Petita improvisació per a una Mariona a la incubadora

Ai, setmesona,
cuca de llum,
no tinguis pressa
a badar els ulls:

a dins de l’ou
-és dia encara-
has de seguir
fins que la mare

tingui repòs
i agafi empenta
per a ensenyar-te
que el dia és negre

però que tu duus
a sobre, cuca,
amor de sol
i llum de lluna.

No tinguis pressa
a badar els ulls.
No tinguis pressa,
cuca de llum.

Aprofitem el pont per anar a veure una neboda que, d’improvís, ha tingut la urgència de sortir un punt massa de pressa. Què no li hauran contat, de coses admirables que hi ha al món, que no pot esperar!

A veure si, en una altra ocasió, el retorn temporal a on vaig néixer no és a corre-cuita i em permet de veure, qui sap, algú de vosaltres amb qui em complau de xerrar amb ocasió de la literatura i la vida. Petons i que descanseu.

Breu: WebQuestCat estrena web

Llegeixo al bloc de Carme Miró que WebQuestCat (la Comunitat Catalana de WebQuest) estrena un portal de nou disseny i voluntat interactiva. Entre les diverses “caceres del tresor” hi ha, per exemple, la de El Tirant lo Blanc, el millor llibre del món, de Carme Cases.

El bloc de l’il·lustrador Xavier Salomó

.

És infreqüent que els blocs dels il·lustradors catalans, illencs o valencians estiguin redactats en la nostra llengua. Les raons de mercat són aclaparadores: el mercat editorial en espanyol (Espanya i Amèrica) i anglès (els dels països respectius i l’internacional) és molt més poderós, i un bloc és una tarja de presentació al món, no als de casa. No veig que sigui qüestió de posar-s’hi pedres de més al fetge, però tampoc fa mal una alegria a la xarxa, ben a l’inrevés. O sigui que si us bé de gust, visiteu per exemple el bloc de l’il·lustrador Xavier Salomó, que ha posat imatges a Una nit bestial o El camino que no iba a ninguna parte, ha rebut el premi Junceda i ha estat il·lustrador destacat a la revista CLIJ.

Parlem de la mort d’un ésser estimat

El projecte de Nascuts per llegir inclou una secció de «receptes literàries», on la biblioteca de Ca N’Altimira selecciona i comenta diversos llibres que giren entorn d’un tema. Dos dels pdf s’intitulen «Parlem de la mort d’un ésser estimat».

El tema és difícil, però necessari. Jo crec, personalment, que el millor és integrar-lo en la vida diària dels infants, sense esperar a la urgència de la perdua. Però també en aquest darrer cas, els llibres poden ser una bona ajuda per a superar el mal tràngol i comprendre el cúmul de sensacions i sentiments que podem arribar a experimentar.

.

(En castellà, la meva La vieja Iguazú parla de la vellesa, la mort i la transcendència humana: la llavor que deixen els que se’n van en aquells que els estimem i volem continuar part del seu camí amb les nostres passes.)

Llibres de l’Elena O’Callaghan

Per completar una mica la notícia anterior, copio una llista dels llibres publicats en català per l’Elena O’Callaghan. És treta del Qui és qui. Cercador de les Lletres Catalanes, a manca d’actualització.

• Narrativa
• El petit roure. Barcelona: Cruïlla, 1987 [infantil]
• Bestieses i animalades. Barcelona: Cruïlla, 1987 [infantil]
• Estàs com una cabra!. Barcelona: Edelvives – Baula, 1991 [infantil]
• Cric-cric!. Barcelona: Edelvives – Baula, 1991 [infantil]
• Conte prim. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991 [infantil]
• No n’encertes ni una!. Barcelona: Casals, 1992 [infantil]
• Marsupial, no siguis animal!. Barcelona: Alfaguara – Grup Promotor, 1993 [infantil]
• Aranya peluda busca aranyot pelut. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1993 [infantil]
• … i un be negre amb potes rosses!. Barcelona: L’Arca de Junior (Grijalbo Mondadori), 1994 [infantil]
• El grill trapella. Barcelona: La Galera, 1994 [infantil]
• Lladrar a la lluna. Barcelona: Edelvives – Baula, 1994 [infantil]
• Un gat molt poc gat. Barcelona: Edebé, 1995 [infantil]
• S’han tornat bojos!. Barcelona: La Galera, 1996 [infantil]
• L’enrenou del 49 (amb Maria Dolors Alibés i Riera). Barcelona: Luis Vives, 1996 [infantil]
• La revolta dels disbarats. Barcelona: Cruïlla, 1998 [infantil]
• De l’embolic treu-ne profit. Barcelona: Baula, 1999 [infantil]
• Caus i cacaus. Barcelona: Edebé, 1999 [infantil]
• Uns ratolins empipadors. Barcelona: Combel, 2000 [infantil]
• Un ocellot que… déu n’hi do!. Barcelona: Cadí, 2000 [infantil]
• Teatre
• Rauxes i disbauxes. Barcelona: Barcanova, 1992 [juvenil]

Premi per a l’Elena O’Callaghan

L’Elena O’Callaghan ha obtingut el premi Alandar de literatura infantil en castellà, que convoca Edelvives, amb una obra ambientada a l’Egipte actual: A lo lejos, Menkaura. (Menkaura és el darrer dels grans faraons de les piràmids. En grec se’l coneixia com a Mykerinos, d’on ve el nom més freqüent en català de Micerí.)

Esperem que aquest premi obri més portes a la difusió de la seva literatura en altres llengües i, en general, a noves traduccions d’autors catalans. En aquest enllaç podeu llegir la nota de premsa d’Edelvives, que inclou un resum de les obres i unes paraules dels guardonats. El concurs infantil de la mateixa editorial l’ha guanyat l’Alfredo Gómez Cerdá.

Fira del Llibre de València (breu)

Del 24 d’abril al 4 de maig de 2008 se celebra la Fira del Llibre de València. Teniu la informació recollida a www.firallibre.com.

Què Llegeixes? (breu)

.
La benvinguda a un nou espai de xerrada, organitzat en blocs d’aproximadament infantil, juvenil i adults:

«T’agrada llegir?
T’agrada escriure sobre el que llegeixes?
Has arribat al bon lloc!

Què Llegeixes? és la comunitat virtual en català sobre llibres, lectures i literatura. Hi podràs escriure sobre els teus llibres, les teves llibreries, els teus autors. Què Llegeixes? també està ple de concursos sobre llibres i literatura.»

Sant Jordi a les biblioteques de la Diputació de Barcelona (breu)

En aquest enllaç podeu visitar l’especial de Sant Jordi preparat enguany per la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona: «Amb motiu de l’arribada de nou de Sant Jordi, us oferim un apartat especial sobre el tema, amb selecció de pàgines web, recomanacions de novel·la i música, guies de lectura i novetats fetes per les biblioteques, activitats que es realitzen a les biblioteques relacionades amb el tema, informació dels llibres més prestats a les biblioteques de la Xarxa… També el catàleg infantil Chilias ha preparat un especial sobre la festivitat. Esperem que sigui del vostre interès.»

Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar, de Josep M. Sala-Valldaura

Aquest poema d’en Josep Maria Sala-Valldaura és recomanació de la Clàudia, jove lectora de molts llibres, qui l’ha tret de l’antologia Poesies amb suc, recollida per en Miquel Desclot. (En origen, el poema es publicà a Disfresses.) En una altra ocasió, la Clàudia també ens ha recomanat Bestioles menudes.

Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar

Ai, Verge Santa,
Verge Santa!
Per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,
Déu meu,
estudiar és una creu!

Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d’hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa
trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle ben notable;
i miraculosament,
tots diran:
“Excel.lent,
és excel.lent.”

• Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.

 

La rosa de Sant Jordi, de Joles Sennell

Joles Sennell —o Pep Albanell, o una de les moltes mans de l’Ofèlia Dracs— és un autor complex, que amb els seus diversos noms de lletra sembla respondre afirmativament a la pregunta que de vegades es fa, respecte de si existeix o no la literatura infantil i juvenil com a forma especial de la literatura (com a gènere, o com a literatura marcada pel seu públic). Quant a la literatura per a infants i joves, jo entenc que en Joles ha aportat molta fantasia, treball lèxic, trames ben construides i, sovint, humor.

La rosa de Sant Jordi (ed. Cruïlla, il·lustrada per na Roser Capdevila), amb la seva senzillesa, és una de les històries que més m’agraden d’ell, molt rodona i ben trabada. Per a lectors infantils que ja necessiten més que un àlbum o per a llegir acompanyant els més petits. (En publicaré una nota específica d’aquí a uns dies.)

La foto és de les pàgines de l’AELC.

Llegim

El meu Taller de Contes per als més menuts està enfocat al foment de la lectura, més que a l’activitat teatral. Això no vol dir res en contra dels actors-narradors, com és lògic; es tracta, senzillament, d’una forma d’enfocar-lo amb un objectiu específic (i d’acord a una preparació personal, que en el meu cas, no és d’escola de teatre), que concedeix molta importància al llibre en si. De fet, el seu objectiu es podria resumir a atansar els nanos als llibres i associar la lectura amb el plaer i el descobriment. Per tant, procurem treballar gairebé sempre sobre contes editats, que transformem i recreem amb llibertat, però mostrem bé durant el conte, bé després d’haver-lo contat.

Abans de narrar i després, hi ha programada una estona específica de moviment lliure, on els nanos miren, trien, remenen, fullegen, recorden, repeteixen, completen, investiguen per si mateixos, en fi: fan el que volen amb la sèrie de llibres que aquell dia hem posat a la seva disposició. I jo, a voltes, penso que són els minuts que més m’agraden…

.

.

.

Les fotos són preses al CP León Felipe, a Socovos (Albacete).

L’ogre, el llop, la nena i el pastís, de Philippe Corentin

.

.

El conte de L’ogre, el llop, la nena i el pastís, d’en Philippe Corentin (ed. Corimbo, en català al racó inferior dret), explica una història tradicional amb un problema que no és fàcil de resoldre sense organitzar-ho bé: com passaríeu a l’altra banda del riu un llop, una cabra i un feix d’herba, quan, de seguida que es quedin sols, el llop endraparà la cabra i la cabra, el feix, però en el bot no hi caben més que d’un en un? Hi ha diverses versions del problema; fa un temps me’n va arribar una de força estranya, japonesa, en mode de joc de Flash amb humor negre.

Aquesta versió d’en Corentin, amb protagonistes propis, té diversos punts forts. Un és l’ús de la mitja plana: una doble pàgina de fons canvia segons la mitja plana estigui a l’esquerra o a la dreta, el que representa molt bé els viatges amb el bot. Un altre és el fet que, a les imatges, està passant una segona història que modificarà el final del conte. I en general, l’ús de l’humor i la caricatura em sembla reeixit.

Com a crítica negativa, hi ha qui li resulta un conte massa lent o massa llarg. Proveu en canvi a contar-lo fent teatre (si voleu, en una versió més curta); passareu una bona estona.

La revista OC, a la xarxa

Rebut de l’Anna, de Magnòlia en mà:

.
Avèm lo plaser de vos anonciar l’espelison del siti internet de OC, fondada en 1923 a Tolosa per Ismaël Girard. Nos podètz tornar trobar a l’adreça seguenta : www.ocrevista.com. Esitètz pas a nos dire vòstras remarcas e suggestions : siti@ocrevista.com. Vos desiram a totes una bona visita,
La còla de la revista OC

Tenim el plaer d’anunciar-vos l’obertura del web d’OC, «revista de las letras i de la pensada occitanas», fundada el 1923 a Tolosa de Llenguadoc per Ismaël Girard. Ens podeu trobar en l’adreça : www.ocrevista.com. Gràcies per comunicar-nos les seves observacions i suggeriments : siti@ocrevista.com. Bona visita,
L’equip de la revista OC

Diversos són els homes i diverses les parles, Salvador Espriu

.

.

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
«Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor».

.

(Poema XXX de La pell de brau. La imatge l’he trobada aquí.)