Category Archives: Biblioteques escolars

Bellugallibres: espais d’intercanvi als Pallars

darabuc-bellugallibres

Xerrada de Ricard Bonmatí sobre poesia a l’escola: creativitat i emotivitat (4 abril)

Ricard Bonmatí

Roser Ros parla de la feina de narrador

Un tastet de l’entrevista, feta per Carme Riera Sanfeliu i publicada a l’Ara:

«Quina és la feina d’un narrador?

Consisteix a llegir i escoltar molt, digerir-ho i comunicar-ho a través de la paraula viva. Al darrere d’un narrador sempre hi trobaràs un lector que llegeix molt més del que pot explicar i que així s’alimenta de llenguatge i d’imaginari. Gairebé tots els contes orals que recuperem són de finals del segle dinou. La mentalitat ha canviat molt, les històries les recopilaven homes, i molts eren clergues que van dedicar-se a censurar continguts. Una de les nostres responsabilitats ara és buscar moltes versions i acabar creant la nostra. Mai sentiràs dues històries iguals.

Explicar contes és una tradició que sembla llunyana.

És cert que s’ha perdut tal com es feia. Aquí a Catalunya s’ha mantingut amb esforç gràcies a les biblioteques i les escoles, herència de l’època de la República. S’ha reprès la narració per educar futurs lectors, i perquè no es perdi una cultura que ens ha forjat a tots plegats.

On puc anar a escoltar contes?

El lloc amb més experiència a Barcelona és el Harlem Jazz Club. Fa molts anys que programa relats per a adults. Hi ha passat el bo i millor de Barcelona i del món. Aquí hi ha el canvi: mai havíem considerat la narració oral com un espectacle, però l’arribada de narradors de Llatinoamèrica que explicaven contes des de fa temps en fòrums, teatres i places públiques ens en va fer adonar.»

Com treballa un il·lustrador: Valentí Gubianas dibuixa la llegenda de Sant Jordi

En aquest bonic vídeo gravat a l’escola Els Estanys, de Sils, podeu veure en Valentí Gubianas tot posant imatge i color a la llegenda de Sant Jordi.

‘La vaca’, en mandinga i català, i ‘Hard to please’, en anglès i català, per alumnes de l’aula d’acollida Llagostera, de l’escola Lacustària

‘Com formar petits grans lectors a partir del treball a l’aula’, amb Lola Casas, Dolors Rius (Castellnou) i Tesa González, a Casa Anita

(Pitgeu per a ampliar)

100.000 visites i unes reflexions

Escric aquesta nota quan el bloc, després de dos anys i dos mesos d’activitat, ha rebut 99.715 visites, ha publicat 339 notes i ha gaudit de 616 comentaris. Hora de parar i mirar enrere per seguir endavant amb millor peu?

La lectura és necessària, ho crec així, perquè res no amplia tant els móns possibles del nostre pensament i, per tant, res no ens posa tant en el camí de la pròpia llibertat, la tria d’una vida i la felicitat amb un mateix. S’hi pot arribar per altres camins, però cap no és tan clar ni tan ric com el dels bons llibres. En el foment de la lectura jo veig quatre grans pilars: famílies, escoles (i biblioteques escolars), biblioteques municipals i llibreries; tots quatre caracteritzats, segons els entenc i segons són amb freqüència, pel compromís i la dedicació. Em temo que la majoria de la societat hi viu d’esquena, però crec, esperançat, que tot i essent minoria aquesta és prou nombrosa, forta i apassionada com per tombar la truita i un bon dia situar l’educació (familiar i escolar, cultural, científica i personal) en el bell centre del món, com a única eina de privilegi per assolir un futur millor. Amunt i avall de les terres de la nostra llengua comuna —balear, valencià, català—, aquest és el meu granet de sorra; granet, però ferm i il·lusionat.

Gràcies, d’altra banda, als que llegiu i comenteu, als que discrepeu i m’ajudeu a créixer, i també als que llegiu en silenci. Als que envieu llibres acceptant bonament el principi que la tramesa no suposa la ressenya, per limitacions de temps i de criteri personal. I a tots els companys i les companyes de la xarxa que treballen, cadascú des del seu racó i amb el seu granet de sorra, des de les famílies, les escoles, les biblioteques de tota mena i les llibreries, per difondre la bona literatura infantil i juvenil en català, d’ara i dels nostres clàssics.

Com sempre, la porta dels comentaris és oberta a qualsevol suggeriment de millora.