Importància de la traducció en la literatura infantil

Sóc traductor de professió; si parlem de la importància de la traducció en la literatura infantil heu de saber, per tant, que en sóc part no ja interessada, sinó apassionada. Per això no solc entrar en la qüestió per iniciativa pròpia, però trobo molt encertades aquestes paraules d’un altre bloc amic de la literatura infantil: Imagina… Literatura, educació, creació, i crec que val la pena de recollir-les i convidar-vos a seguir llegint:

«Aquest any en fa 100 que es va editar per primera vegada l’obra The Slant Book (El llibre esbiaixat) de l’autor i il·lustrador Peter Newell (1862-1924) i dos anys després sortiria The Rocket Book (El llibre coet). Dues obres que continuen despertant interès per la seva originalitat, en què el format conté una càrrega de significat important. […] Cal destacar les il·lustracions de Joma i, sobretot, la traducció de Miquel Desclot. La tasca del traductor és especialment important en aquestes històries rimades, plenes d’humor, per tal de no perdre cap de les potencialitats del text original: contingut i forma. Fet que no sempre s’esdevé en les traduccions infantils que ens arriben en què, en ocasions, es perden aspectes propis del llenguatge, com la sonoritat, fent prevaldre la transmissió del significat, oblidant la importància de la forma.»

• Llegir complet: L’obra de Newell en la traducció de Desclot

La traducció literària de qualitat és més lenta i un punt imprevisible, fet que no encaixa amb els calendaris editorials de novetat-rere-novetat. Com a conseqüència de la major lentitud també és més cara, si se n’ha d’encarregar algú que viu d’aquesta feina, fet que tampoc quadra amb la concepció habitual dels costos i els marges (ni probablement amb la importància força secundària que la societat dóna a la traducció).

Ara bé: per què volem rescatar un llibre antic, si no és pel seu valor literari? ¿Conservarà el valor literari si només reflectim el que diu, però no la combinació de dir una cosa en una forma concreta? La literatura no és tan diferent dels acudits: ens fan riure si combinen amb encert el contingut i la forma de contar-lo. Darrerament s’han rescatat diversos llibres antics, però en alguns casos, malhauradament, ens han venut només les imatges i una explicació catalana de l’acudit original; però no un acudit com a tal, amb força pròpia en la nostra llengua. Com a lectors, us convido a ser crítics també en aquest aspecte sovint menystingut, però clau a la literatura.

Nit d’ombres voraces, d’Agustín Fernández Paz

Nit d’ombres voraces, d’Agustín Fernández Paz, és una novel·la d’intenció política, on es posa en contrast una generació actual madura en el terreny de les relacions amoroses (la de Sara i Daniel) però inconscient i gens compromesa en l’àmbit polític, amb la generació perduda i perdedora de la guerra civil, la del galleguisme republicà i revolucionari, d’amor intens per la persona, la terra i la cultura estimades. En segon pla, passen les generacions silencioses d’entre mig.

«Al cap de tants anys», l’oncle Ramon, la història del qual es recuperarà mercès al tòpic dels secrets de la vella casa familiar heretada, «havia revolucionat la meva vida», conclourà Sara; i entenc que el terme «revolució» no és casual, sinó la proposta ideològica del llibre de continuar amb la revolució social engegada pels vells mestres de la república. Per això (i perquè és característic de l’autor) hi trobem també una ambientació literària constant, on els llibres són clau en la caracterització dels personatges, en les seves reflexions i àdhuc en la resolució del misteri familiar.

Però no només: l’oncle Ramon, mort de fa molt, es fa notar com a presència davant de Sara per tal de guiar-la en la descoberta del passat colgat pel silenci (d’acord amb el tòpic del fantasma que no pot descansar en pau fins que la seva història es recupera, com trobem també per exemple a Les llàgrimes de Shiva, de César Mallorquí). Però en aquest cas la intervenció sobrenatural serveix per provocar la maduració política de la protagonista, que per atzar (o no?) ha heredat el nom de l’estimada de l’oncle Ramon, Sara, i rebrà a mans un anell d’or (real i simbòlic) que «em recorda el passat del qual vinc i em dóna confiança cada nou dia. Supose que viure no ha de ser fàcil, però no tinc gens de por. Perquè amb mi està el futur».

Resoldre tot això en 150 planes no especialment atapeïdes és difícil i no tinc clar que la novel·la no perdi força per abusar del blanc i negre ni s’estigui de caure en el sermó. Tanmateix, el plantejament és inusual, interessant i emotiu, l’escriptura és molt clara i la traducció de Josep Franco es llegeix de molt bon grat.

• Agustín Fernández Paz, Nit d’ombres voraces. Bromera (L’Espurna, 65), 2003. 160 pp. ISBN 84-7660-781-4.

Fira d’intercanvi de llibres a Cassà de la Selva

La biblioteca de Cassà de la Selva ha posat en marxa una nova Fira d’intercanvi de llibres pel proper 30 de gener. Podeu assabentar-vos de com funciona en la descripció de la Fira de juny passat. Cal portar abans fins a 5 llibres (en bon estat), pels quals rebreu sengles vals d’intercanvi que podreu fer servir el mateix dia 30 pel matí.

Els que no pugueu assistir-hi o organitzar una activitat semblant localment, sempre podeu fer servir xarxes d’intercanvi com la de Bookmooch, que funciona internacionalment.

El ratolinet Roquefort, de Santiago Alba Rico i Xavi Sellés

El ratolinet Roquefort, de Santiago Alba Rico i Xavi Sellés (Takatuka), fa de mal descriure: jo crec que és un àlbum per a joves amb aspecte d’àlbum per a nens i rerefons d’àlbum per a adults. És una sàtira molt carregada, escrita des d’un extrem ideològic en contra de l’extrem oposat; o més aviat des d’una concepció de la vida en contra d’una altra, la que renuncia al plaer i una vida activa i engrescada, però tot identificant aquesta amb uns col·lectius i uns tòpics molt determinats.

La sàtira és un gènere clàssic, però alhora infreqüent i difícil; sovint passa la ratlla no tant de l’ofensa (sóc dels que pensa que ofèn qui pot, no qui ho pretén) com de la falta d’humanitat… i potser aquest defecte és més greu que qualsevol altre que volguem satiritzar. Al meu parer, aquest llibre és burleta i l’humor (de les imatges, de la formulació del text i del final del conte) fa de bon llegir, però ni és ni vol ser innocent i hi haurà lectors que potser es molestin i el trobaran feridor.

En el meu ús, és un àlbum que demana una resposta de bumerang: una sàtira igualment punyent i riallera sobre, per exemple, l’amable Stalin, la pròspera Cuba castrista o els arrancs de legislació tan políticament correcta com inútil i buida (cadascú farà la seva llista, sens dubte). D’aquesta manera no il·lustra Veritats messiàniques, sinó que fa pensar i somriure, dins de l’amargor de fons (pragmàtica i realista, tanmateix?) que sol tenyir tota sàtira.

• Santiago Alba Rico (text) i Xavi Sellés (il·lustració), El ratolinet Roquefort. Takatuka, 2009, 28 p. ISBN 9788492696031.

Bases del XX Premi Carmesina de narrativa infantil de 2010

La Mancomunitat de Municipis de la Safor convoca el XX PREMI CARMESINA DE NARRATIVA INFANTIL 2010, d’acord amb les bases següents:
1. Les obres que es presentaran al premi seran originals i inèdites, redactades en valencià, i tindran una extensió entre 20 i 40 fulls DIN A-4, mecanografiats a doble espai i per una sola cara.
2. S’estableix un únic premi de 2.500 € per a la narració guanyadora amb el compromís d’editar-la en el termini d’un any des del lliurament del premi. L’edició de l’obra, la realitzarà Edicions del Bullent dins de la col·lecció El Gat en la Lluna.

Contes en una gàbia, de Joles Sennell

Què es podria fer amb un conte massa trist, un amb penjolls que no són seus, un de massa curt, un amb massa finals, un de desordenat i un de pega? Doncs bé, s’hi pot fer tot un recull —Contes en una gàbia—, amb una petita col·laboració de dos personatges que els aniran trobant i esmenant.

O millor encara, amb l’ajut dels petits lectors, si s’animen a fer els retocs que convertiran aquells contes defectuosos en uns de feliços de formar tot un llibre. Una proposta de joc literari, doncs, en la línia que solem associar amb el mestre Rodari, il·lustrada amb humor per en Pep Montserrat.

• Joles Sennell, Contes en una gàbia. Il·lustrat per Pep Montserrat. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blava), 2000. 77 pp. ISBN 978-84-8286-891-2.

Per Sant Antoni, “Cuentantón” a Xelva

Vídeo del programa Arrels, de Punt2-RTVV, sobre el festival de 2006. Podeu trobar la programació d’enguany, que se celebra la 13.ª edició, en aquest enllaç o a Chelva.es.

• Nota a Contacontes del Café del Duende