Bases del premi Mercè Llimona de conte i il·lustració

.

És oberta la convocatòria de l’onzè premi Mercè Llimona de conte i il·lustració, que organitza l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i edita Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es pot lliurar el text —entre 6 i 7 fulls DIN A-4 a doble espai, per a un públic de 8 a 10 anys— fins el 17 de març. Una vegada conegut el text guanyador, s’obre el concurs d’il·lustració, fins el 14 de juliol. Llegiu-ne els detalls a Vilanova.cat.

Introducció a la cultura occitana i premis Aran de creació en occità

.

Segons he llegit a Magnòlia en mà —un bloc que m’agrada visitar, dedicat a la creació literària moderna en occità, i especialment a la poesia—, l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs d’Introducció a la cultura occitana, en quatre sessions de tarda, del 3 de març al 14 d’abril. Inclou aspectes històrics, literaris —trobadors, però també literatura moderna i contemporània—, arquitectònics, lingüístics i culturals en general. Vegeu-ne els detalls en aquest pdf.

D’altra banda, i sense deixar l’occità, l’Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés deth Conselh Generau d’Aran convoca els premis Aran de conte infantil, narrativa o poesia en aranès (o qualsevol altre dialecte o variant occitana). Les bases les podeu llegir a Gencat.

L’Enciclopèdia, a la xarxa

Llegeixo a la premsa que l’Enciclopèdia Catalana es podrà consultar lliurement en xarxa. Per molt que sempre és una bona notícia, he estat navegant una mica i els resultats són irregulars. L’article “La literatura infantil als Països Catalans”, per exemple, sembla acabat de redactar a mitjans dels anys 80 (fins parla d’una col·lecció “actualment de Laia”). Però d’altres com “Miquel Desclot” o “Josep Vallverdú” inclouen ja dades del segle XXI. Miquel Obiols, a pesar d’haver contribuït potser més que cap altre autor a una literatura infantil i juvenil experimental i lúdica, ni tan sols hi figura; tampoc la Joana Raspall, tot i que és probablement la poeta més estimada de les nostres lletres per a infants.

• Miquel Desclot a l’Enciclopèdia

Així comença Ollobrusco

.

Rato quería correr mundo.

Día tras día escondido na tobeira,
día tras día fuxindo dos gatos da casa,
día tras día corre que te corre por unha migalla de pan seco…
Aquilo no era vida!

E meu dito, meu feito:
un bico para todos,
un queixo na mochiliña,
e alá se foi.

Anda que te anda,
cruzou un ollal,
saltou un botón
e botouse a navegar
polo Mar dos Manteis.

Ao chegar á outra beira,
atopou a Can:
—Rato, onde vas,
tan lonxe da rateira?
—Vou correr aventuras
e, se vés, somos dous.

E meu dito, meu feito:
un bico para todos,
un óso na mochila,
e alá se foron
don Rato e don Can.

Anda que te anda,
cruzaron un campo,
saltaron un valo
e botáronse a navegar
polo Mar dos Trigais.

Na outra beira,
atoparon a Elefante…

.

Fa una sensació molt curiosa, llegir-te a tu mateix en una llengua que comprens, però no parles. La traducció es de na Sara Monda (en realitat, crec que és un pseudònim).

L’eriçó, de Gustavo Roldán

.

L’eriçó, de l’argentí Gustavo Roldán (ed. Thule), és un àlbum que ha agradat molt als meus nanos d’infantil. Explica, amb imatges d’aspecte senzill —poques línies i, essencialment, dos colors— però molta força expressiva, una història de gana i astúcia, narrada amb humor. El petit eriçó està famèlic, però l’únic que troba per menjar queda fora del seu abast, a dalt de tot d’una estranya palmera (o d’un pomer, segons em solen dir els nens). Demana ajuda en dues ocasions, però sense èxit. Per sort, veu arribar un elefant de la família dels elefants molt llestos, que saben contar mentre salten i…

.

(Al Taller teniu unes fotos del grup petit de Moratalla fent d’elefants llestíssims; són imatges d’una nul·la qualitat tècnica, però simpàtiques.)

.

‘El fum’, Bertolt Brecht

.

.

EL FUM

La caseta sota els arbres, vora el llac.
Surt fum de la teulada.
Si hi faltés,
com foren aleshores desolats
casa, arbres i llac.

.

DER RAUCH

Das kleine Haus unter Bäumen am See.
Vom Dach steigt Rauch.
Fehlte er
Wie trostlos dann wären
Haus, Bäume und See.

.

(Aquarel·la sobre seda, presa de Haikulinde. El poema procedeix de les Elegies de Buckow, traducció de Feliu Formosa, Edicions 62, 1974.)

Manifest per l’increment de les col·leccions de les biblioteques públiques valencianes

«I per tot el manifestat, els sotasignats, associacions professionals vinculades al llibre i a la cultura, des la producció literària i plàstica a l’encontre llibre-lector a les biblioteques, passant per l’edició, la distribució i els punts de venda, demanem a les Administracions implicades que habiliten tots el recursos —econòmics i administratius— perquè puga signar-se i executar-se el conveni entre el Ministeri de Cultura i la Conselleria de Cultura i Esport per a l’increment de les col·leccions de les biblioteques públiques corresponent a 2008 amb la seua dotació màxima de 4.444.142 €, aportats solidàriament entre ambdues Administracions. Considerem que és una exigència legítima de tot el sector del llibre per tal de defensar uns avantatges culturals que estan en perill.»

Llegiu el manifest complet, per exemple, a APIV. «Lástima grande que no sea verdad tanta belleza», com deia aquell sonet clàssic espanyol a arrel de les declaracions dels polítics entorn del foment de la lectura i la protecció i dotació adequada de les biblioteques…

.

Així comença Ull-esquerp

.

En Ratolí volia veure món. Perquè dia rere dia amagat al catau, dia rere dia fugint dels gats de la casa, dia rere dia corre que correràs per un pessic de pa… Allò no era vida!

I dit i fet, un petonàs a tothom, un formatge a la motxilleta i cap allà que se n’hi anà.

Camina que caminaràs, creuà un trau, saltà un botó i es va fer a la mar per l’Oceà de les Tovalles. En arribar a l’altra riba, va trobar-se amb en Gos.

—Ep, Ratolí, ¿cap a on vas,
tan lluny de la ratera?
—Vull viure aventures,
i si véns, ja en serem dos.

I dit i fet, un petonàs a tothom i un os a la motxilla, cap allà que se n’hi anaren, en Gos amb en Ratolí.

Camina que caminaràs, creuaren un camp, saltaren una tanca i es van fer a la mar per l’Oceà dels Morescars. A l’altra riba es van trobar amb l’Elefant…

.

Ojobrusco, per llibreries i biblioteques

.

.

.
Una bona notícia personal: Ojobrusco (OQO editora) ja està disponible per als lectors, les llibreries i les biblioteques que així ho vulguin. És un àlbum il·lustrat per en Maurizio Quarello, que parteix de dues tradicions de la narrativa popular del Mediterrrani: el viatge aventurer que per poc no acaba en desastre i l’encontre amb el cíclop. És una aventura nua i breu, per a pre-lectors i primers lectors, però amb un mínim de joc literari (en mots i en imatges). No duu missatge ni crec que li calgui, però sí voldria ser ocasió de diàleg: per exemple, entorn de la prudència, la violència o l’astúcia. La feina d’en Quarello m’ha semblat excel·lent: crea un cíclop digne de veure i juga amb diverses obres clàssiques de l’art, de Warhol a Hokusai.

.
Hi ha edició en castellà (Ojobrusco) i en gallec (Ollobrusco, trad. Sara Monda). No hi ha per ara edició en català, per molt que, de fet, n’era la versió original: Ull-esquerp, en vaig dir. Aquí podeu llegir-ne el començament.

.

.

Tenint present l’anterior, els detalls els he desat al web en castellà:

• Pàgina d’Ojobrusco
• Biblioteques públiques en les quals es pot llegir
• Nota sobre Warhol
• Nota sobre Hokusai i l’Oceà de les Tovalles
  
• Nota sobre una entrevista a Quarello (publ. 14 de febrer)
• Distribuidores d’OQO

Enllaços externos:

• Web d’en Quarello
• Currículum d’en Quarello

Nou espai web sobre Joana Raspall

Com us anticipava fa uns dies, l’Eugènia Morer ha completat l’espai de la Joana Raspall a la seu de l’AELC. Tant de bo en vinguin més, encara més; però aquest és mereixedor de la visita. Consta d’una presentació, breu biografia, premis obtinguts, bibliografia de l’obra publicada, comentaris sobre la seva aportació literària, fragments d’entrevistes, una antologia i un apartat de vincles petitó —com em temo que és de fet la cultura en català, dit sia sense afany de polèmica—, però que enllaça amb diversos llocs útils: el diccionari d’autors de CLIJCAT, Lletra o l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (i alguna aportació, si més no, volenterosa —per mi ho dic).

Us deixo amb unes paraules de la Joana, tretes del lloc web del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil:

Ja de petita m’agradava molt la poesia, i després, durant la forçada llarguíssima absència de la nostra cultura a les escoles, em dolia especialment la mancança de poesia als llibres. Quan la lírica dels nostres poetes va anar ressorgint, resultava com un illa desconeguda per a les noves generacions que no hi tenien connexió des de la base escolar. Per això vaig proposar-me, com d’altres ja feien, facilitar camins vers la poesia vivencial i sentimental, senzilla i entenedora, no com a simple joc de mots o de servei didàctic gramatical com s’estilava aleshores. La pretensió de «lluïment personal» en quedava exclosa. Aquest intent d’integrar-me al món dels infants m’ha compensat amb unes experiències bellíssimes que agraeixo profundament.

Lectura en veu alta a la biblioteca Tecla Sala

La biblioteca Tecla Sala, de L’Hospitalet, organitza des de 2005 un grup de lectura en veu alta i, a començaments d’aquest 2008, un taller de tècnica. El grup ha llegit complets el Quixot, La flauta màgica i diverses obres de Garcia Márquez, a més d’activitats addicionals, com la projecció de l’òpera de Mozart o una xerrada amb en Joan Vives. El 2008 es dedica, com potser és propi, a la Mercè Rodoreda. (Els “anys de” poden ser enfarfegosos, però també contribuir a la difusió d’un autor entre persones que, per la raó que sigui, no s’hi han atansat abans. Jo reconec que sento autèntica passió per alguns textos de la Rodoreda, sobre tot, els Viatges i flors, que ja fa temps que em demanen un raconet a aquest bloc.)

D’altra banda, del 23 de gener al 6 de febrer s’ha posat en marxa també un taller de correcció i millora de la tècnica de lectura en veu alta, que imparteix l’Oriol Colomer.

En podreu llegir més en un article que prepara Carles Ferrer per a les Onzenes Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, que es faran al maig a Barcelona. Els que la teniu a l’abast, però, no deixeu de visitar la pròpia biblioteca.