Monthly Archives: Octubre 2008

Trenta anys de Kònsum: teatre infantil de la Joana Raspall

La tasca cultural de la Joana Raspall és particularment coneguda a la poesia, però també té un vessant teatral. Enguany es compleixen trenta anys de l’estrena de Kònsum S. A., la tercera part de la sèrie d’aventures d’en Nap, en Buf i en Xic. La pròpia Joana en parlava així del conjunt al pròleg de l’edició (Edebé, 1984):

Si vàreu veure EL POU —obra per la qual haig d’agrair el Primer Premi de Teatre Cavall Fort—, potser recordareu els tres amics que en són protagonistes: en Nap, en Buf i en Xic.

En aquella, que va ser la seva primera aventura —i la meva— en el teatre per a nois i noies, es presentaren com uns minyons enjogassats que van ajudar uns pagesos contra l’acció injusta d’un home ambiciós.

La segona aventura també us fou presentada als cicles de Cavall Fort amb l’obra L’INVENT, en la qual els tres companys col·laboren en un projecte científic del seu mestre desbaratant uns intents de robatori i de suborn.

Avui els torneu a trobar que treballen durant unes vacances en una singular urbanització on el senyor Kònsum —símbol de la societat de consum— ho dirigeix tot segons els seus interessos particulars, per mitjà d’un ordinador. Tot el personal hi és sotmès a diversos sistemes de suggestió i acata les ordres de la «màquina» fins a convertir-se en autòmats, sense voluntat ni criteri propi.

Entre els socis del senyor Kònsum, hi trobareu la caricatura d’un tipus de personatges de la nostra societat que solen omplir malaguanyades pàgines a les revistes «d’actualitat».

En Nap, en Buf i en Xic, disconformes amb aquell estat de coses, ajudaran a desmuntar-ne el funcionament.

Tot plegat pot semblar un tema de ciència ficció. Però té ben poc de ciència, ja que és un simple joc escènic. I té ben poc de ficció, perquè realment ja podem veure al nostre voltant mostres ben paleses de la poderosa influència de KÒNSUM S. A.

Frescor, de Joana Raspall

Una de les «instantànies» que formen la secció «Adagio» del Concert de poesia, il·lustrat per la Marta Balaguer i publicat per Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats). Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

Fira del Llibre en Català de Ferreries

El 25 i 26 d’octubre, Ferreries (Menorca) viurà la seva Fira del Llibre en Català, amb nombroses activitats de contes i rondalles. Els detalls de la programació, en aquest bloc.

Una altra endevinalla de l’Olga Xirinacs

.

.
Endevina endevineta:
li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.

Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu…

.

  • Treta de Marina, de l’Olga Xirinacs, il·lustrat per l’Asun Balzola, Empúries, Barcelona, 1986.

La lectura en veu alta, la lectura compartida

L’any 2005 va néixer a la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet un Grup de Lectura en Veu Alta que va prendre molta empenta i es manté viu i ben viu. El grup ha superat ja les 100 sessions de lectura i s’han llegit, entre altres obres, El Quijote, Cien años de soledad o els Vint-i-dos contes de la Mercè Rodoreda. El col·lectiu es troba cada setmana, els dimecres al matí, per llegir en veu alta per torns, sense més requisit que la voluntat de participar; la mitjana d’assistència és de divuit persones. Tant la biblioteca com el grup valoren l’activitat molt positivament.

Un article de Carles Ferrer Sala ens explica aquesta experiència i aporta reflexions i referències sobre la lectura en veu alta en general; ho podeu veure aquest pdf. D’altra banda, aquest és el bloc del grup, que enguany continua amb clàssics de referència universal i llegeix L’Odissea en la versió de Joan Alberich (La Magrana).

Nascuts per llegir en fa 25

El butlletí de Nascuts per llegir ha arribat al seu 25è número. Hi trobareu recomanacions, notícies, una entrevista i les activitats del mes a les biblioteques NPL: massatge infantil, circ, jocs de falda, moixaines i cançons, música i ritme i, naturalment, contes i més contes de tota mena.

Te voli manjar, majofa polideta

A la mediateca de lo CIRDOC podem trobar poemets en occità escrits i llegits pels més menuts de la Calandreta l’Ametlièr i la Calandreta los Falabreguièrs. Són una petita meravella.

Te voli manjar
Majofa polideta
Miem miam miem miam iom!

(Et vull menjar, maduixa preciosa: nyam nyem nyam nyem nyom!)

Una canilha
Sus una fuelha
Nivola roja
Solelh verd

(Una eruga sobre una fulla: núvol vermell, sol verd.)

En aquest enllaç trobareu un Petit vocabulari occità-català. Fa ben poc que s’ha presentat el Diccionari bàsic occità-català, glossari català-occità (notícia a l’Avui i entrada a Gazophylacium). Disposem també d’una wikipèdia en occità, amb prop de quinze mil articles hores d’ara; vegeu per exemple el concepte de les Calandretas (de neutralitat disputada, com no podia ser menys). Tot plegat són bones ocasions per atansar-se a una llengua germana que perviu amb molta dificultat, però perviu.

I Mostra professional de contacontes

El matí del divendres 31 d’octubre, les biblioteques de Simat de la Valldigna i de Barx (a la comarca de La Safor, que té un pes propi a la literatura infantil en català, car la seva mancomunitat de municipis convoca el premi Carmesina) organitzen la I Mostra professional de contacontes “Contes escoltes”. Després d’una visita guiada al monestir, actuaran Dani Miquel, Gòrmic Teatre, Josep Enric Grau i Félix Albo. Més informació, a la Fundació Bromera.

Els clàssics, amb sal: per llegir Ausiàs March, 2

Dues imatges per mostrar el llibre de March del que us parlava fa poc (l’Antologia poètica d’Ausiàs March, a cura de Josep Pujol, Teide, col. Tria de Clàssics). A pesar dels defectes evidents (de retall i color) del meu escannejat, confio que permetrà tastar la cura del projecte, inclós el disseny, molt il·lustrat i amb el detall de les dues tintes. Aquest aspecte el vaig passar per alt en la nota precedent, però no és menor: fer llibres macos és en sí mateix una bona forma d’animar a llegir i, alhora, de mostrar respecte per clàssics que han perviscut segles fins arribar a les nostres mans.

(Són les pp. 96-99. Cliqueu per ampliar-les.)

Subi i Anna, premi Apel·les Mestres

Subi i Anna (o el que és el mateix, Anna Obiols i Joan Subirana) han guanyat el premi Apel·les Mestres de 2008 amb una obra dedicada a en Charlie Rivel: Charlie, nas de llautó. Segons la nota de premsa es tracta d’un text breu i una il·lustració també minimalista, només de negre i vermell.

Aquest és el web dels autors; aquest, el seu bloc.

Bases del premi Enric Valor de narrativa juvenil

Us comparteixo les bases rebudes d’Edicions del Bullent:

Continua llegint

Jornades sobre Rodoreda a la UIB

La Universitat de les Illes Balears organitza un cicle de conferències sobre Mercè Rodoreda, del 10 de novembre al 15 de desembre, amb la participació de cinc especialistes d’anomenada: Maria Barbal, Carles Miralles, Carme Arnau, Marta Nadal i Marta Pessarrodona. Es parlarà de La plaça del diamant, Mirall trencat, Jardí vora el mar, els Vint-i-dos contes i la poesia. Més informació, en aquest pdf.

Música al bibliobús i mes i dia de la biblioteca

Aquesta tardor, els bibliobusos de la diputació de Barcelona porten dos espectacles musicals, Construint músiques i Per terra de dracs:

Adrià Heredia i Sara Sanfeliu, de BAT Audicions Musicals, són els encarregats de posar la música al Bibliobús Montserrat amb l’espectacle Construint músiques. Es tracta d’un audició musical amb instruments convencionals acompanyats d’altres sorgits del reciclatge d’objectes de rebuig. Per la seva banda, l’espectacle Per terra de dracs, a càrrec del músic i animador infantil Pep López, permetrà als nens i nenes descobrir el món de dracs com el de la llegenda de Sant Jordi i els de les festes majors catalanes, però també els d’indrets més llunyans. En totes aquestes activitats es recorda als nens i nenes que poden trobar altres històries relacionades amb el tema de la campanya als llibres i pel·lícules del bibliobús. Així mateix, els bibliobusos també cedeixen lots de llibres a les escoles com un tast d’allò que hi podran trobar.

Els bibliobusos són una iniciativa imprescindible, però més encara, l’exemple clar del fet que moltes biblioteques no esperen assegudes als seus lectors, sinó que van a buscar-los. És aquest un mes de celebracions per a les biblioteques. La biblioteca de Sallent ha fet 90 anys i la de La Garriga en fa 10. A més, el 28 d’octubre és el Dia de la biblioteca, amb celebració a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Per si era poc, tot el mes ha estat declarat “Mes de la biblioteca escolar” per iniciativa de la IASL. Sobre aquest darrer punt no he sabut trobar informació en català; potser és una associació amb poc ressò nacional. (Sí que anoto que fa poc que s’han celebrat les Jornades de Biblioteca Escolar i Foment Lector d’Almussafes: pdf.) En qualsevol cas, ens recorda que, com l’escola arriba gairebé sense excepcions a tots els nostres fills, les seves biblioteques haurien de ser una qüestió pública de primer ordre, amb una dotació econòmica estable i personal preparat i no menys estable. Una abraçada especial per a totes aquelles i tots aquells qui en són responsables i fan de l’escola, entre moltes altres coses, un mar de llibres.

Breu: dos tallers de La Central

La llibreria La Central de Barcelona organitza diversos tallers que sonen ben interessants. Per exemple, a la seu del Raval: Iniciació al còmic (20 hores, 215 €) i Edició artesanal de llibres il·lustrats (40 h, 325 €). Que en gaudiu els que pugueu participar.