Category Archives: Prelectors

Per Sant Jordi: ‘Brillant’, de Maria Àngels Ollé

—Per on passa el tren?
—Per la via.
—Pobre Brillant,
prou que ho sabia!

Brillant, un nou tren potent i de colors ben bonics, crida l’atenció de tots en el seu primer viatge, que farem des del seu punt de vista: empaitant els arbres, passant amb por per un túnel, amb cura i sense cap mena de retard. Ha agafat fama de ràpid i de bonic. Però un dia, quan encara era fosc i el maquinista cau vençut per la son, “veu una taca fosca a terra”. És una vaca! Què farà? “No s’hi pensa gens” i salta fora de la via. El daltabaix no és greu, per sort, però caldrà temps i una grua. Els passatgers en parlen:

—Per una vaca! —diu un home.
—Fer parar tot un tren —diu el del seu costat.
—Val menys una vaca que el temps que avui jo perdré —fa un senyor molt important.
—Una vaca, Déu n’hi do… —fa la veïna, que és una pagesa jove—, val molts duros una vaca!

—Si el tren no descarrila, si el tren li passa per sobre, s’hauria mort la vaca, mare? —pregunta un nen.
—Sí, és clar, el tren pesa molt —li contesta la seva mare.

Brillant passarà uns dies dolents, ben reparat, però encara apagat per l’accident. Ja “ningú no se’l mira”. Fins que puja aquell mateix nen, que el reconeix i el lloa: “Mare, em penso que és Brillant … el que va salvar la vaca! … Quina sort hem tingut de tornar-hi a pujar! Oi, mare?”, i la màquina s’anima i tornar a sortir a empaitar els arbres. El conte circula sense ambició literària però amb plena funcionalitat i capacitat suggeridora per als petits. Què haguéssim fet nosaltres en el cas de la protagonista? Ens hauríem atrevit? Què es guanya i què es perd? Com ens quedem, després d’un accident?

Dibuix de Bartomeu Massot (fragment)

Dibuix de Bartomeu Massot (fragment)

La proposta il·lustrada de Bartomeu Massot és propera a l’estil dels nens, amb ceres de colors vius i d’altres imatges més petites, que són negatius rascats. El llibre s’acompanya a més de propostes didàctiques, amb treball de vocabulari i la creació d’una maqueta de tren amb capses de llumins.

  • Maria Àngels Ollé, Brillant, el tren que va salvar una vaca. Dibuixos de Bartomeu Massot. Barcelona: La Galera (col·lecció La Galera d’Or, sota la direcció de Marta Mata), 1964.
  • Vegeu també aquesta nota de Fina Rifà a Faristol, sobre la col·lecció en conjunt

Col·lecció ‘Toni Tina’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

No solc parlar de col·leccions al blog, perquè o bé són diverses o bé perden força a mesura que es treuen brous nous de la mateixa olla. Toni Tina, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, en serà una excepció coherent amb la línia ja característica dels autors, que, dins el panorama català (i de l’hispànic), són potser l’equip que millor treballa el concepte de llibre útil i eficaç, clarament exportable (o, si voleu, que importaríem de gust, si fos el cas). La recepció dels seus llibres, a casa, sol ser creixent. Potser alguns (els de format petit i mitjà) no fan especial soroll, però arriben per quedar-se.

Aquesta col·lecció en concret es planteja com a eina per a l’educació emocional. Cada volum es centra en una emoció (la por, la ràbia, la tristesa, la gelosia, la sorpresa) que el conte descriu amb il·lustracions i textos clars i funcionals, que narren el procés d’identificació del que s’està sentint i una possible via de solució. El text s’acompanya de preguntes per tal que el petit pugui fer la seva pròpia reflexió i tria (“Algun cop has sentit que el cor et batega molt de pressa? Quan?”, o “Quina és la teva frase antipor? Inventa-te’n una!”); i el llibre en general, de dues pàgines de jocs de tipus passatemps i unes orientacions per als adults.

Donat que la literatura infantil, en el seu conjunt, té al meu parer un pes excessiu de la voluntat didàctica i utilitària, molt per sobre del seu valor literari, uns contes que d’entrada, segons la contracoberta, es plantegen “ajudar els nens i nenes a identificar les seves pròpies emocions, parlar-ne i afrontar-les” no són els que més atenció rebrien en aquest blog personal (i potser per això no n’he parlat fins ara). Però si els petits de casa, en lloc de deixar els llibres un cop feta la seva funció, els han seguit molt atentament i els demanen de nou, com em fa l’O, de 4 anys, o busquen els altres de la sèrie i en dibuixen els personatges, com fa la M, de 9, vol dir que el conjunt està molt ben lligat, sense l’habitual desequilibri d’aquestes propostes en favor de la sola utilitat didàctica.

  • Col·lecció Toni Tina, de Meritxell Martí (textos) i Xavier Salomó (il·lustracions). Barcelona: Castellnou, 2013-. Amb l’assessorament de FAROS (Observatori de salut de la infància i l’adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu). Títols: Una tempesta de por, Quina ràbia de joc!, Adéu, tristesa!, La gelosia ve… i se’n va, Vola, vola, sorpresa!
  • Blog de la col·lecció

Presentació del darrer Ginjoler a Vilanova i Barcelona (5 abril)

Els amics d’El Cep i la Nansa presenten el darrer conte de la col·lecció del Ginjoler, en català i llengua de signes catalana, a Vilanova i Barcelona. Molta sort!

darabuc-ginjoler-mainú

Imatge

Presentació de ‘Núvol’, de Glòria Falcón (5 abr, llibreria Abracadabra)

darabuc-gloria-falcon-núvol

Imatge

Presentació de ‘Tots els petons del món’ a Casa Anita (1-F)

darabuc-petons

Per festes, recordeu de no compartir ni les joguines ni el menjar!

Amb humor, és clar… De les pàgines del llibre on els gossos vells ensenyen el Tento que un gos com Déu mana no pot tenir un gat per amic i li ha de donar aquesta mena de tracte. Bones festes!

Imatge

Toni i Tina, a la llibreria A peu de pàgina

darabuc-a-peu-toni-tina

Amb els meus contes, a la biblioteca de Collserola

darabuc-lletra-petita
Lletra petita. Sac de rondalles.

Darabuc ens explica els seus contes.

A càrrec de Darabuc.

Activitat infantil a partir de 3 anys.

Dimecres 10 d’abril a les 17:30h

Biblioteca de Collserola

‘La gallineta vermella’, de Pilar Martínez (adapt.) i Marco Somà (il·l.)

No he sabut veure a La gallineta vermella (Kalandraka-Hipòtesi, 2012) gaires trets originals. El conte és conegut (la gallina que mai no obté ajuda en cap dels processos d’elaboració del pa, pel qual, al capdavall, quan els companys li demanen de compartir el fruit, ella s’hi nega), l’adaptació no abandona aquest camí ja conegut, i les il·lustracions són correctes, d’estil propi i amb punts d’humor, però no innovadores fins on jo arribo a veure; potser el més cridaner és el vocabulari de la versió catalana, poc habitual per a prelectors (barrilaire, escatinyava, germinar, ronsejava, xipollava, fogasses). Ara bé, la funció del conte popular no necessita de la innovació, sinó, sobre tot, de l’eficàcia. I aquí no hi ha queixa. Si teniu una bona versió, potser no cal que la substituïu per aquesta, però si no la teniu, aquesta em sembla una opció clara i recomanable.

NOTA: A vegades, a la tertúlia, tenim la sort que diverses persones coincidim entorn d’un mateix llibre. Avui ha estat el cas i, per tant, puc ampliar el “no he sabut veure” amb dos punts d’interès: un, que el conte lliga amb un concepte molt actual, com és el de buscar-se la vida amb pocs mitjans i molta feina personal; i dos, que (sense sortir de la tradició, que sovint també ho preveu) el conte planteja un conflicte entre dona treballadora i homes mandrosos. Un i altre element potencien les possibilitats de diàleg, si el conte es llegeix en família o a l’escola.

  • Aquesta ressenya s’ha publicat originalment al blog de la llibreria Al·lots, fruit de les tertúlies que es fan al seu espai per gentilesa dels seus llibreters.

Per fi en català, també, ‘El petit Blau i el petit Groc’, de Leo Lionni

darabuc-lionni-petit-blau-i-petit-groc

Per fi surt en català el primer clàssic de Leo Lionni, previ als seus llibres de ratolins: El petit Blau i el petit Groc, un conte sobre la identitat i les diferències creat, de la manera més senzilla i eficaç possible, amb simples retalls.

‘Anem a caçar un ós’, de Rosen i Oxenbury, per fi en català!

El divertit àlbum de Michael Rosen i Helen Oxenbury, que tant de joc permet amb els grups, es publica per fi en català, a Ekaré, amb una traducció molt funcional de Bel Olid. No us el perdeu!

darabuc-ekare-os-0darabuc-ekare-os

Presentació de ‘Nil’, de Jaume Cela i Alba Garcia, a Pati de llibres

Pitgeu per a ampliar

Pitgeu per a ampliar

Vídeo de difusió dels contes del Ginjoler, en català i llengua de signes

Tràiler de ’10 ciutats i un somni’, pop-up de M. Martí i X. Salomó

‘Conjur per al cul de mal seient’, de Miquel Desclot

.

Cul, culet,
ves-te’n a seure,
ves-te’n a seure.
Cul, culet,
ves-te’n a seure
al tamboret.

.

  • Miquel Desclot, El domador de paraules. Il·lustracions de Mercè Galí. La Galera, Barcelona, 2012. ISBN 978-84-246-4470-3

Activitat posposada! (abans: Amb els meus contes, a la llibreria Al·lots)

Benvolgudes, benvolguts: per raons familiars, l’activitat es postposa. Us n’informaré, quan haguem pogut tancar la nova data. Disculpeu les molèsties.

Tallers de Coco Books a l’Abacus de Sants (24 nov)

Pitgeu per a ampliar

Com fer una ratapinyada amb dos gots de plàstic i cartolina, per Rosa M. Curto

Il·lustració de Rosa M. Curto al llibre La tardor, de Gemser

‘El llibre de l’ós’, de Kate Banks, il·lustrat per Georg Hallensleben

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ben aviat trobareu a les llibreries El llibre de l’ós, un conte tendre per acompanyar els més petits a dormir, amb text de Kate Banks i il·lustracions de Georg Hallensleben. Jo n’he fet la versió en català. Aquí podeu llegir la presentació que en fa l’editorial Joventut.

‘A la tardor’, cançó d’El pot petit

Matí de contes amb Lola Barceló, al cafè de Laie

Per a nens de 3 a 6 anys. Esmorçar, contes i taller de manualitats, per 3€

‘La nau d’en Guim’, a la Setmana del Llibre en Català (15-S)

Avui, a Robafaves, taller de música per a nadons

Pitgeu per a ampliar

  • Vegeu també el comunicat de la llibreria, una cooperativa que demana suport per a seguir endavant: SOS Robafaves (i el comunicat, al seu bloc)

Presentació d”Un rei molt tossut’, de Montse Balada i Pep Boatella

  • Nota: La presentació d’avui s’ha suspès per la defunció d’una persona vinculada al projecte del Ginjoler

Àlbum d’imatges i fotos de ‘La bruixa Lletjards’

Ja podeu disposar de La bruixa Lletjards, el meu conte d’humor il·lustrat per en JuanolO i adaptat a la llengua de signes catalana. En el següent enllaç podeu veure imatges de l’interior i fotos de les activitats que anirem fent per biblioteques, llibreries i escoles. La presentació ha estat a la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova i la Geltrú. Quin dia més bo i quin goig de públic, menuts i grans! Moltes gràcies!

XA... MA... LA... CUC!!! Ai, la bruixa, quan s'emprenya, si en pot ser, de dolenta!

‘Alegrau-vos, pare Adam’ (popular)

.
Alegrau-vos, pare Adam,
de la faraririram,
que la Verge n’és partera,
lloat sia Déu!

A on l’anirem a cercar,
de la faraririram?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la faraririram,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

  • Anònim del s. XVI. Pres de Joaquim Marco, Antologia de la poesia catalana del segle d’or, Salvat, 1970.

Presentació del disc ‘Massatge amb cançons’, de Dàmaris Gelabert (Sant Cugat del V., 29-N)

.

Més informació, al bloc de la llibreria Pati de llibres, d’on trec la imatge.

‘Un llibre’, d’Hervé Tullet

Els llibres són per a moltes coses, però, bàsicament, es caracteritzen perquè qui els toca pot viure situacions màgiques. Hervé Tullet sembla prendre-ho al peu de la lletra i ens convida a seguir les multiplicacions i els moviments d’un punt, uns més esperables, d’altres més sorprenents. Aquests moviments neixen de la interacció del menut, orientat per una veu que indica què fer i que bé pot seguir l’adult com si d’un guió es tractés (o també els primers lectors, en mode de joc autònom).

«QUE BONIC! PITJA BEN FORT LES RODONES GROGUES PER VEURE QUÈ PASSA…» i oh, sorpresa! Tot queda a les fosques. «TORNA A PITJAR LES RODONES GROGUES», demana la veu. Qui s’hi pot resistir? Aquest àlbum converteix en el seu tronc la relació lúdica general entre lector i llibre. Com diu la ressenya d’Sfer a Al·lots, que ja sigui molt conegut no és raó per a no parlar-ne, perquè sempre hi pot haver qui no el conegui encara i val molt la pena.

  • Hervé Tullet, Un llibre (Un livre). Cruïlla, Barcelona, 2010. Traducció de Núria Font i Ferré. ISBN 978-84-661-2628-1.
  • El vídeo de YouTube corre per tot, el de Vimeo l’he vist al Blocartístic

Manel Alonso parla de ‘Tonet agermanat’, il·lustrat per Empar Piera (ed. Germania)

Vols pintar barbes i pollastres i participar a una pel·lícula de dibuixos animats? (‘Cuadernos para manchar’, a Abracadabra)

(Pitgeu per a ampliar.)