Amb els meus contes, a Cambrils (3 oct)

Dimecres vinent, dia 3 d’octubre, tinc l’alegria (i la responsabilitat!) d’obrir el nou cicle de contes de la biblioteca de Cambrils. Portaré un nou conte meu, A partes iguales; i probablement La bruixa Lletjards i ¿Tres han de ser? En endavant, el cicle el continua la Rosana Andreu, bibliotecària de la secció infantil, amb el títol genèric de Qui vol un conte… de princeses? A baix us copio l’agenda del mes de la biblioteca, per als detalls o per si voleu assistir a alguna altra activitat. Agraeixo a la llibreria Serra que durà alguns exemplars del nou conte. Allà us espero!

Agenda de la biblioteca de Cambrils, octubre 2012

Presentació a Girona dels diccionaris: ‘Petit diccionari de ciència’ i ‘Petit imaginari de ciència’ (4 oct)

Pitgeu per a ampliar

• Per via del web de Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Miquel Desclot, sobre poesia infantil

… Quines raons et van portar a començar a escriure poesia per a infants?

Purament, una necessitat col·lectiva. Ara costa una mica d’entendre, però en aquell moment no hi havia res, per als nanos! Res de nou! Només allò que es recordava d’abans de la guerra. Mentre feia la carrera, també feia classes de català a l’escola dels jesuïtes del Clot, dins l’horari lectiu (una autèntica novetat, en aquell temps). Això suposava experimentar, perquè era una cosa que no s’havia fet, en aquella escola ni quasi enlloc. Vaig buscar referències per orientar-me, i vaig anar a parar a Rosa Sensat, que era la punta de llança de la formació pedagògica. Allà vaig conèixer en Josep Maria Cormand i la Fina Rifà, que també eren mestres. Ens vam fer amics, i ells van ser qui em van convèncer que, a més de la poesia que ja estava fent, calia que fes literatura per a nens, perquè no hi havia material per enlloc. En aquesta mateixa època, entorn del 1970, La Galera començava a demanar a gent de l’ensenyament com Emili Teixidor o Josep Vallverdú que escrivissin per a la mainada. En Josep Maria i la Fina em van portar a La Galera i em van presentar a l’Andreu Dòria, fundador de l’editorial, que treballava conjuntament amb Rosa Sensat. Com que faltava gent per fer aquella feina, ràpidament em va encarregar un parell de llibres. Era un material que la gent, la societat, demanava. I per això ho vaig fer. Els mestres més actius es trobaven desemparats en aquest aspecte. És una feina que he fet més sovint per encàrrec que no pas per inclinació personal, però l’he feta molt de gust.

Així, quina és la teva dèria principal pel que fa a l’escriptura?

La poesia.

La que fas per a adults?

Sí, però ha arribat un punt en què no hi faig diferències. Encara que la poesia canviï de públic, no l’escric de manera diferent. El primer llibre de poesia per a infants, El blanc i el negre, me’l vaig plantejar tan seriosament com la que faig per a adults. Això ho tinc molt clar: els nens són tan eixerits com els grans, encara que no els pots exigir la mateixa experiència lingüística i cultural. Això sí, jugo molt més amb les paraules i em diverteixo molt. Amb els grans, m’he tornat més circumspecte. Em fa terror escriure per escriure, omplir els llibres de versos prescindibles. Cada cop més.

• Llegiu l’entrevista completa, feta per Òscar Rocabert, a Núvol

Altervides: tres casos d’educació alternativa a l’escola convencional, i La educación prohibida

Per via de dues mestres, m’arriben dos vídeos de reflexió pedagògica. El primer el trobo molt interessant, pel seu caràcter de descripció i reflexió més positiva que a la contra, que mostra persones que han buscat camins alternatius a l’escola tradicional, ja sigui familiars o col·lectius (dins mateix de l’escola pública, però no convencional). El segon, la veritat, el trobo massa maniqueu i negatiu, més destructiu que constructiu (i aquí és un problema greu, doncs, haver començat per ridiculitzar allò que critiques); però alguns dels arguments que aporta són interessants (i encertats, al meu parer).

• Per al primer vídeo i l’escola Congrés-Indians, vegeu el blog Cafè pedagògic; del segon en parlen també en aquesta nota de El País

Presentació de la col·lecció ‘Les eines parlen’ a Teià (25 set)

Nota de Les eines parlen, i imatge del web de l’ajuntament de Teià

10 anys d’Ekaré a Barcelona: celebració a Casa Anita

Pulsad para ampliar

Presentació de ‘Errata. Les tribulacions de l’impressor Prim’ a L’Espolsada (29-S)

Pitgeu per a ampliar

‘Els tres pergamins de Ripoll’, d’Oriol Vergés

La història, com a forma de relat amb sentit sobre un període passat, és cosina germana de la novel·la; però en el cas de la cultura catalana, ha estat un camp encara més sovintejat pels autors de ficció juvenil pel fet que, durant molts anys, la història del país no s’ha pogut estudiar a l’escola.

Els tres pergamins de Ripoll, d’Oriol Vergés, és una novel·la històrica menys coneguda que per exemple La ciutat sense muralles, i probablement és menys ambiciosa; però conjuga amb encert i entreteniment les aventures, l’humor i la descripció de diversos àmbits de la Catalunya del segle XI, com ara l’escriptori d’un monestir, la vida rural o la Lleida àrab. Fou la proposta que engegà la col·lecció (encara disponible) «Les Arrels. L’aventura i la història», que, amb 23 volums, arriba fins el 1938.

Mercat de Lletres d’Igualada (23-S)

Tràiler de ‘La vida contada a un nen del veïnat’, d’Estellés, il·lustrat per Miguel Ángel Díez

Com i a qui afecten les retallades en educació? (Joan Domènech)

… Aquí, ni a Catalunya ni a l’estat, no hi ha cap consciència d’això. Per exemple, l’escola pública no és un tema d’interès per a la classe política dominant en aquest moment. L’escola pública en el sentit d’un sistema integrador, comprensiu, que globalment i en general asseguri una igualtat d’oportunitats, un creixement del coneixement, un creixement de la societat del coneixement… Hi ha països que fa temps que han fet aquests deures; en canvi, nosaltres no els hem fet. Tenim un sistema molt disgregat.

—I és en aquest sentit que l’escola pública de qualitat perilla?
—Hi ha una cosa que passa desapercebuda: les retallades no afecten mai tothom igual. Tenim un sistema educatiu públic molt desigual, amb escoles de categoria molt diferent (de composició dels alumnes, d’implicació de les famílies, d’implicació dels professors…). Jo sostinc que les retallades no afecten totes les escoles igualment, sinó que sobretot afecten les puntes del sistema i els sectors més desafavorits. Per tant, les retallades afecten sobretot les escoles que són més fortes, vull dir que s’han plantejat amb més profunditat tota la qüestió pedagògica, i les escoles que tenen uns alumnes amb més dificultats.

—Per tant, les retallades sí que afecten l’escola pública de qualitat.
—Sí, afecten l’escola pública de qualitat. Una de les coses que ens volen vendre és la idea que la qualitat no depèn dels recursos. Això és una afirmació molt contradictòria i, si no s’explica bé, pots caure en la demagògia. Primer: si els recursos no afecten la qualitat educativa, això vol dir que durant tots aquests anys hem llençat els recursos per la finestra? Moltes escoles es poden sentir ofeses, perquè han estat moltes les escoles que han aprofitat tant com han pogut aquests recursos. Que n’hi ha que no ho han fet? És possible. Ja he dit que el sistema educatiu és molt desigual. Però quan es retallen aquests recursos les escoles que pateixen més són les que han aprofitat bé aquests recursos. Les altres també pateixen, però potser no de la mateixa manera.

—La consellera Rigau diu que la qualitat educativa no se’n ressentirà, gràcies a l’esforç dels mestres, que enguany faran més hores lectives. Però les condicions educatives preocupen, desmotiven, frustren, indignen els mestres…
—Sí, s’han de fer mans i mànigues per mantenir la màxima protesta de cara a l’exterior i, alhora, un bon clima intern, entre els professors.

• Pres d’aquesta entrevista de Montserrat Serra (Vilaweb) a Joan Domènech, que val la pena llegir completa

Homenatge a Joana Raspall a la Setmana del Llibre en Català (15-S)

• Per via de El Cep i la Nansa

Exposició i presentació de Pilarín Bayés a Barcelona (18-S)

• Per via del clijCAT

 

‘La nau d’en Guim’, a la Setmana del Llibre en Català (15-S)

• Comentari de La nau d’en Guim

Presentació d”Un rei molt tossut’, de Montse Balada i Pep Boatella (8-S)

Es tracta d’un conte divertit i encertat, d’aire popular, sobre l’obstinació en l’error i la negativa a escoltar. I, com d’habitut a la col·lecció, amb l’adaptació en llengua de signes catalana.

Novament, la Setmana del Llibre en Català (7-16 S, Barcelona, Av. Catedral)

Pitgeu sobre la imatge per accedir al web de la Setmana

Breu: Miquel Desclot inaugura l’Any Joana Raspall

Per via del ClijCAT, m’assabento que Miquel Desclot inaugurarà l’any previst en homenatge de Joana Raspall amb una conferència intitulada «El llegat de Joana Raspall». Serà el dijous dia 6. Teniu més informació al bloc El tro de falguera.