Monthly Archives: octubre 2008

Trenta anys de Kònsum: teatre infantil de la Joana Raspall

La tasca cultural de la Joana Raspall és particularment coneguda a la poesia, però també té un vessant teatral. Enguany es compleixen trenta anys de l’estrena de Kònsum S. A., la tercera part de la sèrie d’aventures d’en Nap, en Buf i en Xic. La pròpia Joana en parlava així del conjunt al pròleg de l’edició (Edebé, 1984):

Si vàreu veure EL POU —obra per la qual haig d’agrair el Primer Premi de Teatre Cavall Fort—, potser recordareu els tres amics que en són protagonistes: en Nap, en Buf i en Xic.

En aquella, que va ser la seva primera aventura —i la meva— en el teatre per a nois i noies, es presentaren com uns minyons enjogassats que van ajudar uns pagesos contra l’acció injusta d’un home ambiciós.

La segona aventura també us fou presentada als cicles de Cavall Fort amb l’obra L’INVENT, en la qual els tres companys col·laboren en un projecte científic del seu mestre desbaratant uns intents de robatori i de suborn.

Avui els torneu a trobar que treballen durant unes vacances en una singular urbanització on el senyor Kònsum —símbol de la societat de consum— ho dirigeix tot segons els seus interessos particulars, per mitjà d’un ordinador. Tot el personal hi és sotmès a diversos sistemes de suggestió i acata les ordres de la «màquina» fins a convertir-se en autòmats, sense voluntat ni criteri propi.

Entre els socis del senyor Kònsum, hi trobareu la caricatura d’un tipus de personatges de la nostra societat que solen omplir malaguanyades pàgines a les revistes «d’actualitat».

En Nap, en Buf i en Xic, disconformes amb aquell estat de coses, ajudaran a desmuntar-ne el funcionament.

Tot plegat pot semblar un tema de ciència ficció. Però té ben poc de ciència, ja que és un simple joc escènic. I té ben poc de ficció, perquè realment ja podem veure al nostre voltant mostres ben paleses de la poderosa influència de KÒNSUM S. A.

Frescor, de Joana Raspall

Una de les «instantànies» que formen la secció «Adagio» del Concert de poesia, il·lustrat per la Marta Balaguer i publicat per Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats). Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

Fira del Llibre en Català de Ferreries

El 25 i 26 d’octubre, Ferreries (Menorca) viurà la seva Fira del Llibre en Català, amb nombroses activitats de contes i rondalles. Els detalls de la programació, en aquest bloc.

Una altra endevinalla de l’Olga Xirinacs

.

.
Endevina endevineta:
li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.

Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu…

.

  • Treta de Marina, de l’Olga Xirinacs, il·lustrat per l’Asun Balzola, Empúries, Barcelona, 1986.

La lectura en veu alta, la lectura compartida

L’any 2005 va néixer a la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet un Grup de Lectura en Veu Alta que va prendre molta empenta i es manté viu i ben viu. El grup ha superat ja les 100 sessions de lectura i s’han llegit, entre altres obres, El Quijote, Cien años de soledad o els Vint-i-dos contes de la Mercè Rodoreda. El col·lectiu es troba cada setmana, els dimecres al matí, per llegir en veu alta per torns, sense més requisit que la voluntat de participar; la mitjana d’assistència és de divuit persones. Tant la biblioteca com el grup valoren l’activitat molt positivament.

Un article de Carles Ferrer Sala ens explica aquesta experiència i aporta reflexions i referències sobre la lectura en veu alta en general; ho podeu veure aquest pdf. D’altra banda, aquest és el bloc del grup, que enguany continua amb clàssics de referència universal i llegeix L’Odissea en la versió de Joan Alberich (La Magrana).

Nascuts per llegir en fa 25

El butlletí de Nascuts per llegir ha arribat al seu 25è número. Hi trobareu recomanacions, notícies, una entrevista i les activitats del mes a les biblioteques NPL: massatge infantil, circ, jocs de falda, moixaines i cançons, música i ritme i, naturalment, contes i més contes de tota mena.

Te voli manjar, majofa polideta

A la mediateca de lo CIRDOC podem trobar poemets en occità escrits i llegits pels més menuts de la Calandreta l’Ametlièr i la Calandreta los Falabreguièrs. Són una petita meravella.

Te voli manjar
Majofa polideta
Miem miam miem miam iom!

(Et vull menjar, maduixa preciosa: nyam nyem nyam nyem nyom!)

Una canilha
Sus una fuelha
Nivola roja
Solelh verd

(Una eruga sobre una fulla: núvol vermell, sol verd.)

En aquest enllaç trobareu un Petit vocabulari occità-català. Fa ben poc que s’ha presentat el Diccionari bàsic occità-català, glossari català-occità (notícia a l’Avui i entrada a Gazophylacium). Disposem també d’una wikipèdia en occità, amb prop de quinze mil articles hores d’ara; vegeu per exemple el concepte de les Calandretas (de neutralitat disputada, com no podia ser menys). Tot plegat són bones ocasions per atansar-se a una llengua germana que perviu amb molta dificultat, però perviu.