Monthly Archives: Setembre 2010

‘El petit drac Coco i les seves aventures’, d’Ingo Siegner

El petit drac Coco i les seves aventures, escrit i il·lustrat per Ingo Siegner, és un llibre de sis aventures breus protagonitzades pel draguet i la seva amiga Matilde, un porc-espí. En Coco ajudarà una balena a qui el gel ha tancat la sortida de la badia; i es perdrà a la selva, on deslliurarà la Matilde de l’abraçada d’una serp. Tots dos faran un cohet espacial, que no arribarà al seu destí, però s’envolarà; es trobaran amb un mag dolent, que vol robar el poder dels dracs; amb la grassoneta bruixa Rubínia i amb un mostre de les cavernes que resultarà ben poc temible. Els relats són clars i emocionants i fan una bona lectura nocturna de 4 o 5 anys en endavant. Hi ha un segon volum de la sèrie: una aventura més llarga, dividida en capítols breus com els relats del primer, que narra l’enfrontament dels protagonistes amb el Cavaller Negre.

Amb la bruixa Rubínia, que desfarà el encanteri que ha patit la Matilde. Cliqueu per ampliar

  • Ingo Siegner, El petit drac Coco i les seves aventures. LaGalera, Barcelona, 2010. Traducció de Katinka Rosés. ISBN 978-84-246-3346-2.
Anuncis

‘La vaca cega’, de Joan Maragall

Cliqueu per ampliar la imatge.

‘Antologia de la poesia catalana’, a cura de Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià

La poesia catalana no sol ser una matèria fàcil de transmetre en els nivells de Batxillerat, per diverses raons, començant per la falta de lèxic (i potser de formació poètica) d’una part de l’alumnat. L’Antologia de la poesia catalana preparada per Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià proposa un concepte diferent a l’habitual recopilació nua de poemes: en 300 planes trobarem només 47 poemes de 36 autors clàssics, de Guillem de Berguedà a Maria-Mercè Marçal (amb alguna dona més del que sol concedir l’història literària tradicional). La resta són una introducció històrico-literària d’unes 35 planes, i una cronologia (d’esquema Fets literaris / històrics / culturals) força llarga, de gairebé 80 planes; pròlegs específics per a cada poema, amb la situació, interpretació i esquema mètric; i un doble nivell d’anotació, lèxic i literari.

  • Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià (ed.), Antologia de la poesia catalana. Castellnou, Barcelona, 2005 (col·l. Clàssics Catalans, 25). ISBN 978-84-9804-305-1.

Novembre poètic: homenatge a Joana Raspall

Una molt bona iniciativa del Bib Botó, el grup de treball de biblioteques infantils i juvenils del COBDC:

La poetessa Joana Raspall (Barcelona, 1913) ha dedicat gran part de la seva vida a escriure poesia per als infants. Des de les escoles s’ha treballat molt perquè la seva obra arribi a tots els nois i noies de casa nostra. I moltes biblioteques també han dedicat exposicions, guies i activitats per difondre la seva poesia.

Ara bé, des del Bib.Botó (Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC) ens queda la recança de si la poesia és la gran oblidada de gran part de les biblioteques infantils i si realment hem sabut transmetre a poetesses com la Joana Raspall el nostre agraïment i admiració.

És per això que us convidem a sumar-vos a un petit homenatge que des de les Biblioteques voldríem fer a la Joana Raspall i a la poesia per a infants en general. No es tracta de grans muntatges, ni de grans pressupostos. Només pensàvem amb la possibilitat de dedicar el mes de novembre del 2010 a la Poesia de Joana Raspall.

Com? Doncs com cadascú vulgui: fent un recital amb els infants, repartint poemes a les escoles, fent un punt de llibre, un taller de poesia, una hora del conte, un espectacle poètic, regalant paraules, llegint poesia a la biblioteca, al carrer, a les cases…

COM PODEU PARTICIPAR?
Només cal que envieu la vostra adhesió a l’adreça jimboto@cobdc.org
I un cop sapigueu quina activitat fareu, doncs també ens la feu arribar. La idea és que a mitjans del mes d’Octubre ja poguem penjar per la xarxa i els webs de poesia, etc., informació de totes les accions que durant el mes de novembre acolliran les biblioteques infantils i escolars.

‘Tarda de tardor (cap al tard)’, de Mar Pavón

.

Tarda de tardor (cap al tard)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!.

  • Mar Pavón, D’il·lusió, Déu n’hi do! Il·lustracions de Rebecca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·l. Els Flautats), Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-670-2.

Inauguració de la biblioteca Ca L’Oliveres a Lliçà d’Amunt

Bona notícia de les biblioteques de la Diputació de Barcelona:

El proper divendres 10 de setembre s’inaugurarà el nou equipament de la biblioteca Ca l’Oliveres de Lliçà d’Amunt. La Biblioteca Ca l’Oliveres, de 1.595 m2, constitueix un nou equipament i la biblioteca 349a del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. El projecte, a càrrec de Cèlia Ribera, rehabilita la masia de Ca l’Oliveres construïda el 1872 i incorpora un edifici annex de nova construcció d’amplis i lluminosos espais. La masia manté el seu aspecte original, conserva l’antiga escala de pedra i restaura el forn de pa. La biblioteca ocupa tres plantes: en planta baixa hi ha el servei d’informació i préstec, diaris i revistes, l’àrea de música i cinema i l’àrea infantil; en planta primera hi ha l’àrea general amb un espai per a joves i el racó dels còmics. A l’última planta s’hi troben els serveis tècnics i un espai per a treball i recerca. La biblioteca compta amb un fons de 21.127 documents i 128 subscripcions a diaris i revistes. Obrirà 34,5 hores a la setmana, de dilluns a dissabte; i oferirà, entre altres, els serveis d’informació i préstec, accés a Internet, zona wi–fi i sala polivalent.

‘Cafè dolç, cafè amarg’, d’Anna Obiols i Subi

Cafè dolç, cafè amarg, d’Anna Obiols i Subi (editorial Proteus), és un àlbum dedicat «a tots els nens i nenes que tenen el cel com a sostre». Narra la cançó trista d’un orfe del carrer, en Mikhail, de nou anys, qui, violí en mà, va comparant la vida corrent d’altres nens amb la seva: «… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor».

Hi ha quin pren cafè dolç, encara que potser no n’és prou conscient (i aquí la intenció ètica del llibre), i hi ha qui no té més remei que prendre’l amarg, li agradi o no. Les il·lustracions d’en Subi ens mostren el món d’en Mikhail desde molt a prop i opten per la tendresa i el sentiment, amb certa idealització (és a dir, sense lletjor realista i reduint la duresa del text) i amb una paleta de colors molt interessant i encertada, bàsicament reduïda al marró amb esquitxos de cafè.

«Sovint s'enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar»

«A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n'aconsegueixo un plat al dia»

Exemple de les pàgines de text