‘Isard’, de Josep Vallverdú

.

ISARD

Quina banya més petita,
bèstia guita!
Quina pota més lleugera!
Tota roca li és drecera;
quan s’enfila per les crestes
posa el peu a les arestes,
mai no cau,
i la seva última frontera
és la ratlla del cel blau.

Si vols atrapar l’isard
sempre faràs tard.

.

• Josep Vallverdú, Bestiolari. Il·lustracions de Manuel Cusachs. Fil d’Aram, 2010. ISBN 978-84-937967-2-3.

‘El faedor de mentides’, de Maria Carme Roca

Il·lustració d'Òscar Antin

«Ningú no em creia quan els deia que jo, Alexandre, era el Príncep de les Maresmes, fill del rei Albatros i de la reina Fortuna.
Ningú. Ho podia llegir a les seves cares on també hi endevinava el disgust. Ells, els enemics, intentaven saber de mi, em feien preguntes i jo… Bé, jo responia el que sabia o el que creia saber, perquè necessitava que ajudessin el pare.
El rei, el meu pare, estava molt malalt, i per això el vaig dur a un centre hospitalari perquè el curessin. Però ells s’entossudien a fer-me tota mena de preguntes, com si això pogués servir d’alguna cosa.
—Si us plau, és important —m’asseguraven.
I jo intentava explicar tot el que sabia sobre la meva identitat, el que el pare m’havia ensenyat que digués. Els vaig dir que feia gairebé cent quarantatres llunes que vaig néixer durant la nit d’una tardor molt plujosa. Els vaig dir també que ho vaig fer bressolat pel vent de llevant, sota l’aixopluc d’un palau de canyars i sorra.»

L’Alexandre arriba als serveis socials amb aquesta estranya història. Ningú no el creu ni el relat és cert: a poc a poc, caldrà anar resseguint les pistes fins a esbrinar perquè viu en una cisterna abandonada entre uns canyars. No es tracta en cap cas d’un relat de denúncia social, perquè la marginació obeeix a una decisió intencionada del pare, no a una manca de recursos econòmics. El llibre s’endinsa, doncs, en l’evolució emocional del xicot: la progressiva descoberta de la veritat, la relació amb el personal mèdic, les assistents socials i els altres nens d’acollida (el terrible Kilian, la simpàtica Mar) i, finalment, la retrobada amb la mare que havia estat mitificada com a «reina Fortuna».

• Maria Carme Roca, El faedor de mentides. Il·lustracions d’inici de capítol d’Òscar Antin. Barcanova, Barcelona, 2003. ISBN 84-489-1382-5.

Digues on s’amaga la lletra Q en el quadre d’Arcimboldo (‘Alfab’art’)

Arcimboldo, El foc. Digues on s'amaga la lletra Q

• Anne Guéry i Olivier Dussutour, Alfab’art, les lletres amagades en l’art (Alphab’art, les lettres cachées dans l’art). Cruïlla, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-661-2165-1.

‘Una nit bestial’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

Una mare i un fill van en cotxe i, a través del que xerren, els anem coneixent. Al mateix temps, i d’altra banda, ens assabentem que aquella nit, al bosc, en passa alguna: potser són caçadors, potser un incendi, però hi ha molts animals en marxa, és una nit bestial. La clau ens la dona una de cada tres planes, una il·lustració sense text, com les següents:

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la família Ànec

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la Senyora Serpota

La història avança per aquest camí doble, entre vivències realistes amb alguns tocs d’humor, fins a assolir dos finals diferents (dos, o potser tres). Sense desvetllar de més aquí, el llibre resulta simpàtic i, d’altra banda, fuig de la narració lineal tant per l’ús del diàleg com per la doble línia d’acció.

• Meritxell Martí, Una nit bestial. Il·lustracions de Xavier Salomó. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blanca), Barcelona, 2008. ISBN 978-84-661-2059-3.
• Bloc de Xavier Salomó
• Bloc de Meritxell Martí

‘El pupitre’ i ‘El pupitre, 40 anys després’, de Frato

• Francesto Tonucci, FRATO. 40 anys amb ulls d’infant. Graó, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-7827-512-0.
• Vegeu també: Francesco Tonucci i “la bona escola”