De ‘Laments per als caiguts a la guerra’, per Iehuda Amikhai

.
El senyor Beringer, el fill del qual
morí al Canal, cavat per estrangers
perquè vaixells travessin el desert,
passa vora meu cap a la porta de Jaffa.

S’ha aprimat molt: ha perdut
el pes del fill.
És per això que sura lleuger pels carrerons
i s’encalla en el meu cor com branquillons
que l’aigua sirga.
.

• Traducció de l’hebreu de Manuel Forcano, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

‘Au, visquem, Lèsbia meva…’, de Catul

.

Au, visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
que dels vells rigorosos els murmuris
ni tan sols en un as hem de preuar-los.
Quan es ponen, els sols poden renéixer,
mes la nostra llumeta en apagar-se
una nit dormirem que serà eterna.
Dóna’m, doncs, mil petons, que cent segueixin
i mil més al darrere, i la centena
repeteix, i mil més, i cent encara,
i després els milers, quan a bastança
ja els tinguem, descomptem-nos i oblidem-los;
perquè els pèrfids no puguin aüllar-nos
que no sàpiguen mai quants besos foren.

.

• Gai Valeri Catul, Poesies completes. Versió de Jordi Parramon i Blasco. Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1999. ISBN 84-297-4587-4.

Llegendes del Sol i de la Lluna, de Carles Cano

Llegendes del Sol i de la Lluna, d’en Carles Cano, és un excel·lent recull de dues llegendes d’estil clàssic, amb tot el que cap esperar sota aquest nom: aventura i emoció, una part de màgia i enigma, la lluita amb forces superiors a les humanes (o la seva ajuda) i l’explicació mítica d’algun fet modern (com els gels de Groenlàndia o l’existència dels tuargi, el desert i la Via Làctia). Els dos textos es reuneixen, a més, entre els pols del desert (de sorra o gel) i la natura fèrtil i de la Lluna i el Sol. L’edició més recent, a Bromera, s’acompanya d’unes il·lustracions molt suggeridores d’en Paco Giménez, especialment atentes als moments més expressius.