S’hi afegeixen, a més, un bon nombre de petites il·lustracions de Mercè Galí, en general de traç gruixut i to humorístic.

No us el deixeu perdre!

Presentació de Lola Casas i Pere Cabaret a Mataró (10 nov)

Font: Castellnou

Presentació de ‘Glu-glu’, de Glòria Falcón i Mercedes Delclòs, a Casa Anita (27 oct)

El nou llibre-disc de Glòria Falcón i Mercedes Delclòs promet molt!

‘El Món de Non’ (‘The Land of Nod’), de Robert Louis Stevenson (dins ‘Jardí de versos d’un nen’)

Il·lustració de J. W. Smith

El Món de Non

De l’esmorzar fins a la nit
m’estic a casa amb els amics,
però llavors quan ve la son
me’n vaig molt lluny, al Món de Non.

Només hi entro si vaig sol,
sense ningú dictant què vol:
tot sol faig via a prop dels rius,
carena amunt dels somnis vius.

El més estrany m’hi ve a trobar,
llocs que fan por, plats de menjar,
fins que la lluna al cel es pon
i tot s’adorm al Món de Non.

Per molt que ho vulgui recordar,
no sé de dia com s’hi va,
ni puc xiular la melodia
de la tonada que em sabia.

*

The Land of Nod

From breakfast on through all the day
At home among my friends I stay,
But every night I go abroad
Afar into the land of Nod.

All by myself I have to go,
With none to tell me what to do–
All alone beside the streams
And up the mountain-sides of dreams.

The strangest things are these for me,
Both things to eat and things to see,
And many frightening sights abroad
Till morning in the land of Nod.

Try as I like to find the way,
I never can get back by day,
Nor can remember plain and clear
The curious music that I hear.

• Robert Louis Stevenson, Jardí de versos d’un nen (A child’s garden of verses). Tria i versió de Jaume Subirana. Il·lustracions de Jessie Wilcox Smith. Castellnou (col·lecció Pícnic), Barcelona, 2011. ISBN 978-84-89625-94-5.
• Al llit a l’estiu
• Sobre la col·lecció Pícnic, vegeu Picnic.castellnouLIJ.com
• A Child’s Garden of Verses

Miquel Desclot, sobre poesia infantil

… Quines raons et van portar a començar a escriure poesia per a infants?

Purament, una necessitat col·lectiva. Ara costa una mica d’entendre, però en aquell moment no hi havia res, per als nanos! Res de nou! Només allò que es recordava d’abans de la guerra. Mentre feia la carrera, també feia classes de català a l’escola dels jesuïtes del Clot, dins l’horari lectiu (una autèntica novetat, en aquell temps). Això suposava experimentar, perquè era una cosa que no s’havia fet, en aquella escola ni quasi enlloc. Vaig buscar referències per orientar-me, i vaig anar a parar a Rosa Sensat, que era la punta de llança de la formació pedagògica. Allà vaig conèixer en Josep Maria Cormand i la Fina Rifà, que també eren mestres. Ens vam fer amics, i ells van ser qui em van convèncer que, a més de la poesia que ja estava fent, calia que fes literatura per a nens, perquè no hi havia material per enlloc. En aquesta mateixa època, entorn del 1970, La Galera començava a demanar a gent de l’ensenyament com Emili Teixidor o Josep Vallverdú que escrivissin per a la mainada. En Josep Maria i la Fina em van portar a La Galera i em van presentar a l’Andreu Dòria, fundador de l’editorial, que treballava conjuntament amb Rosa Sensat. Com que faltava gent per fer aquella feina, ràpidament em va encarregar un parell de llibres. Era un material que la gent, la societat, demanava. I per això ho vaig fer. Els mestres més actius es trobaven desemparats en aquest aspecte. És una feina que he fet més sovint per encàrrec que no pas per inclinació personal, però l’he feta molt de gust.

Així, quina és la teva dèria principal pel que fa a l’escriptura?

La poesia.

La que fas per a adults?

Sí, però ha arribat un punt en què no hi faig diferències. Encara que la poesia canviï de públic, no l’escric de manera diferent. El primer llibre de poesia per a infants, El blanc i el negre, me’l vaig plantejar tan seriosament com la que faig per a adults. Això ho tinc molt clar: els nens són tan eixerits com els grans, encara que no els pots exigir la mateixa experiència lingüística i cultural. Això sí, jugo molt més amb les paraules i em diverteixo molt. Amb els grans, m’he tornat més circumspecte. Em fa terror escriure per escriure, omplir els llibres de versos prescindibles. Cada cop més.

• Llegiu l’entrevista completa, feta per Òscar Rocabert, a Núvol

Tràiler de ‘La vida contada a un nen del veïnat’, d’Estellés, il·lustrat per Miguel Ángel Díez

Homenatge a Joana Raspall a la Setmana del Llibre en Català (15-S)

• Per via de El Cep i la Nansa

Breu: Miquel Desclot inaugura l’Any Joana Raspall

Per via del ClijCAT, m’assabento que Miquel Desclot inaugurarà l’any previst en homenatge de Joana Raspall amb una conferència intitulada «El llegat de Joana Raspall». Serà el dijous dia 6. Teniu més informació al bloc El tro de falguera.

‘Fffff!’, de Lola Casas

.

FFFFF!

Fuet de calor furibunda,
———— asfixiant,
———— sufocant.
———————— Em surt fum del cap!
Finals d’agost
i el termòmetre
continua enfilant-se!
———— El fantasma de l’estiu,
———————— fanfarró i funest,
———— passa factura
———— de foc i fatiga.

.

• Lola Casas, Roig. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9883-096-5.

Carme Solé Vendrell rep per ‘La croada dels nens’ el Premi Nacional de Cultura… de Còmic (??)

Amb sorpresa, llegeixo a Cornabou que l’admirada Carme Solé ha rebut un dels Premis Nacionals de Cultura, mèrit que difícilment disputarà ningú, si no fos que, estranyament, li han atorgat un de «Còmic». Per la meva banda no sé veure cap còmic en aquest llibre, que il·lustra amb emoció i contenció un poema narratiu de Bertolt Brecht (sobre el que no he parlat aquí perquè no sé què concloure sobre la traducció, a part del fet obvi que no era fàcil).

Copio doncs de Cornabou:

La il·lustradora Carme Solé Vendrell rep el Premi Nacional de Còmic per l’àlbum «La croada dels nens» sobre un poema èpic de Bertolt Brecht
La il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1 agost 1944) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Còmic per l’obra ‘La croada dels nens’, publicat per Editorial Magenta Universal Productions, en la col·lecció Els Contes d’Aram,en una versió de Jaume Escala. L’àlbum, publicat l’any passat, recull els dibuixos que Carme Solé Vendrell va fer fa més de vint anys, tot i que el llibre no va ser publicat fins ara. La il·lustradora es va basar en el poema èpic de Bertolt Brecht sobre l’èxode dels infants orfes a l’Europa de la Segona Guerra Mundial. Segons el jurat del premi, que atorga el CoNCA, es tracta d’un poema commovedor interpretat des d’un registre auster, en tinta negra i amb una segona tinta vermella de color sang, i que reflecteix emocionalment l’horror de la guerra en els infants [veure crítica Andreu Sotorra]. Carme Solé Vendrell va estudiar pintura a l’Escola Massana de Barcelona. Va editar el seu primer llibre il·lustrat el 1968 i des d’aleshores la seva biobliografia abasta més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. En la seva trajectòria, ha publicat il·lustracions en diversos països com el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, EUA, Canadà, Noruega, Holanda, Dinamarca, Brasil, Taiwan, Japó, o Corea, entre d’altres. Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la tradició catalana d’il·lustració i ha creat escola en noves generacions d’artistes. Ha impartit cursos d’il·lustració a Barcelona, Mèxic DF, Venècia, Río de Janeiro, Taiwan, Nova York. Ha format part de diversos jurats internacionals. Avans del Premi Nacional de Còmic, ha estat distingida amb nombrosos premis entre els quals destaquen: Janusz Korczak (1979), Nacional de Ilustración (1979), Catalònia (1984), (Critici in Erba) 1992, (Octogone la Fonte) 1992 i Creu de Sant Jordi (2006). També fa treballs de cartellisme, animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre a més de presentar exposicions de pintura de la seva obra. Actualment, dins el Festival Grec 2012, ha elaborat l’escenografia i els objectes del muntatge teatral ‘Raspall’, basat en el conte de Pere Calders.

• La premsa, p. ex. El Periódico, també es fa ressò de l’estranyesa que desperta el criteri (la falta de criteri?) del CoNCA. Al jurat era Roser Ros, que coneix molt bé el món dels llibres infantils; cal pensar que no han trobat categoria millor, però caldria rebatejar el premi, per respecte al còmic i a la il·lustració, que no són sinònims.
• La notícia, al CoNCA.
• Comentaris de Carme Solé sobre el nom del premi, que caldria denominar «d’il·lustració», a Cornabou: «Carme Solé Vendrell, amb un extens bagatge professional en el món de la il·lustració i un dels noms més representatius de la il·lustració catalana contemporània, pensa també que per evitar polèmiques com aquesta en la qual s’ha vist involuntàriament implicada, la modalitat de “Còmic” s’hauria de rebatejar com a “Il·lustració”, ja que aquesta és una denominació que engloba tots els gèneres, sigui quin sigui el seu suport: àlbum il·lustrat, còmic o publicació en premsa.»

‘Tempesta d’estiu’, de Joana Raspall

Avui la Joana Raspall fa 99 anys. Felicitats i moltes gràcies!

Pitgeu per a ampliar

• Il·lustració de Marta Balaguer. Concert de poesia, Abadia de Montserrat, 2004.
• Referències a la Joana Raspall en aquest bloc

Presentació de ‘Glu, glu’, de Glòria Falcón, amb música de Mercedes Delclós

• No us ho perdeu!

‘Meló’, de Lola Casas

.

————MELÓ

————Tallades (daurades)
——————de lluna
————————escampades
———— sobre una taula
——————————d’estiu.

.

• Lola Casas, Groc. Il·lustracions de Mercè Galí. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9883-097-2.

‘La solució’, de Bertolt Brecht

.

LA SOLUCIÓ

Després de la revolta del 17 de juny
El secretari de la Unió d’Escriptors va fer
Repartir fulls de propaganda a la Stalinallee
Hom hi podia llegir que el poble
Havia perdut la confiança del govern
I que només treballant doble
Podria reconquerir-la. No seria
Molt més senzill que el govern
Dissolgués el poble i
N’elegís un de nou?

.

• Bertolt Brecht, Les elegies de Buckow. Traducció de Feliu Formosa, Edicions 62, 1974.
• Die Lösung // Nach dem Aufstand des 17. Juni / Ließ der Sekretär des Schriftstellerverbands / In der Stalinallee Flugblätter verteilen / Auf denen zu lesen war, daß das Volk / Das Vertrauen der Regierung verscherzt habe / Und es nur durch verdoppelte Arbeit / zurückerobern könne. Wäre es da / Nicht doch einfacher, die Regierung / Löste das Volk auf und / Wählte ein anderes?

‘Caragol’, de Josep Vallverdú

.

CARAGOL

A Lleida fan un aplec
que en diuen del caragol.
—Del caragol? Un aplec?
No m’ho crec.
Me’n faig creus.
—Ja pots pujar-hi de peus.
Però si ho fas
l’esclafaràs.

.

• Josep Vallverdú, Bestiolari. Il·lustracions de Manuel Cusachs. Fil d’Aram, 2010. ISBN 978-84-937967-2-3.

‘Consumació’, de Ponç Pons

.
CONSUMACIÓ

Amb un pobre filet
aprimat d’escriptura
improvís curt un vers
que no diu hexasíl·lab
la tristesa que amag
feta munts d’ombra al full
esblaimat on els mots
petits cercles que el llum
blau travessa angoixós
se’m desfan impotents
pel silenci vibrant
d’un espai ple de buit
que intangible i abstret
se m’esfondra enganós
quan illenc i prosaic
amb tendresa recull
tots els símbols que el temps
implacable ha fet cendra.
.

• Desert encès, 1989. Recollit dins Antologia de poetes catalans, IV: De Maragall als nostres dies, 2a part. A cura de Giuseppe Sansone. Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors, 1997. ISBN 84-8109-136-7.

‘Veus de xiquets davallant Santa Anneta’, d’Enric Sòria

.

VEUS DE XIQUETS DAVALLANT SANTA ANNETA

Havem collit prunes,
jonça i llevamà.
Olibetes brunes,
quan envesprirà?

Jugarem sambori,
capvespre i basarda,
en eixir la lluna
i en morir la tarda.

En la fosca nit
vestirà de dol
la clarosa lluna
per plorar el sol.

.

• Recollit dins Marc Granell i Josep Ballester, eds., Antologia poètica, amb il·lustracions (petits dibuixos en blanc i negre) de Lina Vila. Tàndem Edicions, València, 1993, 1999. ISBN 84-8131-007-7.

‘Soldats’, de Giuseppe Ungaretti

 

SOLDATS

(Bosc de Courton, juliol de 1918)

Som com
a la tardor
en els arbres
les fulles

 

• Traducció de l’italià de Narcís Comadira, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

‘Cançó del remugaire’, de Josep M. Sala-Valldaura

.

—————CANÇÓ DEL REMUGAIRE

—————En sé molt de rondinar,
—————remugo i remugo
——————————sense parar.

—————Sóc rondinaire
—————i res no m’agrada
—————ni poc ni gens ni molt ni gaire,
—————sóc remugaire
—————i em canso de tot,
—————l’estudi, la feina, la festa i l’esport.

—————En sé molt de remugar,
—————rondino i rondino
——————————sense parar.

—————Sóc remugaire
—————i tot em fatiga,
—————l’aigua del mar i la piscina,
—————el pla i la muntanya,
—————el foc, la terra i l’aire,
—————sóc rondinaire
—————i estic fart de tot,
—————de tot i de res,
—————a ciutat i a pagès,
—————dels llibres, els vídeos, els amics i els calés.

—————No vull estudiar a l’escola,
—————ni caminar pel carrer,
—————ni jugar amb la pilota,
—————ni menjar carn o peix,
—————que sóc remugaire
—————gamarús, ganso i gandul,
—————ruc i pallús,
—————dropo i mandrós,
—————però xerraire,
—————i de callar,
—————ni parlar-ne,

—————que sóc rondinaire
—————i remugo i remugo
—————sense parar,
—————que res no m’agrada
—————i em canso de tot,
—————de classes, piscina, de tele i esport.
.

• Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.

‘Alegrau-vos, pare Adam’ (popular)

.
Alegrau-vos, pare Adam,
de la faraririram,
que la Verge n’és partera,
lloat sia Déu!

A on l’anirem a cercar,
de la faraririram?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la faraririram,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

• Anònim del s. XVI. Pres de Joaquim Marco, Antologia de la poesia catalana del segle d’or, Salvat, 1970.