Category Archives: Poemes en anglès

‘El Món de Non’ (‘The Land of Nod’), de Robert Louis Stevenson (dins ‘Jardí de versos d’un nen’)

Il·lustració de J. W. Smith

El Món de Non

De l’esmorzar fins a la nit
m’estic a casa amb els amics,
però llavors quan ve la son
me’n vaig molt lluny, al Món de Non.

Només hi entro si vaig sol,
sense ningú dictant què vol:
tot sol faig via a prop dels rius,
carena amunt dels somnis vius.

El més estrany m’hi ve a trobar,
llocs que fan por, plats de menjar,
fins que la lluna al cel es pon
i tot s’adorm al Món de Non.

Per molt que ho vulgui recordar,
no sé de dia com s’hi va,
ni puc xiular la melodia
de la tonada que em sabia.

*

The Land of Nod

From breakfast on through all the day
At home among my friends I stay,
But every night I go abroad
Afar into the land of Nod.

All by myself I have to go,
With none to tell me what to do–
All alone beside the streams
And up the mountain-sides of dreams.

The strangest things are these for me,
Both things to eat and things to see,
And many frightening sights abroad
Till morning in the land of Nod.

Try as I like to find the way,
I never can get back by day,
Nor can remember plain and clear
The curious music that I hear.

Anuncis

‘Alligators All Around: an Alphabet’, de Maurice Sendak, narrat per Tammy Grimes

‘Al llit a l’estiu’, de Robert Louis Stevenson (dins ‘Jardí de versos d’un nen’)

Il·lustració de Jessie Wilcox Smith. (Pitgeu per a ampliar.)

Bed in Summer

In winter I get up at night
And dress by yellow candle-light.
In summer quite the other way,
I have to go to bed by day.

I have to go to bed and see
The birds still hopping on the tree,
Or hear the grown-up people’s feet
Still going past me in the street.

And does it not seem hard to you,
When all the sky is clear and blue,
And I should like so much to play,
To have to go to bed by day?

  • Robert Louis Stevenson, Jardí de versos d’un nen (A child’s garden of verses). Tria i versió de Jaume Subirana. Il·lustracions: detalls de Jessie Wilcox Smith. Castellnou (col·lecció Pícnic), Barcelona, 2011. ISBN 978-84-89625-94-5.
  • Des del punt de vista del ritme i la concisió, es tracta d’una versió molt superior a la castellana de Gustavo Falaquera a Hiperión. (Aquesta darrera edició, tot i que a canvi d’un preu molt superior, té l’avantatge de reproduir les làmines completes de l’original, no detalls.)
  • Sobre la nova col·lecció Pícnic, vegeu Picnic.castellnouLIJ.com
  • Aquí podeu llegir l’original anglès: A Child’s Garden of Verses

‘La vaca’, en mandinga i català, i ‘Hard to please’, en anglès i català, per alumnes de l’aula d’acollida Llagostera, de l’escola Lacustària

La colla mata-degolla, d’Edward Gorey

darabuc-gorey-colla-mata-degolla-96970632g

Angle Editorial ha publicat fins ara tres llibres d’Edward Gorey, autor d’humor macabre que va donar nom al gènere gore. Són textos molt divertits —si teniu el dia—, presentats en edició bilingüe.

La colla mata-degolla és un abecedari en versos apariats, que subverteix el gènere clàssic (que va del conegut A was an apple-pie, B bit it, C cut it, D dealt it, E eat it, F fought for it…, a qualsevol abecedari modern com ara A is for apple up in a tree, B is for Ben who has buns for tea, C is for candle and C is for cat… [font]). Al llibre de Gorey, cada lletra correspon a un nen o una nena morts en circumstàncies bèsties: A is for Amy who fell down the stairs, B is for Basil assaulted by bears, C is for Clara who wasted away, D is for Desmond thrown out of a sleigh… En aquest vídeo de You Tube veureu les pàgines de l’original; en aquest altre, una proposta d’animació per stop-motion.

Continua llegint

Difícil d’acontentar, de Shel Silverstein

.

DIFÍCIL D’ACONTENTAR

(Per llegir de cap a peus sense respirar)

La Rosa em fa nosa,
l’Aleix m’avorreix,
l’Elena em fa pena,
en Martí és un garrí,
la Marta m’afarta,
l’Adrià és un marrà,
la Felipa m’empipa,
en Bernat és cagat,
la Claror em fa por,
en Guifré és barroer,
l’Ada és guillada,
en Raül és gandul,
la Mar es vulgar,
en Pau és babau,
Darabuc és un ruc
poruc i farruc
i miri allà on miri,
tothom m’és feixuc!
(Uf…)

*

HARD TO PLEASE

(To be said in one breath)
Elaine gives me a pain,
Gill makes me ill,
Winnie is a ninny,
Orin is borin’
Milly is silly,
Rosy is nosy,
Junie is loony,
Gussie is fussy,
Jackie is wacky,
Tommy is balmy,
Mary is scary,
Tammy is clammy,
Abby is crabby,
Patt is batty,
Mazie is lazy,
Tiny is whiney,
Missy is prissy,
Nicky is picky,
And almost everyone
Makes me sicky.
(Whew!)

.

Podeu fer servir la versió lliurement. El millor efecte s’aconsegueix, potser, si us hi afegiu al final o em substituïu a mi. Aquest punt no es troba a l’original, però pels usos en grup o en l’aula va bé, ja que recorda que l’humor ha de començar per un mateix. I si jugueu a ampliar el poema amb nous «insoportables», potser ajuda a evitar de caure en paraules massa gruixudes o utilitzar el poema com a arma, quan és una ironia.

La guerra d’abracells, de Shel Silverstein

.

LA GUERRA D’ABRACELLS

No m’agrada la guerra de vaixells,
més m’estimo la guerra d’abracells:
ningú se’n va a pic
a cops de canó,
ans fas nous amics
a cops de petó,
moixaina i somrís.
—I guanyar? Qui guanyarà?
—Tothom qui hi vulgui jugar!

*

HUG OF WAR

I will not play at tug o’ war.
I’d rather play at hug o’ war,
Where everyone hugs
Instead of tugs,
Where everyone giggles
And rolls on the rug,
Where everyone kisses,
And everyone grins,
And everyone cuddles,
And everyone wins.

*

Versió pròpia, molt lliure. (Si us agrada i la voleu distribuir copiada, us agrairé que n’esmenteu la font.)