Més enllà d’on sóc (haikus per a joves, v)

–

–

Més enllà d’on sóc

l’horitzó es difumina.

Tanmateix, hi vaig.

–

Vincles a blocs d’aula redactats en català

Aquesta pàgina d’enllaços amb blocs d’aula que disposen d’un espai web propi en català* és necessàriament incompleta i en construcció (a més de brevíssima, hores d’ara. Per a incorporar un vincle, corregir-lo o ampliar dades deixeu simplement un comentari i jo us afegiré a la següent actualització. Si en teniu i us ve de grat, indiqueu també els espais web específics de literatura infantil o juvenil. (Nota: Utilitzo “català” com a inclusiu de balear, català i valencià.)

Els blocs de mestre/a i blocs docents que no van lligats a cap aula en concret els recolliré en llista a part. D’altra banda, per tal de limitar un mínim la llista, en general incloc només espais oberts com blocs o wikis.

Joan Alegret, Batent les ales

Batent les ales,
surt de florides branques
la papallona.
¿O eren dos blancs pètals
que l’aire agermanava?

El poema d’en Joan Alegret el trobareu a Viu la poesia, amb diverses propostes de joc, com ara aquesta de crear-ne un cal·ligrama:

Ara anem a transformar el poema en un cal·ligrama. Agafa un llapis, pensa en el vol de la papallona i deixa anar la mà fent-la lliscar suaument per sobre el full, sense prémer gaire fort, dibuixant una possible trajectòria de vol. Quan tinguis una línia prou llarga, escrius el poema damunt d’ella, així el poema s’haurà de llegir com si seguíssim el vol de la papallona. Pensa en els colors que empraràs, el tipus de lletra i la seva mida. Quan hagis acabat la composició, la penges en un lloc ben visible de la classe, o millor encara, en una paret del pati.

La papallona signada per en Rafael és d’un alumne del CEIP Feliu i Vegués de Badalona i forma part del conjunt de Treballs amb fulles del bosc. No és d’ales blanques, com podria demanar el poema… Amb què en podriem fer una d’ales blanques? Què en dieu?

Addició: Incorporo unes papallones d’ales de ginkgo, fetes per l’Ana, de la classe de 5 anys de la Dolors Todolí.

Sons d’olor: llimones, pinyes… i el que imagineu

El Quadern de sons de Ricard Casals Alexandrí és un espai de música on, entre moltes notes i reflexions interessants, així com un munt d’instruments imaginaris dibuixats pels nens en el marc d’una gira escolar d’Ara va de bo, he trobat aquest poema que us copio de seguit:

.

Hi ha una llimona
acabada d’obrir
a la cuina.

Si l’olor fos so,
seria una música tènue
de bon escoltar.

.

Juga amb la sinestèsia, com aquell famós vers d’en Ferrater, «color d’olor de poma». Sense tecnicismes: juga a mesclar sensacions de sentits diferents (el que veiem i el que olorem, a Ferrater; el que olorem i el que sentim, a Casals). Si l’olor fos so, i la fruita fos una altra, què imagineu? Per exemple:

Hi ha una pinya
que s’acaba d’esberlar
al meu fruiter,
de tan madura.

Si l’olor fos so,
seria una música densa
com de tambors a la selva.

Quins sons d’olor imagineu vosaltres? Us animeu?

.

• La imatge de la llimona (molt reduïda de mida i resolució) té © de Gk-PhotoGalerie.de. La de la pinya procedeix de Free-picture-fotos.

Problemes a la sala Beckett

La Sala Beckett, un dels espais de teatre independent més importants de l’àmbit català, està vivint uns problemes que podrien obligar-la a tancar: llegiu-ne més en aquest article de La Vanguardia.

Bestioles menudes, de l’Elena O’Callaghan i Duch i en Valentí Gubianas

Bestioles menudes, de l’Elena O’Callaghan, il·lustrat per en Valentí Gubianas i publicat per Cruïlla, és una recomanació de la Clàudia:

«Aquest llibre el recomano a totes les nenes i nens que comencen a llegir, és molt fàcil i té unes il·lustracions molt boniques de Valentí Gubianas. A mi m’agrada molt “El palau de seda fina”, perquè parla d’una aranyeta petita i em recorda el mite d’Aracne, que vaig treballar a teatre.»

Dos enllaços més sobre l’Aracne, una història que va fer famosa Ovidi a les seves Metamorfosis: traducció en prosa de Ferran Aguilera al web de l’Escola d’Art de Manresa, i traducció en vers al wiki Eureka del departament de Clàssiques l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca.

Presentació de “Nit”, de Lola Casas, a Robafaves Jove

Proposta de tarda poètica amb Nit, de Lola Casas.

«Els poemes donen ritme i vida a la ciutat a les fosques, l’eclipsi de lluna, el somni, l’insomni, la nit de Festa Major, les cuques de llum, el crepuscle i, fins i tot, l’hora de les bruixes. Amb Lola Casas, autora; Pere Borrell, il·lustrador; i lectura de poemes a càrrec de nois i noies de l’Aula de Teatre de Mataró i nens i nenes de l’escola Camí del Mig. Dissabte, 24 de novembre, a les 6 de la tarda, a Robafaves Jove (Carrer Nou, 27 de Mataró).»

Transformacions Que neau us podeu perdre

VERSIÓ 1

Transformacions es una proposta de creació literària per a jugar i divertir-se i recordar que la literatura neix, primer que tot, d’un impuls de donar forma al món. Però… com? Escrivim un conte i no ens agrada, i en canviem el punt de vista, perquè quallarà millor vist per un altre personatge; o en reduïm les descripcions, que havien quedat enfarfegoses; o a l’inrevès, les fem créixer, perquè ens adonem que el que ha començat a viure allà a les lletres és tant un espai humà com una summa d’accions. Fem un poema de tres versos, que s’expandeix a catorze mesurats, o a disset irregulars, o pren forma de prosa, o de diàleg teatral. I cada vegada, conscientment o insconscient, el món creat es transforma, és altri, neix de nou.

La gent de l’OuLiPo va jugar molt amb les diverses possibilitats tècniques de la literatura. Just al contrari del que pensem a voltes: jo escric des del cor. D’acord, si així ho vols; però segons ho escriguis, arribarà o no, arribarà d’una manera o concreta, despertarà uns sentiments, però no uns altres. La literatura, tot i la seva fama de seriosa, és ben semblant a un acudit: la clau no és al què, sinó al com. I tanmateix, cadascú pot explicar bé el mateix acudit, si ho fa a la seva manera. El que cal és trobar la manera idònia i pròpia.

I aleshores, què millor que jugar a trobar maneres de dir les coses, fins i tot d’explicar la mateixa història? Com ho veuen els que hi eren, però no surten al conte? Com ho explicaria la premsa? Com ho explicaria un fill a un pare? Un jutge a un criminal?

Vegeu Transformacions i animeu-vos a imaginar aquell fragment base de Rodoreda, però vist a través d’unes altres ulleres, les que preferiu. Passeu el text per un prisma i trieu el vostre color de sortida. I llegiu també els colors triats pels altres i dieu-ne la vostra.

VERSIÓ 2

obro la mà
i faig volar coloms

obro la mà
i faig volar un falcó

obro la mà
i faig volar els rius que embolcallen els meus somnis

obro la mà
i faig volar el record d’un bes que ja no vull

obro la mà
i faig volar pardals

obro la mà…

Es fantàstic conte de sa bruixa, es bruixot i es poble de Ferreries

Els fillets i les filletes de 5 anys del C. P. Castell de Santa Àgueda han engegat un taller de contes on aniran inventant històries fabuloses. La primera ja està llesta, i amb un nom ben temible: «Sa bruixa, es bruixot i es poble de Ferreries».

Com comença, ja ho sabeu: «Hi havia una vegada…». I vet aquí que, a un poble tan guapo com el del nostre conte, van arribar un dia una bruixa i un bruixot, que no duien precisament bones intencions, i una nit…

Ja teniu el corcó de l’angúnia i del què passarà? Correu, que el conte segueix aquí…

També hi un segon conte, tot just començat, però on ja tenim tot un enigma. Per què el galliner s’haurà cobert d’ous? Imagineu, imagineu com seguirà…

La il·lustració es del mateix taller, i val a dir que són nanos ben detallistes. Felicitats per tot plegat!

Garcia i Cornellà, premi Vicent Silvestre; Sierra i Fabra, premi Bancaixa

La secció infantil i juvenil dels premis d’Alzira ha seleccionat com a guanyadora del guardó infantil, el Vicent Silvestre, l’obra Marvin, l’enllustrador de sabates, de Dolors Garcia i Cornellà; i com a guanyador del guardó juvenil, el que ha estat recent premi Nacional de LIJ Jordi Sierra i Fabra, amb Els focs de la memòria.

Bromera, molt atenta al món de la xarxa, ha preparat un dossier complet: breu biografia, nota sobre Marvin i declaracions de Garcia i Cornellà, aquí; i breu biografia, nota sobre Els focs i declaracions de Sierra i Fabra, aquí. (Llàstima, però, que en alguna pàgina hagi escrit Dolors Garcia en lletra més petita, donant per bo l’excés reductor dels titulars de premsa.) També podeu accedir al lloc web de Sierra i Fabra, que conté informació sobre ell mateix, els seus llibres i les seves fundacions de foment de l’escriptura; el web de Dolors Garcia és hores d’ara en construcció, pel que l’animem a completar-lo.

La fotografia procedeix de l’enllaç ja esmentat de Bromera.

Les penyes blanques (haikus per a joves, iv)

.

.

I les penyes blanques…

Jo no vull ser caminant,

ans vull ser falcó!

.

 

Les formigues, cal·ligrama d’en Salvat Papasseït

LES FORMIGUES

A Josep Llompart

camí de sol · per les rutes amigues · unes formigues

Avui m’abelleix dia de clàssics… Prenc la imatge de l’antic bloc del CEIP Salvat-Papasseït de Santa Coloma (ara el trobareu a blocs.xtec.cat). L’obra poètica completa d’en Salvat l’ha editada Ariel.

El pastís? No l’he vist…

–

–

—El pastís?
No l’he vist…

I era nata?
A mi només
m’agraden de xocolata!

–

Bases del premi Enric Valor de novel·la en valencià

La Diputació d’Alacant ha convocat el premi Enric Valor de novel·la en valencià. Els originals han de tenir més de 150 planes d’extensió i teniu de temps fins el 30 de novembre de 2007. Vegeu les bases completes aquí. No és un premi de novel·la juvenil, però hi poden concórrer escriptors joves.

L’any 2006 es va seleccionar El signe de Saturn, d’Albert Forment.