‘Esperant en primavera’, de Du Fu (712-770)

.

ESPERANT EN PRIMAVERA

Al meu país assolat per la guerra
Ja no li resten més que muntanyes i rius
La primavera arriba
La ciutat colgada de males herbes
Afligit, deixo caure les meves llàgrimes sobre les flors
I els meus sanglots dispersen els ocells colpits per la por
Els focs al front cremen tres mesos sencers
Espero notícies de la meva família
Que em són més estimades que l’or
Em grato el cap
Acaricio el poc cabell grisós que em resta
Les agulles ja no arriben a agafar-lo

.

• Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song, traduïts del xinès al francès per Shi Bo, i del francès al català per Núria Periago, amb cal·ligrafies de Shi Bo. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (biblioteca Serra d’Or), 2005. ISBN 84-8415-734-2.

‘Meló’, de Lola Casas

.

————MELÓ

————Tallades (daurades)
——————de lluna
————————escampades
———— sobre una taula
——————————d’estiu.

.

• Lola Casas, Groc. Il·lustracions de Mercè Galí. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9883-097-2.

‘Gratacels’, de Lola Casas

.

GRATACELS

Voldries menjar
———la lluna,
voldries llepar
———un estel…
Ni tant sols fas pessigolles
———als núvols que creuen el cel!

.

• Lola Casas, Retalls poètics. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats), Barcelona, 2001. ISBN 84-8415-276-6.
• Vegeu també: «Cançó per a fer asseure gratacels», de Joan Armangué.

‘Tocar-cel’, de Lola Casas

.

TOCAR-CEL

La mà de l’enxaneta
és una estrella
de cinc puntes
que corona
———el cel
———d’un dia de castells.

.

• Lola Casas, Retalls poètics. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats), Barcelona, 2001. ISBN 84-8415-276-6.

‘Bona nit’, de Núria Albertí

.

BONA NIT

Bona nit a la cortina
que amb els teus plors no rondina.

Bona nit al teu peluix
perquè el pobre mai no fuig.

Bona nit a la llumeta
que ni enlluerna ni peta.

Bona nit al teu bolquer
perquè aguanti el que li ve.

Bona nit al meu amor
a qui estimo amb tot el cor.

.

• Núria Albertí, Poemes i cançons de bressol. Il·lustracions de Marta Balaguer. Inclou CD amb les cançons, amb música de Jordi Balmes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-8415-978-0. Un tret característic del recull és que proposa poemes per a totes les figures principals de la família, amb un rol destacat del pare, no només la mare o en el seu defecte l’àvia.

‘El bolet’, de Pep Molist

.

EL BOLET

Porteu sabates de xarol
—————————als peus.
Agafeu un bastó de canya
————————— a la mà.
Poseu-vos un vestit de vellut
—————————al cos.
Cordeu-vos uns botons de nacre
—————————als traus.
Lligueu-vos una cinta de seda
—————————al coll.
I, en acabat, aposenteu-me
—————————al cap.
————————Sí, senyor!
Si no és així, abandoneu-me
al penjador—————
d’un rebedor
i, en entrar, tots digueu-me:
————————Sí, senyor!

Tots els bolets porten barrets. Però només hi ha un barret a l’univers que li diuen bolet, com si el món dels barrets fes un petit homenatge al seu origen més natural.
En alguns llocs, a un barret tan distingit li diuen «bombín», perquè també s’assembla a les bales dels canons. Història a part, no és ni alt ni baix, ni gras ni prim. Amb ala estreta, amb copa arrodonida i gairebé sempre de color negre. Aquells que porta a sota solen ser dels que els agrada treure pit, i es passegen alts i drets com a senyors que són.
Amb mesura, li agrada l’aventura. Els que el van fer més famós van ser dos bessons, aventurers maldestres, que acompanyaven Tintín. O també, Babar, l’elefant que un dia va decidir vestir-se com els senyors.
Ara, el que més desitja és una persona que surti sovint a passejar a mitja tarda, però sobretot voldria descansar en un penjador ben visible al rebedor d’una casa senyorial, i que tothom sabés de la seva presència i admirés la seva senyoria.

• Poema i explicació de Pep Molist, Tants barrets, tants caps. Mostra de barrets, capells i gorres. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-676-1/978-84-8415-676-5.

‘Tarda de tardor (cap al tard)’, de Mar Pavón

.

Tarda de tardor (cap al tard)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!.

• Mar Pavón, D’il·lusió, Déu n’hi do! Il·lustracions de Rebecca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·l. Els Flautats), Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-670-2.

Premi Mercè Llimona 2009 per a Núria Tort

La vilafranquina Núria Tort Armengol ha estat la guanyadora del Premi de literatura infantil il·lustrada Mercè Llimona 2009, en la modalitat de text, per l’obra En Juli i la màquina empassa-colors. Aquest premi, convocat anualment per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, compta amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat [qui edita el conte guanyador].

Margarida Carbonell, Jordi Llavina, Fina Rifà i Antoni Munné, com a membres del jurat del Premi Llimona 2009 en la modalitat text, han decidit atorgar el premi al conte presentat per Núria Tort per la qualitat de la seva escriptura i la originalitat de la proposta, que fa adonar al lector de la pèrdua de sensibilitat davant del que tenim més a prop, de la mà d’una màquina empassa colors recorrent una simbòlica aventura.

…

Un cop conegut el text guanyador s’obre ara el termini per presentar-se al premi en la modalitat d’il·lustració. Els treballs es podran presentar fins l’1 de juliol, tal i com es recull a les bases que es poden consultar al web municipal http://www.vilanova.cat. L’obra guanyadora s’editarà pels volts de Nadal de 2009.

Font: Vilanova.cat

Cançó per a fer asseure gratacels, de Joan Armangué

.

Baixa dels núvols,
gratacel!

«Em pica la barba,
em pica un pèl,
piquen els núvols
i pica el cel.»

Baixa dels núvols,
gratacel!

Grata’t la cama,
grata’t el peu,
grata’t una ungla,
ajupe’t i seu.

.

• Joan Armangué, Un gira-sol es gira, Abadia de Montserrat (Els Flautats, 30), 2001, amb il·lustracions de Mercè Canals.

Blanc, de Lola Casas

Blanc és el tercer llibre de la col·lecció «Poesia de colors», de Lola Casas, publicada per Abadia de Montserrat. Aquests llibres inclouen poemes de metre en general lliure, adreçats a uns lectors una mica més crescuts que els dels publicats per l’autora a «Els flautats» o «Ala Delta»: són més lleugers, sovint basats en una petita anècdota o imatge que mou a reflexionar, a somriure o a sentir què li passa a una certa veu poètica (humana o no); són poemes menys situats, menys embolcallats per explicacions clares del context de la veu (el que no vol dir que s’hagin de «desxifrar», sinó senzillament que fan un passet més de complexitat i el·lisió).

Cada llibre és il·lustrat per un autor que treballa amb plena llibertat; la sèrie té coherència en la veu poètica, però no en la veu gràfica. És un encert, al meu parer, car un passa d’un llibre a l’altre pensant: Què n’hauria fet, d’aquest poema, en Comotto? I d’aquest en Carosia?

A Blanc li posa imatges en Pere Borrell, amb un exercici de línies gruixudes i amb caràcter, i cert gust per la creació de marcs on la contemplació més atenta va descobrint diversos elements lligats amb el poema. Però aquest «excés» s’acompanya d’altres poemes dibuixats d’un sol traç. El de la imatge superior és relativament excepcional, potser, pel poc pes (quantitatiu) de la il·lustració a la plana.

• Vegeu, d’aquest mateix llibre, el poema «Hora de berenar» a El racó de la biblioteca del CEIP Mare de Déu del Remei, d’Alcover.

Frescor, de Joana Raspall

Una de les «instantànies» que formen la secció «Adagio» del Concert de poesia, il·lustrat per la Marta Balaguer i publicat per Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats). Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

Oferiment, de Joana Raspall, il·lustrat per Marta Balaguer

És el poema inicial del Concert de poesia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. Les il·lustracions del llibre, com la reproduïda a dalt, són en blanc i negre i obra de la Marta Balaguer.

Bases del premi Mercè Llimona de conte i il·lustració

.

És oberta la convocatòria de l’onzè premi Mercè Llimona de conte i il·lustració, que organitza l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i edita Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es pot lliurar el text —entre 6 i 7 fulls DIN A-4 a doble espai, per a un públic de 8 a 10 anys— fins el 17 de març. Una vegada conegut el text guanyador, s’obre el concurs d’il·lustració, fins el 14 de juliol. Llegiu-ne els detalls a Vilanova.cat.

Bombolles, de Joana Raspall

La Joana Raspall serà un dels clàssics d’aquest bloc. Avui us deixem el poema «Bombolles» i us presentem un recurs farcit de poemes, i entre ells, molts de la Joana; es tracta de Viu la poesia. Hi trobareu poemes per a tots els gustos i diverses opcions de recerca, a més de materials multimèdia. Vegeu també «Joana Raspall, poemes propers», al bloc de La bibliotecària blogantera.

BOMBOLLES

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!

• Versos amics, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998. Imatge original de Cédric Porchez a Allposters.