Category Archives: Premis

Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló

S’ha convocat un nou premi d’àlbum il·lustrat, fruit de la col·laboració entre Onada Edicions i l’ajuntament de Benicarló. En aquest vincle d’Issuu podeu consultar-ne les bases; tenen aquesta pàgina de Facebook. Molta sort!

Carme Solé Vendrell rep per ‘La croada dels nens’ el Premi Nacional de Cultura… de Còmic (??)

Amb sorpresa, llegeixo a Cornabou que l’admirada Carme Solé ha rebut un dels Premis Nacionals de Cultura, mèrit que difícilment disputarà ningú, si no fos que, estranyament, li han atorgat un de «Còmic». Per la meva banda no sé veure cap còmic en aquest llibre, que il·lustra amb emoció i contenció un poema narratiu de Bertolt Brecht (sobre el que no he parlat aquí perquè no sé què concloure sobre la traducció, a part del fet obvi que no era fàcil).

Copio doncs de Cornabou:

La il·lustradora Carme Solé Vendrell rep el Premi Nacional de Còmic per l’àlbum «La croada dels nens» sobre un poema èpic de Bertolt Brecht
La il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1 agost 1944) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Còmic per l’obra ‘La croada dels nens’, publicat per Editorial Magenta Universal Productions, en la col·lecció Els Contes d’Aram,en una versió de Jaume Escala. L’àlbum, publicat l’any passat, recull els dibuixos que Carme Solé Vendrell va fer fa més de vint anys, tot i que el llibre no va ser publicat fins ara. La il·lustradora es va basar en el poema èpic de Bertolt Brecht sobre l’èxode dels infants orfes a l’Europa de la Segona Guerra Mundial. Segons el jurat del premi, que atorga el CoNCA, es tracta d’un poema commovedor interpretat des d’un registre auster, en tinta negra i amb una segona tinta vermella de color sang, i que reflecteix emocionalment l’horror de la guerra en els infants [veure crítica Andreu Sotorra]. Carme Solé Vendrell va estudiar pintura a l’Escola Massana de Barcelona. Va editar el seu primer llibre il·lustrat el 1968 i des d’aleshores la seva biobliografia abasta més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. En la seva trajectòria, ha publicat il·lustracions en diversos països com el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, EUA, Canadà, Noruega, Holanda, Dinamarca, Brasil, Taiwan, Japó, o Corea, entre d’altres. Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la tradició catalana d’il·lustració i ha creat escola en noves generacions d’artistes. Ha impartit cursos d’il·lustració a Barcelona, Mèxic DF, Venècia, Río de Janeiro, Taiwan, Nova York. Ha format part de diversos jurats internacionals. Avans del Premi Nacional de Còmic, ha estat distingida amb nombrosos premis entre els quals destaquen: Janusz Korczak (1979), Nacional de Ilustración (1979), Catalònia (1984), (Critici in Erba) 1992, (Octogone la Fonte) 1992 i Creu de Sant Jordi (2006). També fa treballs de cartellisme, animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre a més de presentar exposicions de pintura de la seva obra. Actualment, dins el Festival Grec 2012, ha elaborat l’escenografia i els objectes del muntatge teatral ‘Raspall’, basat en el conte de Pere Calders.

  • La premsa, p. ex. El Periódico, també es fa ressò de l’estranyesa que desperta el criteri (la falta de criteri?) del CoNCA. Al jurat era Roser Ros, que coneix molt bé el món dels llibres infantils; cal pensar que no han trobat categoria millor, però caldria rebatejar el premi, per respecte al còmic i a la il·lustració, que no són sinònims.
  • La notícia, al CoNCA.
  • Comentaris de Carme Solé sobre el nom del premi, que caldria denominar «d’il·lustració», a Cornabou: «Carme Solé Vendrell, amb un extens bagatge professional en el món de la il·lustració i un dels noms més representatius de la il·lustració catalana contemporània, pensa també que per evitar polèmiques com aquesta en la qual s’ha vist involuntàriament implicada, la modalitat de “Còmic” s’hauria de rebatejar com a “Il·lustració”, ja que aquesta és una denominació que engloba tots els gèneres, sigui quin sigui el seu suport: àlbum il·lustrat, còmic o publicació en premsa.»

Francesc Gisbert guanya el premi Bernat Capó amb un llibre sobre els “jocs i joguets tradicionals”

Extracte de la nota de Bullent:

A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals és un estudi de caràcter divulgatiu dividit en dos parts. En la primera, es fa una catalogació i anàlisi de quins són els jocs tradicionals valencians a què jugaven els nostres avis i pares. Més d’un centenar de jocs com ara les tabes, el sambori, l’escampilla, les birles, els cartons… són descrits i comentats. En la segona part, es recorden quins són els joguets tradicionals, des dels instruments fabricats amb canyes (flautes, xiulets, mussoleres…) fins als elaborats amb els materials més diversos i econòmics. L’obra es tanca amb un recull dels jocs més propis de zones urbanes i de zones rurals, així com una mostra d’enigmes i jocs verbals.

L’estudi pretén ser un material didàctic, útil per a les escoles, però també un llibre divulgatiu per a les famílies i els curiosos, amb un estil clar i amé.
Com diu l’autor a la mateixa obra: “Els jocs no moren, tan sols, passen de moda, resten adormits, oblidats. La majoria poden tornar, despertar, recordar-se, això sí, evolucionats i diferents de com els jugàvem abans. L’objectiu del treball no és oferir una col·lecció de mots i costums per als museus d’arqueologia. Sinó recuperar la idea bàsica dels jocs, perquè reviscolen i tornen a la vida. I com torna un joc a la vida, una vegada ha estat oblidat? Només hi ha una manera: a jugar, s’aprén jugant. El nostre llibre va adreçat als xiquets, però passant primer per famílies, mestres i educadors.”

Llegiu l’apunt al complet al bloc de l’editorial.

Presentació de ‘Luzazul’ a Cornellà

(Pitgeu per a ampliar)

Presentació de ‘Set raons per estimar els meus pares’ a Cerdanyola

(Cliqueu per a ampliar)

Jaume Cela, premi El Vaixell de Vapor; Dolors Garcia i Cornellà, premi Cifré de Colonya

Jaume Cela ha guanyat per tercera vegada el premi Vaixell de Vapor, amb l’obra Set raons per estimar els meus pares. Més informació, a Vilaweb i Cruïlla. El premi Gran Angular va quedar desert.

D’altra banda, Dolors Garcia i Cornellà ha obtingut el premi de novel·la juvenil Guillem Cifré de Colonya amb Les ànimes de la Terramorta, d’ambientació medieval. Més informació, al bloc de premsa de La Galera i el web de l’autora.

Cornèlius i el rebost d’impossibles, de Carles Sala i Vila

Cornèlius i el rebost d’impossibles, recent premi Folch i Torres, ens presenta el poble de Tort, un llogaret de muntanya que «no té un pam de pla», on viuen, a més de la Mar i l’avi Lluc (que és cec), tot de personatges força estrafolaris: el doctor Amnesi (que tot ho oblida), en Non de Can Tou (que sempre dorm), la bona de la Bonifàcia, la temorenca Angelina de Can Trèmols, la xerrameca Rut de can Mot i el callat Ot de can Mut, o les Tres Mais: la Maifred, la Maison i la Maisol. El treball literari de Carles Sala amb els noms propis, que s’estén també a la geografia local i diversos detalls, és certament de primer nivell.

Al poble dels guerxos, com s’anomenen els seus habitants, arribaran el nen Tobies i el vell Cornèlius, que s’instal·laran a la Casa Estreta per tal de muntar-hi un rebost d’impossibles. És impossible donar allò que tenim en excés i rebre a canvi allò que ens falta? Si la Maison pogués prendre el que a en Non li sobra, si l’Ot i la Rut poguessin equilibrar-se millor… «Com que no sabia que era impossible, ho vaig fer», diu la cita inicial del llibre. S’aconsegueix amb una mena de ciència delicada, màgica i poètica, amb potets d’essència, cargols de mar i l’«aiguablava».

Però és clar, no tot és tan fàcil. A vegades n’hi ha prou de tenir el que ens mancava per voler-ne encara més, i els guerxos es tornaran cada dia més queixosos. D’altra banda, en Cornèlius, sempre seriós, té una nostàlgia irresistible pel mar. La Mar i en Tobies, amb la inestimable ajuda d’en Lluc —el característic cec de la tradició, que en realitat hi veu millor que ningú—, no s’hi hauran d’esforçar poc per endreçar de nou la situació.

La primera visita al rebost. En Cornèlius llueix una cara molt seriosa perquè fa uns anys va donar tota la seva alegria. La podrà recuperar? (Il·lustració de Javier Andrada)