Monthly Archives: Desembre 2007

Caracol, col, col: un poema en gallec de Manuel María

.

darabuc-oscar-villan-o-caracol-remoldino-portada.jpg

Caracol, col, col,
caracol, caracoleiro,
¡pon os teus cornos ó sol
xa que eres tan frioleiro!

O lombo léva-la casa,
caracol, caracoleiro,
¡e deixas cintas de seda
engalanando o carreiro!

Caracol, col, col,
caracol, caracolón,
¡pon os teus cornos ó sol,
ó sol os teus cornos pon!

.

L’ús d’altres llengües romàniques a l’escola, fora de les d’estudi habitual, pot ser un motiu de diversió i experimentació lingüística. He pres aquest poema de Manuel María del bloc antològic en gallec Poemas para peques10px-external-3.png.

La il·lustració és d’Óscar Villán10px-external-3.png, per a la coberta del llibre O caracol remoldiño.

(I ara aquest bloc, que voldria ser més cargol que llebre, es despedeix fins el 10 de gener, per molt que seguiré llegint i responent els comentaris en la mesura que ho permetin el treball i les festes. Us envio els meus millors desitjos per a les festes i el 2008.)

Anuncis

Lourdes Boïgues, premi Enric Valor de narrativa juvenil

darabuc-premi-enric-valor-27.jpgLourdes Boïgues ha guanyat el premi Enric Valor de narrativa juvenil, que organitzen l’ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, amb la novel·la El secret de Caterina Cremec. Es tracta d’una història de vampirs ambientada a València. He trobat la notícia aquí10px-external-3.png.

Bases del premi de literatura il·lustrada Tombatossals

Fins al 25 de gener de 2008, podeu concórrer al premi Tombatossals amb obres il·lustrades de tema lliure, inèdites i dirigides al públic infantil (entre 4 i 8 anys), escrites “en valencià o castellà”. La part il·lustrada de la vostra carpeta ha d’incloure com a mínim un dibuix original acabat, d’un format de 24 x 21 (horizontal i vertical respectivament) i un esbós o maqueta perfectament detallat on consti el projecte total de l’obra. El cos de l’obra no podrà excedir de 28 pàgines. Vegeu-ne més detalls aquí10px-external-3.png.

Un concurs similar és el de Parcir.

El cargol, de Josep Carner

.

darabuc-cargol-fauna-i-flora-ferran-turmo.jpg

.

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

.

Torna a tocar dia de clàssics; avui, del Bestiari de Josep Carner. La imatge procedeix del magnífic bloc Fauna i flora10px-external-3.png, d’en Ferran Turmo (jo l’he reduïda de mida i resolució). Al bloc del CEIP Feliu i Vegués de Badalona trobareu tota una sèrie de Contes de cargols10px-external-3.png escrits i il·lustrats pels alumnes del centre en el marc d’un procés de col·laboració entre aules: els de 6.è escrivien per als més petits i els d’infantil i inicial els llegien i dibuixaven.

Premis Barcanova d’infantil i juvenil

Els premis Barcanova han correspost a Gemma Pasqual, per Llàgrimes sobre Badgad, en l’apartat de juvenil; i a Carles Sala, per Flairosa, la bruixa dels sabons, en infantil. Llegiu-ne més detalls a Vilaweb. Enguany, amb normes i un calendari renovats, la participació ha estat més alta de l’habitual en els darrers temps: 46 originals a infantil i 35 a juvenil. Felicitats als guanyadors!

La cara de bona (haikus per a joves, vi)

darabuc-fotografies-rottweiler.jpg

La cara és de bona

i la fama, de dolenta.

Qui té cap, que trïi.

 

Bloc solidari?

Tant la Gabriela, de Musical Sant Jordi, com la Isabel, de Poesiaula, han tingut l’amabilitat d’escollir aquest bloc com a “bloc solidari”. Gràcies. Em perdoneu que ho transformi en una reflexió?

D’una banda, trobo que és evident que no ho mereixo com a tal (no sóc la Fundació Vicente Ferrer ni tants d’altres que practiquen la Solidaritat com a paraula major). Vull pensar que això suposa, més aviat, que faig una cèl·lula més de la gran cara bona de la xarxa, un invent que serveix per a tot: per a l’injust i l’inhumà, però també, en bona mesura i amb gran vitalitat, per a compartir dubtes i propostes, col·laborar, xerrar, aprofundir, criticar de forma constructiva, aportar punts de vista i participar, en definitiva, en un projecte de creixement compartit on qui més participa és qui més aprèn. Si, en el bon sentit, m’haguessin escollit com a bloc egoista, també tindrien la seva part de raó… En el fons i abans que res, el que aquesta reflexió em porta a creure és que jo sóc el primer beneficiat d’una gran xarxa solidària, no pas cap contribuidor destacat.

Què puc aportar jo? D’una banda, una selecció d’enllaços: a la dreta els teniu. La llista és molt més breu del que voldria (seguirà creixent, espero; aquest bloc té només uns mesos de vida), però no sabria triar-ne només cinc. D’altra banda, com a traductor d’ofici, puc fer versions de poemes que m’agradin i dels quals no conegui traducció catalana o castellana. Potser amb això pugui omplir de sentit aquest terme de “solidari”, que és agraït, però alhora compromet, si no vull que resulti tan maco com buit…