Llegendes del Sol i de la Lluna, de Carles Cano

Llegendes del Sol i de la Lluna, d’en Carles Cano, és un excel·lent recull de dues llegendes d’estil clàssic, amb tot el que cap esperar sota aquest nom: aventura i emoció, una part de màgia i enigma, la lluita amb forces superiors a les humanes (o la seva ajuda) i l’explicació mítica d’algun fet modern (com els gels de Groenlàndia o l’existència dels tuargi, el desert i la Via Làctia). Els dos textos es reuneixen, a més, entre els pols del desert (de sorra o gel) i la natura fèrtil i de la Lluna i el Sol. L’edició més recent, a Bromera, s’acompanya d’unes il·lustracions molt suggeridores d’en Paco Giménez, especialment atentes als moments més expressius.

Un riu de contes 2009

Aquest 2009, si tot va bé, es reprendrà la trobada de narradors orals Un riu de contes. La tercera edició serà a Bellver de Cerdanya.

Reflexió sobre la poesia al sistema educatiu de Secundària, per Sam Abrams

… Fa molt temps que observo que la lectura de literatura s’ha convertit en una càrrega molt feixuga per als joves lectors dins el sistema educatiu actual. Però la culpa no recau exclusivament sobre els joves, que pertanyen a una cultura visual i bla, bla, bla. La culpa recau en gran part sobre el sistema educatiu i la seva manera enquistadament tradicionalista i historicista, i dissecadament formalista de presentar la literatura, i en especial la poesia. En uns tallers de lectura de poesia que organitzaven en certs centres culturals de La Caixa a Barcelona, Granollers i Vic durant anys, vaig poder veure i comprovar personalment que els joves lectors no es posen necessàriament de cul a la poesia si saps triar els autors i els poemes i si la saps presentar i explicar amb ganes i entusiasme, de manera que percebin que és una experiència potent, tant per al professor com per a l’alumne.

Fa anys es deia que no hi havia dones frígides sinó homes inhàbils. Crec que no hi ha no-lectors de literatura i de poesia sinó sistemes educatius i ensenyants febles i equivocats.

• Llegiu-la completa a Feblesa del sistema, Avui, 23 de juny de 2009

El vol del falcó, de Josep Vallverdú

El vol del falcó, de Josep Vallverdú, és una novel·la èpica, ambientada en un món grec primitiu, mític i màgic (un món homèric, però amb poca aparició dels déus). La trama té certs paral·lelismes amb L’ombra del senglar: un jove (allà era un nen) desvalgut i maltractat és adoptat per un grup que li permetrà de créixer fins a assolir un càrrec social de gran categoria, però no sense passar proves (molt) dures. El punt de vista, com allà, és el de l’heroi masculí clàssic i els personatges femenins són escadussers i poc desenvolupats. Són novel·les de l’aventura de l’home jove en temps de rols socials molt marcats.

La colla mata-degolla, d’Edward Gorey

Angle Editorial ha publicat fins ara tres llibres d’Edward Gorey, autor d’humor macabre que va donar nom al gènere gore. Són textos molt divertits —si teniu el dia—, presentats en edició bilingüe.

La colla mata-degolla és un abecedari en versos apariats, que subverteix el gènere clàssic (que va del conegut A was an apple-pie, B bit it, C cut it, D dealt it, E eat it, F fought for it…, a qualsevol abecedari modern com ara A is for apple up in a tree, B is for Ben who has buns for tea, C is for candle and C is for cat… [font]). Al llibre de Gorey, cada lletra correspon a un nen o una nena morts en circumstàncies bèsties: A is for Amy who fell down the stairs, B is for Basil assaulted by bears, C is for Clara who wasted away, D is for Desmond thrown out of a sleigh… En aquest vídeo de You Tube veureu les pàgines de l’original; en aquest altre, una proposta d’animació per stop-motion.

Noves biblioteques públiques a Teià i Cabrera

Saludem la incorporació de dues noves biblioteques municipals al Sistema de la Lectura Pública de Catalunya:

El divendres 12 de juny, a les 18 hores, obrirà les seves portes la biblioteca Can Llaurador, a Teià; el dissabte 13 de juny a les 13 hores ho farà la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, totes dues al Maresme.

En el cas de Teià, el nou equipament té una sola planta amb una superfície de 1070m². S’inaugura amb un fons de 10.000 documents i 97 títols de revistes i diaris.

En el cas de Cabrera, el nou equipament, amb una superfície de 540 m² distribuïts en tres plantes, compta amb un fons inicial de 12.000 documents en suports variats i la subscripció a més de 50 diaris i revistes.

Aquestes dues biblioteques, de titularitat municipal, són la 338 i 339 biblioteques integrades al Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Reben el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Font: Biblioteques.Gencat.cat

L’home que es va aturar davant de casa, de Joaquim Carbó (2)

Ressenya i recomanació d’en Josep Maria Aloy, dins 100 llibres de literatura infantil i juvenil en llengua catalana, del llibre del que us parlava l’altre dia. Cliqueu per ampliar la imatge.

Premis Samaruc 2009

L’Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV, a Bibliotecaris.org) ha lliurat els premis Samaruc, que tenen quatre categories: millor novel·la infantil, millor novel·la juvenil, bibliotecària o  bibliotecari de l’any i premi d’honor. Els guardonats han estat Manel Alonso, per Conta’m un conte, de Brosquil; Salvador-Damià Insa, per Mort d’un interí de Secundària, de Marfil; Maria Salut Cubells, bibliotecària d’Algemesí, i Sento Beguer.

En parlen a Uendos, Greixets i Maremortes i, més breument, el propi Manel Alonso.

‘Medusa’, de Ricard Bonmatí

*

Ombrel·la urticant
de l’home invisible
que al mar refrescant
fas ombra impossible,

si un cos veus nedant
i et gosa remoure,
si estava cremant,
¡l’acabes de coure!

*

• Ricard Bonmatí, Estimades feres. Hi ha una primera edició amb dibuixos de la Roser Rius a Bruño, 1990, i una de més recent, il·lustrada per la Montse Ginesta, a Baula (Ala Delta), 2009, ISBN 978-84-479-1952-9. Foto de william a Flicker: medusa a un aquari.

Premi El Vaixell de Vapor 2009, per El triomf d’en Polit Bonaveu, de Carles Sala

Resum de la nota de premsa de Cruïlla:

El guardó, dotat amb 24.000 euros, es va lliurar en una festa d’homenatge al 25è aniversari d’Editorial Cruïlla, de la col·lecció i del premi d’El Vaixell de Vapor, en què també es va fer entrega d’un guardó commemoratiu als vint-i-quatre guanyadors de les anteriors edicions. El premi 2009 de literatura juvenil Gran Angular va ser declarat desert.

Carles Sala i Vila (Girona, 1974) és mestre. Des de fa un quant temps es dedica també a l’artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. Des del 2008 ha publicat Sóc com sóc (Barcanova), Flairosa, la bruixa dels sabons (segon premi Barcanova) i Bona nit, Júlia (La Galera, premi Guillem Cifré de Colonya). També ha publicat dos contes a la revista Cavall Fort. El triomf d’en Polit Bonaveu es publicarà aquesta tardor a la sèrie blava de la col·lecció, adreçada a lectors a partir de set anys.

L’home que es va aturar davant de casa, de Joaquim Carbó

L’home que es va aturar davant de casa, d’en Joaquim Carbó, m’ha semblat una novel·la peculiar. És una novel·la de l’Oest, de vaquers i indis, però no és pròpiament una novel·la d’aventures (a pesar que ho és en part i que l’autor és un mestre del gènere), ans sobre tot una novel·la de formació, de creixement i maduració moral, fins a cert punt una Bildungsroman (Viquipèdia).

Encara és peculiar dins d’aquest gènere perquè la maduració la fan dos personatges d’edats molt diverses: el jove Leo Mills i el seu avi, gràcies a en Sam, «l’home que es va aturar davant de casa», qui amb la seva empenta, el seu humor i la seva saviesa els ensenyarà a respectar els altres, com l’indi Llop Solitari o, ja a l’epíleg, el negre Bafoulos.

Un tercer tret la caracteritza: el creixement es fa, sobre tot, a través de la paraula, del diàleg, ja sigui entorn de passatges de la Bíblia, que el jove Leo llegeix a l’atzar per la nit i tots en parlen fins a treure’n l’entrellat, o mentre passegen o alguna raó reté els personatges a casa. És una novel·la prou cervantesca, si pensem a la segona part del Quixot, on el veritable plaer és menys l’humor que la xerrada.

Breu: 4 de juny, l’Eulàlia Canal, a La Gralla

Dijous 4 de juny a les set de la tarda, a l’Espai Gralla (4a planta), es presentarà el llibre Un cargol fabufantàstic, de l’Eulàlia Canal. Hi seran l’autora, l’Anna Maria Farrés (assessora literària d’Editorial Barcanova) i l’escriptor Pere Martí.

Difícil d’acontentar, de Shel Silverstein

.

DIFÍCIL D’ACONTENTAR

(Per llegir de cap a peus sense respirar)

La Rosa em fa nosa,
l’Aleix m’avorreix,
l’Elena em fa pena,
en Martí és un garrí,
la Marta m’afarta,
l’Adrià és un marrà,
la Felipa m’empipa,
en Bernat és cagat,
la Claror em fa por,
en Guifré és barroer,
l’Ada és guillada,
en Raül és gandul,
la Mar es vulgar,
en Pau és babau,
Darabuc és un ruc
poruc i farruc
i miri allà on miri,
tothom m’és feixuc!
(Uf…)

*

HARD TO PLEASE

(To be said in one breath)
Elaine gives me a pain,
Gill makes me ill,
Winnie is a ninny,
Orin is borin’
Milly is silly,
Rosy is nosy,
Junie is loony,
Gussie is fussy,
Jackie is wacky,
Tommy is balmy,
Mary is scary,
Tammy is clammy,
Abby is crabby,
Patt is batty,
Mazie is lazy,
Tiny is whiney,
Missy is prissy,
Nicky is picky,
And almost everyone
Makes me sicky.
(Whew!)

.

Podeu fer servir la versió lliurement. El millor efecte s’aconsegueix, potser, si us hi afegiu al final o em substituïu a mi. Aquest punt no es troba a l’original, però pels usos en grup o en l’aula va bé, ja que recorda que l’humor ha de començar per un mateix. I si jugueu a ampliar el poema amb nous «insoportables», potser ajuda a evitar de caure en paraules massa gruixudes o utilitzar el poema com a arma, quan és una ironia.