Caracol, col, col: un poema en gallec de Manuel María

.

Caracol, col, col,
caracol, caracoleiro,
¡pon os teus cornos ó sol
xa que eres tan frioleiro!

O lombo léva-la casa,
caracol, caracoleiro,
¡e deixas cintas de seda
engalanando o carreiro!

Caracol, col, col,
caracol, caracolón,
¡pon os teus cornos ó sol,
ó sol os teus cornos pon!

.

L’ús d’altres llengües romàniques a l’escola, fora de les d’estudi habitual, pot ser un motiu de diversió i experimentació lingüística. He pres aquest poema de Manuel María del bloc antològic en gallec Poemas para peques.

La il·lustració és d’Óscar Villán, per a la coberta del llibre O caracol remoldiño.

(I ara aquest bloc, que voldria ser més cargol que llebre, es despedeix fins el 10 de gener, per molt que seguiré llegint i responent els comentaris en la mesura que ho permetin el treball i les festes. Us envio els meus millors desitjos per a les festes i el 2008.)

Lourdes Boïgues, premi Enric Valor de narrativa juvenil

Lourdes Boïgues ha guanyat el premi Enric Valor de narrativa juvenil, que organitzen l’ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, amb la novel·la El secret de Caterina Cremec. Es tracta d’una història de vampirs ambientada a València. He trobat la notícia aquí.

Bases del premi de literatura il·lustrada Tombatossals

Fins al 25 de gener de 2008, podeu concórrer al premi Tombatossals amb obres il·lustrades de tema lliure, inèdites i dirigides al públic infantil (entre 4 i 8 anys), escrites “en valencià o castellà”. La part il·lustrada de la vostra carpeta ha d’incloure com a mínim un dibuix original acabat, d’un format de 24 x 21 (horizontal i vertical respectivament) i un esbós o maqueta perfectament detallat on consti el projecte total de l’obra. El cos de l’obra no podrà excedir de 28 pàgines. Vegeu-ne més detalls aquí.

Un concurs similar és el de Parcir.

El cargol, de Josep Carner

.

.

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

.

Torna a tocar dia de clàssics; avui, del Bestiari de Josep Carner. La imatge procedeix del magnífic bloc Fauna i flora, d’en Ferran Turmo (jo l’he reduïda de mida i resolució). Al bloc del CEIP Feliu i Vegués de Badalona trobareu tota una sèrie de Contes de cargols escrits i il·lustrats pels alumnes del centre en el marc d’un procés de col·laboració entre aules: els de 6.^è escrivien per als més petits i els d’infantil i inicial els llegien i dibuixaven.

Premis Barcanova d’infantil i juvenil

Els premis Barcanova han correspost a Gemma Pasqual, per Llàgrimes sobre Badgad, en l’apartat de juvenil; i a Carles Sala, per Flairosa, la bruixa dels sabons, en infantil. Llegiu-ne més detalls a Vilaweb. Enguany, amb normes i un calendari renovats, la participació ha estat més alta de l’habitual en els darrers temps: 46 originals a infantil i 35 a juvenil. Felicitats als guanyadors!

La cara de bona (haikus per a joves, vi)

–

–

La cara és de bona

i la fama, de dolenta.

Qui té cap, que trïi.

–

 

Bloc solidari?

Tant la Gabriela, de Musical Sant Jordi, com la Isabel, de Poesiaula, han tingut l’amabilitat d’escollir aquest bloc com a “bloc solidari”. Gràcies. Em perdoneu que ho transformi en una reflexió?

D’una banda, trobo que és evident que no ho mereixo com a tal (no sóc la Fundació Vicente Ferrer ni tants d’altres que practiquen la Solidaritat com a paraula major). Vull pensar que això suposa, més aviat, que faig una cèl·lula més de la gran cara bona de la xarxa, un invent que serveix per a tot: per a l’injust i l’inhumà, però també, en bona mesura i amb gran vitalitat, per a compartir dubtes i propostes, col·laborar, xerrar, aprofundir, criticar de forma constructiva, aportar punts de vista i participar, en definitiva, en un projecte de creixement compartit on qui més participa és qui més aprèn. Si, en el bon sentit, m’haguessin escollit com a bloc egoista, també tindrien la seva part de raó… En el fons i abans que res, el que aquesta reflexió em porta a creure és que jo sóc el primer beneficiat d’una gran xarxa solidària, no pas cap contribuidor destacat.

Què puc aportar jo? D’una banda, una selecció d’enllaços: a la dreta els teniu. La llista és molt més breu del que voldria (seguirà creixent, espero; aquest bloc té només uns mesos de vida), però no sabria triar-ne només cinc. D’altra banda, com a traductor d’ofici, puc fer versions de poemes que m’agradin i dels quals no conegui traducció catalana o castellana. Potser amb això pugui omplir de sentit aquest terme de “solidari”, que és agraït, però alhora compromet, si no vull que resulti tan maco com buit…

Mor en Sebastià Sorribas

Ha mort en Sebastià Sorribas, creador de novel·les com El zoo d’en Pitus —un clàssic molt venut i celebrat que ha complert recentment el 40 aniversari—, Viatge al país dels Lacets o Els astronautes del Mussol. En Sorribas tenia 79 anys. En gran part, la seva obra està lligada a les il·lustracions de la Pilarín Bayés.

He trobat la notícia a La Vanguardia; també la recull Vilaweb, juntament amb d’altres materials, com una entrevista en vídeo. L’Avui es va fer ressò dels homenatges, per exemple aquí, arran de la Fira del Llibre de Mollerussa, o aquí, en la clausura de l’any Sorribas, feta, com no podia ser d’una altra manera, al Zoo.

Gris, d’Albert Ràfols-Casamada

–

–

diumenge
el gris de
la lletra
sobre el
paper blanc

Blava penombra
blanca petxina
tèbia remor
distància freda
volen les veus
cremor de sol
ratlles de gel
color del dia
batec de goig
flames o mots
a frec de llavi
somni o poema

–

El poema, que copio de Violant de Bru, pertany a Espiral del temps (recull de 2003). El quadre l’he trobat a La jornada semanal.

Bon Nadal!

–

–

Quan vingui Nadal
omplirem la taula
de neu de paper,
de bufandes blaves,
roges i verd fosc,
de flors al barret
i de botons negres
que et faran l’ullet,
nassos pastanaga
i mils de colors,
i d’una abraçada
i un desig d’amor,
que ens durà a aixecar-nos
i repartir pau
tothom i tothora.
A tots, Bon Nadal!

–

La imatge procedeix d’aquest taller de manualitats d’Arts Enrichment.

Nadal és època de molta activitat a les aules i també als blocs d’infantil. Trobareu molts poemes de Nadal a Bibliopoemes, de la Biblioteca de Cocentaina; la Isabel Barriel té tot un bloc dedicat a la poesia nadalenca, amb poemes de mètrica lliure i caràcter laic i sovint crític; d’altra banda, la Dolors Todolí ens ha avisat de la publicació d’aquest conte, «Buscant un arbre de Nadal», on tot un Pare Noel és tan enfeinat, que ni se’n recorda de l’arbre. Ara com ho resoldrà? El tallarà del bosc? També podeu visitar l’ample dossier nadalenc d’edu365.cat.

Parlant de contes: el Taller del CP Castell de Santa Àgueda ha completat el seu segon relat col·lectiu (a falta de títol), on podreu comprovar que les gallines són més eixerides del que la fama diu: els pollets no s’estan ni del mòbil, a l’hora de resoldre un problema! També us vull fer esment d’un altre bloc que recull contes escrits pels alumnes, ara en castellà i gallec: Ti tamén contas, del CEIP Mestres Goldar. D’aquí a uns dies, a propòsit d’un poema de Carner, us parlaré d’un tercer espai de relats infantils.

Afegeixo un poema d’en Martí i Pol, enviat per una amiga del bloc:

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

(Miquel Martí i Pol, Per molts anys!, ed. Barcanova)