El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella

El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella, mescla amb encert, al meu parer, diversos components que fan del conjunt una novel·la juvenil enriquidora i eficaç: lèxic saborós (a voltes, exigent), però també una acció intrigant que acabarà desvetllant tot un enigma complex; relacions familiars (de fill i pare i de tota una família) i amoroses (entre dos joves); història (primers anys del franquisme i exili) i experiència (de la història viscuda al passat i la maduració viscuda a la pròpia novel·la); la felicitat i la desgràcia; i personatges adults (de diverses generacions) i joves.

Vaig pujar dalt … El sol, que penetrava pels bucs de la paret i per un parell de traucs en la coberta de canyís i algeps deteriorada, il·luminava l’andana amb un encreuament de feixos de claros en els quals flotava una pluja de pols neguitosa. Per totes les bigues de la teulada penjaven cordells de cànem. Aquests cordells, vaig saber dies després per mon pare, s’empraven per a penjar-hi el tabac i assecar-lo, i també la dacsa, fins i tot els melons de tot l’any. I en altres temps més remots, quan bona part de les terres de la Costera, a l’igual que altres comarques valencianes, eren domini de les moreres, ací dalt criaven els cucs de seda…

Només amb el primer colp d’ull, ja vaig clissar la faenada que m’esperava per a ordenar tot aquell desori de pols i andròmines, i els tres baguls. (48-49)

Sobre la tria lingüística, vegeu aquesta reflexió de l’autor al seu bloc: «Llengua col·loquial, llengua literària» i la nota sobre L’hereu dels tretze. Parlant ara del producte editorial, entenc que la coberta més recent cal posar-la a la categoria (força habitual a la novel·la juvenil, però no per això més raonable) de les «imatges d’impacte sense més relació amb el text que una associació peregrina».

• Toni Cucarella, El lledoner de l’home mort. Bromera i Columna (L’espurna, 26), 1996; Bromera, 2006 (9.ª imp., ISBN 13: 978-84-7660-259-1).

Especial Carnestoltes 2010 a Chilias

Cliqueu a la imatge per accedir-hi!

(… ni que sigui amb una mica de retard)

Els somnis de l’Aurèlia, d’Eduard Màrquez

L’Aurèlia no recorda els somnis i això, al pati, és un problema: la Ifigènia —creguda i pesada com és— n’explica d’impressionants. Potser una fada com la Clementina podria ajudar, però el seu protegit —en Balg, un baldànders, que pot convertir-se en el que vulgui— enredarà la troca amb la intenció de fer nous amics. L’embulla encara més el malvat Onofledis Baumol, caçador i col·leccionista d’éssers fantàstics, protegit per una patuleia de trolls, que vol un baldànders desesperadament i raptarà la Clementina per forçar el rescat i enxampar així en Balg. Ho aconseguirà?

Les  il·lustracions de la Cristina Losantos, d’un estil proper al còmic, són un contrapunt reeixit: virolat, simpàtic i expressiu. La col·laboració d’ambdós autors es va ampliar a d’altres llibres com L’Aurèlia i el robaombres o Les granotes de la Rita.

• Eduard Márquez, Els somnis de l’Aurèlia. Il·lustracions de Cristina Losantos. Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie blava, 94), 2001.
• Els somnis de l’Aurèlia, vist per alumnes de l’escola Pau Romeva al web del CRP-Les Corts.
• De visita a la biblioteca Montfollet.
• Secció infantil del web d’Eduard Márquez.
• Eduard Màrquez a l’AELC.

Mar Pavón i Valentí Gubianas a El racó de les paraules

El racó de les paraules és una llibreria bagenca que organitza nombroses activitats entorn dels llibres, incloses hores del conte per als més petits i exposicions d’art. El dissabte 20 de febrer hi serà la poeta i narradora Mar Pavón amb el seu àlbum Petitusos, d’OQO, il·lustrat per João Vaz de Carvalho. Del 8 al 28 de març hi podreu veure una exposició d’il·lustracions d’en Valentí Gubianas.

El manuscrit d’Alí Bei, de Josep M. Benet i Jornet

El manuscrit d’Alí Bei, de Josep M. Benet i Jornet (1979-1984), és una obra d’ambientació històrica on el mateix personatge (anomenat senzillament Ell) interpreta diversos papers —escriptor teatral, Alí Bei, malalt de tuberculosi i antic amic de Domènec Badia (ço és, Alí Bei d’infant)— que va assumint de forma consecutiva, però en realitat se solapen i acaben fonent. Ell és un personatge torturat pel desig, que sempre aspira a més del que aconseguirà de fet; la seva relació amb les dones —tres i una: Anna (per a l’escriptor), Joana (per al malalt) i Mohanna (per a Alí Bei)— tampoc no és satisfactòria, per molt que amb Mohanna, Alí Bei coneix una felicitat plena.

Trobo que l’obra (que no és particularment fàcil) és un pas interessant a la literatura per adults perquè camina cap a la confusió i es clou en ella, de forma intencionada, com qui reconeix que fer sentit del món és un acte de ficció; perquè duu tota la força poètica (creativa) del teatre i la literatura en general, capaç de crear una realitat pròpia amb els seus codis, no paral·lela a la quotidiana; i perquè s’endinsa en un Orient mig històric mig mític que es correspon amb l’Islam feble previ a la seva actual posició de força.

• Josep M. Benet i Jornet, El manuscrit d’Alí Bei. Edicions 62 (El Galliner, 90), 1985, 1988. 120 p. ISBN 84-297-2376-5.

SOS Lectura obligatòria!: xerrades per a alumnes de batxillerat que faran les PAAU

Nota de Biblioteques.gencat.cat:

SOS Lectura obligatòria! és un cicle de conferències a càrrec d’especialistes adreçades als alumnes de batxillerat, amb un programa elaborat a partir de les lectures obligatòries de les assignatures de Llengua i Literatura Catalana i Llengua i Literatura Castellana, que entren a les Proves d’Accés a la Universitat.

La gallina Crestablava, de Daniel Nesquens i Mariona Cabassa, i la col·lecció Peix Volador de Castellnou

Castellnou Edicions ha engegat amb bon peu la publicació de la col·lecció Peix Volador, una sèrie d’àlbums il·lustrats on participen autors i il·lustradors ben coneguts en la recent literatura infantil d’arreu d’Espanya, com són Pablo Albo, Roberto Aliaga o Daniel Nesquens, o bé Carles Arbat, Aitana Carrasco o Mariona Cabassa. Us parlaré justament de La gallina Crestablava, de l’humorista Daniel Nesquens, il·lustrat per Mariona Cabassa.

Crestablava és un conte sobre l’amor als llibres, explicat amb senzillesa i, crec jo, veritat: la gallina gaudeix de tot cor dels llibres i al final —amb tot en contra, ben cert, aquí l’aventura— contagiarà aquest plaer al granger. Aquest gènere de contes sobre els contes és difícil; hi abunden la grandilocuència i el menyspreu (més o menys disfressat) per a qui no llegeix. Aquí, per sort, tot és més net i simple: qui estima els llibres i riu amb ells fàcilment contagia aquesta passió als qui l’envolten.

Mariona Cabassa dóna al conjunt un toc de surrealisme molt propi de Nesquens (en un text, tanmateix, dels més moderats de l’autor). Els nanos fruiran especialment del mapa del tresor i d’anar localitzant les diverses «cases» dels animals en aquesta granja feta d’estris de beure, com són tasses, una tetera, un molinet de cafè o un exprimidor.

• Daniel Nesquens (text) i Mariona Cabassa (il·l.), La gallina Crestablava. Castellnou (Peix Volador, 2), 2009. ISBN 978-84-8962-562-4.
• Guia de lectura (pdf) i quadern d’activitats (pdf).