Category Archives: Joventut

Presentació de ‘Un passeig amb el senyor Gaudí’, de Pau Estrada

Pitgeu per a ampliar

Pitgeu per a ampliar

Anuncis

‘El llibre de l’ós’, de Kate Banks, il·lustrat per Georg Hallensleben

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ben aviat trobareu a les llibreries El llibre de l’ós, un conte tendre per acompanyar els més petits a dormir, amb text de Kate Banks i il·lustracions de Georg Hallensleben. Jo n’he fet la versió en català. Aquí podeu llegir la presentació que en fa l’editorial Joventut.

‘País d’Oc’, de Renée Mathieu

«País d’Oc», de l’occitana Renée Mathieu, il·lustrat per Montse Ginesta

‘Fa tres dies que plou’, de Renée Mathieu

«Fa tres dies que plou», de Renée Mathieu, il·lustrat per Montse Ginesta

  • Renée Mathieu, Sons i cançons. Il·lustracions de Montse Ginesta. Joventut, Barcelona, 1988. ISBN 84-261-2341-4.

Madò Cullereta, d’Alf Prøysen

Els contes de Madò Cullereta (en noruec, Teskjekjerringa), de l’Alf Prøysen, tenen prop de mig segle de vida, però no han perdut el seu encant, a voltes compasiu, a voltes satíric, tot sovint força desinvolt i en general d’altre temps (però aquesta és part de la gràcia de la literatura, que ens permet de viatjar al passat). La Madò té la característica que, tot de sobte i no se sap per quan de temps, es fa «petita petita com una cullereta de cafè».

M’agrada especialment, per exemple, el relat de la cotorra Adéuclavellmorenet, que viu amb la família Alegria-Animació, el caràcter de la qual no respon gaire exactament al sentit dels cognoms. Madò es farà petita i la cotorra la tancarà a la seva gàbia i la cobrirà amb un drap, just quan la senyora Felicitat Animació entra a la casa amb unes amigues i conta com és de molesta la seva veïna (en realitat, la senyora Animació abusa una i altra vegada de l’amabilitat de Madò); Madò ho aprofitarà per dir quatre veritats des del seu amagatall. En català van ser traduïts per Jordi Jané i Mary Rød i publicats per Joventut, amb il·lustracions de la Montse Ginesta.

Una il·lustració de la Montse Ginesta, treta de Madò Cullereta al bosc meravellós:

darabuc-alf-proysen-montse-ginesta-mado-cullereta

Quan parlem de llibres de fa anys, i més si a sobre retraten gent gran, podem trobar mostres de violència a la vida familiar que avui es consideren intolerables i gens aptes per als llibres infantils. Tanmateix, es poden usar per xerrar i debatre sobre el tema, per saber com podia ser la vida de fa uns anys (i com ho és encara, per dissort, en alguns casos) i, si el tractament és humorístic, per fer-ho justament amb una mica d’humor, que li tregui ferro al tema. Un exemple (el context: Madò és molt nerviosa perquè ha recollit i guarit una cornelleta que, un cop recuperada, vol marxar a fer la seva vida, però Madò no vol que se’n vagi i la voldria retindre per sempre):

Madò Cullereta s’havia enfadat amb el marit i per dinar només li havia fet coca de bacallà freda i peles de patata bullides.
—I si no t’agrada, et fas el dinar tu mateix! —li va dir mig plorosa, repenjada al taulell de la cuina.
L’home va marxar gairebé sense dinar. I quan se n’anava li va dir des del llindar de la porta:
—Em sembla que t’has begut el poc enteniment que tenies!
I va tancar de seguida, per por de trobar-se algun plat esmicolant-se-li al cap, com ja havia passat d’altres vegades.

Quan es farà petita, Madò experimentarà en la pròpia carn la seva decisió, amorosa però tirana: la cornella se l’endurà amb el grup i aquests la voldran retindre en contra de la seva voluntat. Els contes funcionen tot sovint així, amb procesos d’aprenentatge.