Monthly Archives: Novembre 2009

Al Requadre d’honor de Faristol!

Els companys (companyes, en bona mesura) de Faristol han tingut l’amabilitat de dedicar el Requadre d’honor del número 65 als blocs que feinegem sobre literatura infantil i juvenil i la seva il·lustració, i han destacat la tasca de Bib Botó (premi «Elquenotrobisaquíenllochotrobaràs»), Dibuixa’m un conte (premi «Sensació de colors»), L’elefant trompeta (premi «Tararí digital») i aquest espai (premi «Blog lij»).

Gràcies!

(Il·lustració de Munro Leaf, Ferdinando el toro, Lóguez)

Borumballa per l’Encontes de 2010

ENCONTES, 7è Festival de Narració Oral d’Altea, 19 a 22 de maig de 2010

B O R U M B A L L A: Convocatòria oberta de contes curts

L’organització d’ENCONTES, Festival de Narració Oral d’Altea, amb l’objectiu de fomentar la creativitat i l’ús del valencià així com la lectura i escriptura en aquesta llengua com a complements importants de l’oralitat, du a terme la primera Convocatòria Oberta de Contes Curts “Borumballa” d’acord amb les següents bases:

Continua llegint

La noia del descapotable, de Maria Rosa Nogué, a la llibreria L’Illa

Nota de la llibreria L’Illa:

Dilluns 30 de novembre, a partir de les 20 h, tindrà lloc la presentació de La noia del descapotable, de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove.

L’acte, que comptarà amb la presència de l’autora, serà conduït per Montserrat Vernet, professora de l’Escola Municipal de Música de Mollet, i per Carme Ramilo, professora de l’IES El Vern de Lliçà de Vall.

La noia del descapotable és una novel·la juvenil adreçada a un públic a partir de 12-13 anys. La seva protagonista és l’Andrea, una noia «pija» que estudia en un institut anglès de Sitges on té un comportament irresponsable. Té la impressió de que totes li ponen perquè el seu pare és una persona important a la ciutat. De cop i volta els problemes comencen a sortir quan la canvien d’institut.

Maria Rosa Nogué, l’autora, és filòloga i també ha treballat com a professora de llengua i literatura. Ha publicat obres per a nens i per a adults i també col·labora habitualment al Diari de Vilanova.

Llegir l’àlbum il·lustrat: Sophie van der Linden a la Xavier Benguerel

La rebel·lió dels animals, de George Orwell

Llegeixo La rebel·lió dels animals, de George Orwell (traduïda anys abans com a La revolta dels animals) i trobo que segueix essent una faula política i social de gran força. Quina validesa té? Sens dubte, és una anàlisi freda del trist resultat que va donar de si el comunisme real.

Però probablement també és una bona anàlisi, crua i escèptica, del procés històric que sembla anar en general de la revolució popular a la burgesa; ens parla de les revoltes que neixen del poble però tornen a crear una nova classe dirigent molt més afavorida que la dels escarrassos. Als trenta-quatre anys de mort Mr Franco, la premsa sembla dir-nos que la majoria no som més rics ni treballem menys, però en canvi hi ha uns pocs porcs que han engruixit molt bé; i encara ens duu notícies d’algun Napoleó que s’afanya a oferir-se com a Líder del mas comú. La lectura, sens dubte, és ben suggeridora encara avui.

  • George Orwell, La rebel·lió dels animals, trad. de Melcion Mateu i Adrover i de Marc Rubió i Rodon (2003); Labutxaca, 2009, 144 p. (ISBN 978-84-96863-23-1).
  • La revolta dels animals, trad. Eduard Cardona i Joaquim Ferrer Mallol (1964), Destino, 2001, 144 p. (ISBN 978-84-233-2342-5).

Llegendes i contes per la moreria d’Oliva (21 i 28 nov.)

darabuc-oliva-contacontes

Nens amb olor de Nocilla i enganxosos com les mosques (I jo que volia ser…, d’Ignasi Riera)

—–«…I la pobra floreta va ser mestra d’escola!

—–Se sentia trista, nerviosa, sense ganes de viure davant d’aquella colla de ganàpies que xerraven pels descosits i que mai no li feien cas. La pudor de guix la marejava. I la pell, amb el guix, se li ressecava.
—– Les criatures la perseguien per tots els racons de l’escola —”senyo, senyo!”—, entre baralles, mocs, insults, entrepans de mortadel·la a mig menjar. Nens amb olor de Nocilla i enganxosos com les mosques.
—– I, a més, com que era mestra, el director la volia collar a reunions i més reunions. I, a més, l’obligaven a ensenyar als nens cançons de flors i violes i romaní. Va dir: prou!»

I jo que volia ser…, del polític i periodista Ignasi Riera (Viquipèdia), és un llibret satíric que narra deu metamorfosis encadenades de personatges que, en no trobar-se conformes amb la seva condició, somien d’assumir-ne una altra de molt diferent (la princesa vol ser ximpanzé, i aquest, alcalde, aquest, bicicleta, aquesta, torero, aquest, floreta, aquesta, mestra d’escola…) que els suposarà una frustració encara més gran (narrada amb humor, però al capdavall, frustració). No hi quedarà titella amb cap en aquest llibret la redacció del qual també fa l’ullet als lectors adults.

darabuc-ignasi-riera-valentina-gil

  • Ignasi Riera, I jo que volia ser… Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blava, 81), amb il·lustracions de Valentina Gil, 1999, 64 pp. ISBN 84-8286-724-5.