Dia de boira, de Joana Raspall

.

.

Aquesta nit, en tant que jo dormia
ha anat creixent la terra fins al cel.
En despertar, he vist que les muntanyes
treien el cap per sobre els núvols freds
i que la gent corria presonera
pels emboirats tentacles dels carrers.

.

• Joana Raspall, Petits poemes per a nois i noies, Daimon, 1981, il·lustrat per en Joan-Andreu Vallvé.
• La imatge procedeix d’aquí.

Una troballa sorprenent, de Jaume Cela

Una troballa sorprenent, d’en Jaume Cela, és un llibre joganer i divertit, que a mi em sembla d’arrel rodariana. (Per si calgués, aclareixo que no parlo d’imitació, en cap sentit negatiu; Rodari, a la seva Gramàtica de la fantasia, va donar moltes claus per a crear tot jugant amb l’escriptura, i algunes són directament útils per a l’anàlisi.) Doncs bé, Rodari parlava del «binomi fantàstic», que sorgeix quan unim dues situacions que habitualment pertanyen a plans diferents: Què passaria si, en lloc de A, tinguéssim un B ben sorprenent?

En aquest llibre d’en Cela, A és una família amb animaló i B no és el típic gos o gat, sinó un cocodril. La trama es desenvolupa entre el realisme i l’exageració, amb molt d’humor, inclós el retrat dels personatges; és formada per una successió d’anècdotes, en general breus, i a voltes varia d’estils, car inclou també una minipeça teatral.

Les il·lustracions són d’en Werner Thöni-Hortal. A l’AELC en podeu trobar una guia de lectura.

«Des d’aquell dia, el Dentetes, quan sent el soroll de la rentadora, fuig com del dimoni i s’amaga sota els coixins del sofà. Fins que no veu la roba estesa, no surt del seu amagatall.
Va quedar tan escaldat, que quan s’entestava a no fer el que li dèiem només ens calia ensenyar-li la màquina de rentar i parlar-li en to de reny:
−Mira, Dentetes, que poso el programa llarg amb tu a dins!
Aleshores, es torna dòcil i suau, i no tingueu pas cap por que en faci alguna en tot el que queda de dia.»

Es reobre la Biblioteca L’Esqueller, de Sant Pere de Torelló

El proper 29 de juny, a les 12 del matí, reobre les portes la biblioteca de Sant Pere de Torelló, que s’ha traslladat a l’edifici de Les Monges (Josep Badrena, 10), on disposarà de 188 metres quadrats. Bona notícia, sense dubte.

Els amics del vent, de Josep Vallverdú, il·lustrat per Pilarín Bayés

—Talleu! —va ser la darrera ordre de l’Odila.
En Quel i l’Antònia estaven paralitzats al fons de la caixa.
En Quel va estirar el braç i tocà una cosa metàl·lica. Era un dels garrafons de gas de reserva. Al costat, hi havia uns ganxos de ferro lligats en una corda.
A baix, el ferrer de tall en un cantó, el mosso jove a l’altre, amb sengles destrals, tallaren a l’uníson els dos lligams que sostenien el globus fermat als guardarrodes de ferro.
Es gronxaven. Una sensació a la panxa, un fred sobtat… L’Antònia va tancar els ulls i es disposà a fer un crit. Bo i a les fosques, l’Odila li tapà la boca.
—Digueu pas res. Pas un mot!
I al cap d’uns segons:
—Muntem! Estem salvats!
Les teulades desapareixien en la nit, ombres estranyes passaven, un tossal es veia al davant, una riera lluentejava un instant…
Anaven pujant. L’operació «Aeròstat» havia estat un èxit.
Al pati de ca l’Odila ja no hi havia ningú. Tothom havia marxat o bé per les teulades o bé pels cellers, i passarien la nit en cases que no eren les llurs.
Els soldats de l’escamot d’aquell carrer corrien. No pas per apuntar a l’aeròstat. Corrien d’esglai, davant aquella fantasma grisa que pujava cel amunt.

• Josep Vallverdú, Els amics del vent, il·lustrat per la Pilarín Bayés, La Galera, Barcelona, 1979, pp. 66-67.

Josep Vallverdú és dels autors que més ha fet per tal que tinguem novel·la d’aventures en català (i bon català, es podria afegir: sempre amb plena exigència lingüística). Els amics del vent narra la fugida de dos nens durant la «Guerra del Francès». Tot i ser una novel·la de guerra, és poc fosca, amb força tocs d’ironia i molt pocs de violència.

Encara que no va ser cap èxit comercial llampant (la segona i darrera edició sembla ser del 1986, sense comptar la Biblioteca Vallverdú), aquesta no és una qüestió rellevant dins aquest bloc, on tindrà el valor d’una informació més.

• Altres referències a Josep Vallverdú dins aquest bloc

Intercanvi de llibres a Manlleu

Llegeixo a Bibliosfera que, del 2 al 27 de juny, «la Biblioteca Municipal de Manlleu, en col·laboració amb les associacions veïnals del municipi, organitza la segona edició de l’Intercanvi de llibres als barris de Manlleu. La iniciativa consisteix en instal•lar, cada dos dies, una parada a un dels nou barris participants i exposar-hi els llibres de segona mà que els lectors porten a la biblioteca. A banda de l’intercanvi de llibres, en aquesta edició també es promou compartir els gustos de lectura. Així, cada usuari pot recomanar les obres que li agraden tot omplint una butlleta que s’ofereix a la parada i que es mostrarà en un expositor portàtil».

Aquesta és la pàgina de resum d’activitats de la Biblioteca Municipal de Manlleu. Aquest juny hi trobeu contes, club de lectura (amb Terres de lloguer) i un recital poètic amb música.

T’has alçat dins de mi, de Marc Granell

.
T’has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols i fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis.

Ara sent com passeges
molt a espai les estances,
les fosques galeries
que abans eren silenci.
Ara sent els teus llavis
navegar-me les venes
i en el cor descansar
les teues mans quan tornen
de plantar de gesmil
el desert dels meus ossos.

Ara sent que m’habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.
.

• Versos per a Anna, Bromera, 1998. Hi ha ressenya del llibre per en Josep L. Roig a Caràcters, 6, p. 30.
  

Col·lecció Ginjoler (i activitats de juny)

La col·lecció de contes Ginjoler, d’El Cep i la Nansa, inclou en les seves pàgines, a més dels textos en català, una versió en català signat (un sistema de comunicació bimodal, que utilitza el vocabulari de la llengua de signes catalana amb l’estructura de la llengua oral) i també un DVD amb la representació del conte seguint l’estructura pura de la llengua de signes catalana. Aquí podeu veure amb més detall en què consisteix el projecte.

Per aquest mes de juny hi ha previstes diverses activitats, que podeu llegir completes en el seu bloc. Un breu resum:

• Divendres 6 de juny, 19h: Presentació del quart títol, L’home més valent del món, a la Llibreria Antinovs (C/Anselm Clavé, núm 6, de Barcelona). A càrrec dels autors, Montse Balada i Sebas Martín, i l’editora, Cesca Mestres. Explicaran el conte Susana Peix i Víctor Capdet.
• Divendres 7 de juny a les 18h: Taller dels contes de la col·lecció Ginjoler al Saló del Llibre Infantil i Juvenil, al pavelló Firal de Mollerussa. Més informació.
• Dimarts 10 de juny, a les 18h: “Una mà de gínjols” a la biblioteca Collserola-Josep Miracle (BCN).
• Dimecres 11 de juny, a les 18h: “Una mà de gínjols” a la biblioteca Vila de Gràcia (BCN).
• Divendres 21 de juny, a les 18h: “Una mà de gínjols” a la biblioteca Les Corts-M. Llongueras (BCN).

Una imatge dels llibres (premeu per ampliar-la), treta del primer volum, il·lustrat per en JuanolO:

Jocs d’ombres d’en Lluïsot arran d’un lladre

Hi ha il·lustradors que van que ni pintats per a determinats textos. Potser és el cas de La mora i l’Óscar Villán.

Potser és el cas també d’en Lluïsot, dibuixant habitual d’El Jueves (però també autor de Una temporada en Calcuta), i El lladre d’ombres, d’en Jaume Cela. Aquesta novel·la humorística, de to satíric i exagerat, narra com el detectiu Pi i Pi persegueix i enxampa un lladre capaç de pispar fins i tot les ombres dels edificis més emblemàtics de Barcelona. Si els tons del text i el dibuixant poden ser germans, a més, en Lluïsot fa una lectura simbòlica d’algunes possibilitats i augmenta el joc de tot plegat.

.I.
—Segueixi aquest cotxe —va ordenar el detectiu al taxista. […]
I, com si juguessin al gat i la rata, el taxi va començar a perseguir el cotxe del senyor Recasens.

.II.
—Ostres, senyor Pi! És que tinc una gana! —va exclamar la Joana, amb cara d’afamada—. Em podria convidar a menjar alguna galeteta. Amb l’estómac buit no sé pensar. […]
Es va aixecar de la cadira i va anar a buscar una capsa de galetes que tenia per encetar.
La va obrir i, mentre la Joana hi saltava al damunt com una granota a la bassa, el detectiu Pi va aprofitar per fer-se un cafetonet.

Novetat editorial: El secret de Caterina Cremec

Ha sortit editat el darrer premi de narrativa juvenil Enric Valor: El secret de Caterina Cremec, de Lourdes Boïgues (Edicions del Bullent, Colecció Esplai, 40, 176 pàgs).

La nota de l’editorial descriu així l’argument: «Caterina Cremec arriba a València des d’una llunyana regió de Romania. Arrossega amb ella un secret que no li permet ser feliç. Ha viscut sempre a l’ombra dels seus protectors: l’avi Ivan i el seu servent Dukhan. Ara vol aprofitar la nova residència per començar una vida diferent, ser ama del seu destí, ser autosuficient. Tanmateix hi ha massa assumptes pendents en el seu passat i la seva naturalesa com a vampiressa no li posa fàcil la normalitat.»

La mateixa autora havia obtingut el premi Carmesina amb La taverna del bandoler.