Una endevinalla de l’Olga Xirinacs

.

.

Qui l’endevina?
Fa sopa fina.

Qui l’ha pescat,
tan malcarat?

Ens fa ganyotes
amb les dentotes.

Li diuen ***,
tothom ho sap.

.

• Treta de Marina, de l’Olga Xirinacs, il·lustrat per l’Asun Balzola, Empúries, Barcelona, 1986.

Petita nota sobre el haiku

Un comentari d’una amiga i una referència de la Montse Escorsa al viatge d’en Nils em fan pensar en una qüestió que no he deixat clara, respecte del haiku (i la tanka). En origen, és un metre japonès de 5-7-5 síl·labes (entenc que japoneses), que en el sistema de recompte mètric castellà dóna un altre 5-7-5, però en català fa 4-6-4. (La quantitat fonètica és la mateixa en tots els casos, varia només el sistema de recompte.)

En aquest bloc, jo sempre he fet servir un estrany 5-7-5 català, “allargassat” de més. Ho he fet com a petit experiment mètric, per trencar habituds d’escriptura. (Quan vaig traduir un llibre d’assaig al castellà que incloïa nombrosos passatges de Shakespeare, i vaig triar l’endecasílabo per tal de reflectir el pentàmetre original, vaig passar-me uns mesos parlant en vers i descobrint versos com pèls a la sopa. El metre regular té molta força i va bé desprendre’s dels seus “vicis” cada cert temps.)

Ara bé, com els vaig anomenar “per a nens” i una de les coses que més m’agrada d’aquest bloc és la relació, a poder ser creativa, amb les aules, vull precisar dos fets pels quals m’allunyava del haiku clàssic. Un, el metre, com deia. L’altre, la referència més o menys clara a una estació concreta.

One, Two, Three, Four, Five: un poema per a bebès en anglès

La tradició anglesa és especialment rica en nursery rhymes, poemes per a bebès i infants petits que tot sovint (però tampoc sempre) es basen en absurds conceptuals, derivats de jocs de so. N’aniré pujant alguns. En aquest cas, és una història molt simple, de comptar amb els dits i, per als bebès, de jugar, imitar i riure. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.

Tret d’Incy Wincy Spider and Other Action Rhymes, il·lustrat per Patrice Aggs, Walker Books, 1998.

Pesto, de Lola Casas

.

.

Macarrons
i espaguetis
van contents
cap a la taula
vestits
amb jaqueta verda.

.

• Lola Casas, Verd, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, amb il·lustracions d’Agustín Comotto.