‘El Món de Non’ (‘The Land of Nod’), de Robert Louis Stevenson (dins ‘Jardí de versos d’un nen’)

Il·lustració de J. W. Smith

El Món de Non

De l’esmorzar fins a la nit
m’estic a casa amb els amics,
però llavors quan ve la son
me’n vaig molt lluny, al Món de Non.

Només hi entro si vaig sol,
sense ningú dictant què vol:
tot sol faig via a prop dels rius,
carena amunt dels somnis vius.

El més estrany m’hi ve a trobar,
llocs que fan por, plats de menjar,
fins que la lluna al cel es pon
i tot s’adorm al Món de Non.

Per molt que ho vulgui recordar,
no sé de dia com s’hi va,
ni puc xiular la melodia
de la tonada que em sabia.

*

The Land of Nod

From breakfast on through all the day
At home among my friends I stay,
But every night I go abroad
Afar into the land of Nod.

All by myself I have to go,
With none to tell me what to do–
All alone beside the streams
And up the mountain-sides of dreams.

The strangest things are these for me,
Both things to eat and things to see,
And many frightening sights abroad
Till morning in the land of Nod.

Try as I like to find the way,
I never can get back by day,
Nor can remember plain and clear
The curious music that I hear.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s