Tag Archives: Joan Brossa

‘Sonet mig tapat amb un llençol’, de Joan Brossa

.

SONET MIG TAPAT AMB UN LLENÇOL

Blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sota
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la bóta
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc

blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc
blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota
blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota
blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang

blanc blanc el tasta turmentat i jura
blanc o marca les gotes al desert,
frontera resplendent on no s’atura

la servitud, que és flor de lligadura
en el combat de qui ha descobert
que sotmetre’s als rocs és un encert.

.

  • Joan Brossa, A partir del silenci. Antologia polimòrfica, a cura de Glòria Bordons. Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors, Barcelona, 2001. ISBN 84-8109-350-5/84-226-8822-0.
Anuncis

‘molt’, de Joan Brossa

.

.

.

.

.

.

.

.

.

molt

.

.

.

.

.

.

.

.

.

  • Joan Brossa, Poemes visuals. Edicions 62/Empúries, Barcelona, 2001. ISBN 84-297-4794-X.

‘Tríptic’, de Joan Brossa

TRÍPTIC

I
ENCÀRREC

Ens plau demanar-vos la vostra col·laboració
en la redacció de l’Enciclopèdia Fausta,
concretada, ara, en la redacció de les accepcions
que consten més avall, amb el nombre
de ratlles i el termini màxim de lliurament.
La compensació econòmica que tenim prevista
per a la vostra col·laboració és de 10 ptes.
per ratlla de 46 espais…

II
ACCEPTACIÓ

Accepto l’encàrrec de redactar per a
l’Enciclopèdia Fausta les accepcions
que consten més avall, la propietat
intel·lectual de les quals serà, a tots els
efectes i definitivament, de l’Enciclopèdia
Fausta, S. A.

III
EL TEXT

L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya. L’Agrupació Catalana d’Aficionats a l’Il·lusionisme (S E I després de la guerra), primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la col·laboració de personalitats de tota mena. Els il·lusionistes del Principat més destacats foren: Fruitós Canonge (1824-1890), popular il·lusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis; per carnaval s’exhibia en una carrossa voltat d’elements del seu espectacle; a la Plaça Reial, de Barcelona, hi ha encara la seva parada d’enllustrador. Joaquim Partagàs (1848-1931) es distingí com a fabricant de trucs, que presentava al seu petit teatre de la Plaça del Teatre, de Barcelona, i que recollí en un llibre il·lustrat per ell mateix; l’any 1881 fundà la botiga «El Rei de la Màgia» al carrer de la Princesa; l’amo actual, Carles Bucheli (Carlston, 1903), barceloní d’origen suís, és un remarcable il·lusionista; del 1939 al 1944 presentà un espectacle hindú tot alternant la venda d’aparells màgics amb l’activitat teatral. Fill d’un prestidigitador, Emili Déu (1907-1970) fou un virtuós de les cartes i un inventor notable; el seu rigorisme d’investigador l’allunyà del teatre; amb el seu millor deixeble, Joan B. Bernat (1912), coautor d’un llibre sobre manipulació de cartes, guanyà diversos premis internacionals; amic de David T. Bamberg (Fu Manxú), Déu col·laborà en la renovació de l’espectacle oriental del cèlebre il·lusionista holandès, que tingué tant d’èxit a Barcelona l’any 1933. Ramon Camprubí (Càrtex, mort el 1956), bé que tècnicament inferior, aconseguí de fer-se el nom gràcies a la seva simpatia, no pas més enllà del que demana el públic. Joan Forns (Li Xang, 1916), seguidor de Fu Manxú, es distingeix en els trucs de teatre, sense fer oblidar, però, la destresa i l’enginy del mestre. Entre els joves es destaquen: Jesús Julve (Hausson) en manipulació; Josep Miret (Kirman) en la branca del faquirisme; Alfons Moliné en la modalitat de la màgia de prop; i Joaquim-Maria Nubiola (Fred Denver), creador d’un número amb gats, artista que fa carrera a l’estranger. La decadència de l’il·lusionisme és més evident als països llatins que no pas als anglosaxons; avui prevalen la mediocritat i una manca absoluta d’irració poètica.

A Xavier Fàbregas

  • Joan Brossa, Poemes públics. Editorial Alta Fulla, Barcelona, 1987. ISBN 84-86556-21-X.

Saltamartí, de Joan Brossa

.

SALTAMARTÍ

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

.

Llibreria Saltamartí; L’escreix de Rodamots; Abloccedari

Apaga aquests ulls meus…, de Rainer Maria Rilke

 

darabuc-angladamaskemann6.jpg.

.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

.

És el poema inicial de les Noves versions de Rilke, de Joan Vinyoli. Si algú llegeix alemany, trobarà curioses diferències respecte de l’original, que és més repetitiu en les estructures, fet que multiplica encara més la rima:

Continua llegint

Dos poemes visuals de Joan Brossa

brossa-dos.jpg

brossa-desmuntatge.jpg