Tag Archives: La Galera

‘Cançó del remugaire’, de Josep M. Sala-Valldaura

.

—————CANÇÓ DEL REMUGAIRE

—————En sé molt de rondinar,
—————remugo i remugo
——————————sense parar.

—————Sóc rondinaire
—————i res no m’agrada
—————ni poc ni gens ni molt ni gaire,
—————sóc remugaire
—————i em canso de tot,
—————l’estudi, la feina, la festa i l’esport.

—————En sé molt de remugar,
—————rondino i rondino
——————————sense parar.

—————Sóc remugaire
—————i tot em fatiga,
—————l’aigua del mar i la piscina,
—————el pla i la muntanya,
—————el foc, la terra i l’aire,
—————sóc rondinaire
—————i estic fart de tot,
—————de tot i de res,
—————a ciutat i a pagès,
—————dels llibres, els vídeos, els amics i els calés.

—————No vull estudiar a l’escola,
—————ni caminar pel carrer,
—————ni jugar amb la pilota,
—————ni menjar carn o peix,
—————que sóc remugaire
—————gamarús, ganso i gandul,
—————ruc i pallús,
—————dropo i mandrós,
—————però xerraire,
—————i de callar,
—————ni parlar-ne,

—————que sóc rondinaire
—————i remugo i remugo
—————sense parar,
—————que res no m’agrada
—————i em canso de tot,
—————de classes, piscina, de tele i esport.
.

  • Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.
Anuncis

‘Cançó del follet del silenci’, de Miquel Desclot

.

CANÇÓ DEL FOLLET DEL SILENCI

Ni ric
ni dic
del tot
cap mot

Fatic
o tic,
sóc mut
perdut.

.

  • Miquel Desclot, Oi, Eloi? LaGalera, Barcelona, 1995. ISBN 84-246-8206-8.
  • Miquel Desclot dins aquest bloc

‘El paquet’, d’Enric Larreula

Enric Larreula és, al meu parer, un dels nostres autors de literatura infantil i juvenil més polítics. Ho és perquè a les seves narracions es traslluu sovint el seu concepte catalanista (i, probablement, antiespanyolista); però més encara perquè sovint planteja problemes que mouen a la reflexió social i necessiten, per anar bé, d’una solució comunitària.

El paquet, que fou il·lustrat per Pilarín Bayés, n’és un exemple clar. A l’estació de Boskovice, a la República Txeca, arriba un paquet dirigit «a la persona més important de Bityška». Qui és aquesta persona? Potser el batlle? El mossèn? O més aviat ho són la llevadora o la mestra? No l’és el forner, que proveeix tothom de pa? Però, podria treballar el forner sense la llenya del llenyataire? I podria viure algú al poble, en realitat, sense la humil però important feina de l’escombriaire?

Com no hi ha acord, i el carter es nega a repartir el paquet si no és al seu propietari legítim, caldrà esperar un mes i decidir després. Amb l’esperança del premi, els regidors es posen les piles. «Però no sols es van afanyar en la seva funció municipal sinó que com que, a més de les tasques a l’ajuntament —que mai fins llavors no els havien preocupat gaire— cadascú tenia el seu negoci particular, va ser pertot arreu que es van notar millores. I no només ells o elles, sinó que tots els comerciants i artesans i pagesos de Bityška van voler demostrar la seva indiscutible importància». Al capdavall, amb el temps d’espera, el paquet, que només duia un formatge de propaganda, es fa malbé. El poble rep la notícia «amb un desencís tan gran … que talment semblava que hagués ocorregut una gran desgràcia». Tanmateix, el poble ha canviat de dalt a baix, gràcies a l’esforç de tots: les cases i els carrers són adobats i guarnits i «realment pertot es notava un canvi i una millora». Qui se n’adona? Segons sembla, només el carter… i, és clar, la lectora o el lector, a qui s’anima a preguntar-se: Com serien les coses a la nostra ciutat o el nostre poble si tots ens esforcéssim de debò?

  • Enric Larreula, El paquet. Il·lustracions de Pilarín Bayés. La Galera, Barcelona, 1984. ISBN 84-246-3318-0.

‘Recepta per al mal de panxa’, de Miquel Desclot

.

RECEPTA PER AL MAL DE PANXA

Doncs diu que una vegada
timonada espigolada espernallagada
hi havia una vaileta
timoneta espigoleta espernallagueta
que tenia una nina
timonina espigolina espernallaguina
que es va posar a plorar
timonar espigolar espernallagar
perquè estava malalta
timonalta espigolalta espernallagalta.

I no va fer moixoni
timononi espigoloni espernallagoni
fins que va venir el metge
timonetge espigoletge espernallaguetge
i me li va fer prendre
timonendre espigolendre espernallaguendre
un tros de pega dolça
timonolça espigololça espernallagolça
per guarir el mal de panxa
timonanxa espigolanxa espernallaganxa.

.

  • Miquel Desclot, Oi, Eloi? LaGalera, Barcelona, 1995. ISBN 84-246-8206-8.
  • Miquel Desclot dins aquest bloc

‘El petit drac Coco i les seves aventures’, d’Ingo Siegner

El petit drac Coco i les seves aventures, escrit i il·lustrat per Ingo Siegner, és un llibre de sis aventures breus protagonitzades pel draguet i la seva amiga Matilde, un porc-espí. En Coco ajudarà una balena a qui el gel ha tancat la sortida de la badia; i es perdrà a la selva, on deslliurarà la Matilde de l’abraçada d’una serp. Tots dos faran un cohet espacial, que no arribarà al seu destí, però s’envolarà; es trobaran amb un mag dolent, que vol robar el poder dels dracs; amb la grassoneta bruixa Rubínia i amb un mostre de les cavernes que resultarà ben poc temible. Els relats són clars i emocionants i fan una bona lectura nocturna de 4 o 5 anys en endavant. Hi ha un segon volum de la sèrie: una aventura més llarga, dividida en capítols breus com els relats del primer, que narra l’enfrontament dels protagonistes amb el Cavaller Negre.

Amb la bruixa Rubínia, que desfarà el encanteri que ha patit la Matilde. Cliqueu per ampliar

  • Ingo Siegner, El petit drac Coco i les seves aventures. LaGalera, Barcelona, 2010. Traducció de Katinka Rosés. ISBN 978-84-246-3346-2.

‘El pastís caigut del cel’, de Gianni Rodari


El pastís caigut del cel
, de Gianni Rodari (La torta in cielo, 1966), és una obra molt italiana i molt rodariana ensems. En dic «italiana» pensant en el cinema de l’època, en els tòpics del cor calent de la societat mediterrània, també en Dario Fo. Entre els homes trobarem sobretot «savis», científics, policies i militars, a quin més enze; les dones són mares que reparteixen calbots, castanyots i clatellades tant com abracen; els nanos juguen als patis i els carrers i també s’empenyen i fan puntades de peu. El món ha canviat des del 1966, sense dubte, però també la literatura infantil…

Ara bé, la història no és menys «rodariana». Així és com acaba:

En resum, que n’hi va haver per a tothom, [de pastís,] menys per al professor Rossi i per al professor Terenzio, que estaven a l’hospital curant la por.
També n’hi va haver un gran tall per al senyor Meletti, quan la senyora Cecília, Rita i Paolo van anar-lo a alliberar.
N’hi va haver un bocinet també per a mi, que vaig arribar al darrer moment, a temps, però, de fer-me explicar fil per randa com havien anat les coses.
I n’hi haurà per a tothom, un dia o altre, quan es fabricaran pastissos en comptes de bombes.

L’amenaça de la guerra atòmica és un disbarat que, com tots els disbarats bèl·lics, es resoldria prou bé si féssim més cas del sentit comú i l’instint per a la felicitat dels petits. Les mares ho comprendran prou aviat, més properes a ells i també al plaer. Els homes seran els darrers, i encara no tots. Hi ha una falsa «saviesa» que en realitat és una crosta del cervell.

Bruno Munari hi posa les imatges creant retrats i multituds en moviment amb un estil d’abstracció i exercici estètic força insòlit, d’elements mínims i plaer reconeixible i contagiós, d’aquell que ens fa sentir ganes d’agafar un llapis amb la convicció que l’art és una cosa simple i a l’abast de tots. No sempre ho fa, tanmateix, en una relació perceptible amb el caràcter o la funció dels personatges. Al mosaic inferior, la Lucrezia del racó inferior dret, per exemple, no és una senyora antipàtica, sinó una noieta engrescadora.

  • Gianni Rodari, El pastís caigut del cel. Il·lustracions de Bruno Munari. Traducció d’Àlvar Valls. La Galera, Barcelona, 1985, 2007. ISBN 978-84-246-8031-2.
  • Ressenya d’Sfer dins Al·lots

Curs de novel·la per a joves amb La Galera

La Galera proposa, als joves escriptors d’entre 15 i 19 anys, participar en un curs de novel·la amb Iolanda Batallé i Francesc Miralles.

Trobareu més informació en aquest pdf o al bloc de premsa de l’editorial.