.
ICEBERG
El blanc més pur
i la claror més freda
MIRALL, SUPERFÍCIE, FRONTERA ENTRE L’OCULT I L’INVISIBLE
i després, en anar-nos submergint,
en anar cessant l’encegament
i entrar pausadament en la blavor
i en el silenci, descobrim la magnitud
del món ocult —una mirada enamorada,
brevíssima, un instant només d’aquest fulgor
amb ulls, quants somnis diu!—
i del perill —aquest ullal de gel,
aquest coltell de glaç contra l’acer del buc,
aquesta inèrcia on s’estavella, incrèdula,
la pressa, la velocitat, la vana corredissa!
El món reclama calma per donar-se:
profund, pesant, massís, ferreny,
ocult sota l’esgrima de reflexos
rapidíssims entre el glaç i el sol, tan àgils,
i és més, és més que això, és més que l’aparença
que aconsegueix surar sobre les ones,
sobre tones de silencis invisibles.
.
- David Jou, Joc d’ombres, dins L’èxtasi i el càlcul (Obra poètica I), Columna, Barcelona, 2002. ISBN 84-664-0264-0.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...