El gos dels Baskerville, d’Arthur Conan Doyle

Si hagués d’escollir una novella d’Arthur Conan Doyle per tal d’introduir els lectors en el món de Holmes i Watson, triaria El gos dels Baskerville. No així l’Estudi en escarlata, el relat inicial del món holmesc, també novel·la breu, però molt més insegura del que vol fer: es concedeix massa protagonisme a un melodrama secundari i durant moltes planes perdem de vista al detectiu i el seu amic, que sens dubte ens interessen més que una presentació exagerada de la «secta» mormona.

Els gos dels Baskerville són prop de 200 planes d’investigació, terror i misteri, difícilment oblidables. Una bona edició pot ser la de l’Aula Literària de Vicens Vives, per la seva doble anotació (vocabulari i comprensió de la lectura) i les il·lustracions de Juan Ramón Alonso, correctes i eficaces, sovint amb recreació de les ombres pròpies de la història. També s’hi inclouen una introducció útil i diverses activitats, com és propi de la col·lecció, però això ni ho recomano ni ho deixo de recomanar, donat que neix d’una interferència d’interessos, com són el plaer lector (llegir pel sol fet de gaudir-ne) i l’ensenyament de la comprensió lectora (necessari, però amb freqüència allunyat de la màgia i l’emoció del text). La traducció de Joan Mateu es llegeix bé, tret, al meu parer, del detall de la deducció del CCH, que s’interpreta alhora en català (Club de Caçadors de…) i en anglès (Charing Cross Hospital).

• Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville. Vicens-Vives, 1994, 1997 (2.ª ed.), 2006 (2.ª reimpr.). Traducció de Joan Mateu i Besançon. Il·lustracions de Juan Ramon Alonso. xxxiii+200+17 p. ISBN 978-84-316-3474-2.
• Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars
• El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb
• El jove Sherlock Holmes: Mort en l’aire

SOS Lectura obligatòria!: xerrades per a alumnes de batxillerat que faran les PAAU

Nota de Biblioteques.gencat.cat:

SOS Lectura obligatòria! és un cicle de conferències a càrrec d’especialistes adreçades als alumnes de batxillerat, amb un programa elaborat a partir de les lectures obligatòries de les assignatures de Llengua i Literatura Catalana i Llengua i Literatura Castellana, que entren a les Proves d’Accés a la Universitat.

La gallina Crestablava, de Daniel Nesquens i Mariona Cabassa, i la col·lecció Peix Volador de Castellnou

Castellnou Edicions ha engegat amb bon peu la publicació de la col·lecció Peix Volador, una sèrie d’àlbums il·lustrats on participen autors i il·lustradors ben coneguts en la recent literatura infantil d’arreu d’Espanya, com són Pablo Albo, Roberto Aliaga o Daniel Nesquens, o bé Carles Arbat, Aitana Carrasco o Mariona Cabassa. Us parlaré justament de La gallina Crestablava, de l’humorista Daniel Nesquens, il·lustrat per Mariona Cabassa.

Crestablava és un conte sobre l’amor als llibres, explicat amb senzillesa i, crec jo, veritat: la gallina gaudeix de tot cor dels llibres i al final —amb tot en contra, ben cert, aquí l’aventura— contagiarà aquest plaer al granger. Aquest gènere de contes sobre els contes és difícil; hi abunden la grandilocuència i el menyspreu (més o menys disfressat) per a qui no llegeix. Aquí, per sort, tot és més net i simple: qui estima els llibres i riu amb ells fàcilment contagia aquesta passió als qui l’envolten.

Mariona Cabassa dóna al conjunt un toc de surrealisme molt propi de Nesquens (en un text, tanmateix, dels més moderats de l’autor). Els nanos fruiran especialment del mapa del tresor i d’anar localitzant les diverses «cases» dels animals en aquesta granja feta d’estris de beure, com són tasses, una tetera, un molinet de cafè o un exprimidor.

• Daniel Nesquens (text) i Mariona Cabassa (il·l.), La gallina Crestablava. Castellnou (Peix Volador, 2), 2009. ISBN 978-84-8962-562-4.
• Guia de lectura (pdf) i quadern d’activitats (pdf).

8 raons per regalar llibres aquestes festes (L’Espolsada)

Vuit raons per regalar llibres aquestes festes, expressades amb molt d’encert per la llibreria L’Espolsada (web | bloc):

1. Estimula el plaer d’escoltar, imaginar i crear, desenvolupa el gust per aprendre. Ajuda a establir un vincle afectiu entre adults i petits. Què més podem demanar?
2. Desperta la curiositat, motiva i relaxa. Encara no heu trobat una bona raó per llegir-los un conte?
3. Amb els llibres nens i nenes viatjaran a territoris imaginaris i fantàstics que només a través de la lectura podran viure. Penseu en vosaltres quan éreu petits, segur que tothom té algun record d’algun conte. Feu un viatge en el temps i permeteu que els infants també el facin.
4. Podràs convertir algú proper en un lector apassionat amb qui compartiràs històries més endavant.
5. Permet adquirir agilitat mental, agudesa visual, exercita el cervell i fa pensar.
6. Et permet descobrir punts de vista diferents, t’eixampla la ment, t’amplia horitzons i coneixement. Et fa créixer com a persona.
7. Si bé la lectura és un acte individual, el fet de compartir-la un cop acabada proporciona grans moments. Si no us ho creieu, traieu el cap un dia al Club de lectura de l’Espolsada.
8. I si compres els llibres a l’Espolsada, ens ajudes en temps de crisi, promous el comerç urbà i de proximitat i permets que el nostre poble no es converteixi en una ciutat dormitori.

• Vegeu també: Nascuts per llegir

Un bloc (de paper) pels clubs de lectura

Els clubs de lectura de les biblioteques de Catalunya us proposen un model de bloc (de paper, no pas un blog) on es pot anotar diversa classe d’informació sobre els llibres llegits. Se’n regalen prop d’onze mil als membres d’aquests grups, però també hi podeu accedir en aquest pdf.

Passaport a la lectura de la biblioteca de Gata de Gorgos, i altres iniciatives bibliotecàries

L’estiu és, sens dubte, una de les quatre millors èpoques de l’any per atansar-se a una biblioteca. Té l’avantatge que solem disposar de més temps lliure i que a dins no hi fa calor; per si ens venç la mandra, el cert és que moltes biblioteques també surten a buscar-nos i ens troben als parcs, a les places, els mercats, les platges o les piscines. (Les altres tres millors èpoques de l’any són, és clar, la tardor —a les biblioteques no fa aquell ventijol tan molest i hi ha llibres per curar la tristesa de les vacances perdudes—, l’hivern —no hi fa fred i els llibres ens proposen històries càlides com una llar de foc— i la primavera —no patiu per les alèrgies i cerqueu-hi relats ben farcits d’aromes i colors.)

Les iniciatives de dinamització són moltes. Per exemple, la biblioteca de Gata de Gorgos proposa als xics de tenir un Passaport a la lectura que s’anirà segellant conforme us endueu llibres a casa. Si l’ompliu del tot (només calen deu segells!), el 23 d’octubre sortejaran un lot de llibres. Més informació, al seu bloc.

A la xarxa de biblioteques de Mallorca anuncien les activitats d’agost i setembre. A la biblioteca de Banyoles aprofiten per ordenar de nou les novel·les juvenils, per categories clares com Aventures, Clàssics, Fantàstica… A la Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú fan un taller virtual d’escriptura creativa i ara parlen de les classes de narradors que podem trobar a una novel·la. A la biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar tenen una llarga sèrie d’activitats de biblioplatja i biblioplaça. A la biblioteca del Mil·lenari, de Sant Cugat, parlen de les Lectures a la fresca d’enguany: Amadeus i teatre burlesc del segle XVIII. A la Josep Roig i Raventós de Sitges us recomanen novel·les juvenils de tota mena; a la Ca n’Altimira de Cerdanyola, llibres pels més petits i primeres històries per explicar. A la Pompeu Fabra de Mataró, viatjar i llegir té premi. A la Pere Blasi us parlen de la biblioplatja de l’Estartit. A la de Cocentaina tenen de fa temps els llibres a la fresca. A la de Palafrugell acaben de fer un homenatge a en Xesco Boix i us recorden que estan oberts per vacances. A la Xavier Benguerel, de referència a la LIJ, tanquen per reformes; però a Poblenou segueix oberta la Manuel Arranz, a la Jaume Fuster del barri de Gràcia tot just han reobert la sala infantil després d’unes millores, i alguna és nova de trinca, com l’Esteve Paluzie de Barberà del Vallès. A la Fages de Climent, de Figueres, fan llistats mensuals amb les darreres novetats d’infantil. A la Miquel Llongueras tenen un suggerent aparador que s’anomena Gaudeix de l’estiu. A la …

La biblioteca de Curtó

Quan us parlava d’Un rètol per a Curtó, de l’Àngels Garriga, no vaig citar-ne cap passatge: me’l vaig reservar per tancar ara el cercle d’educació, lectura, escriptura i biblioteques amb les planes que descriuen com funcionava —i més, en aquells moments de plena agitació— la biblioteca escolar del poble imaginari (però no irreal) de Curtó. La il·lustració és de la Fina Rifà.

LA BIBLIOTECA
A l’escola de Curtó no es podia pas dir que l’escriure els fes perdre el llegir.
Per molta feina que tinguessin, res del món no els hauria privats de fer el canvi de llibres el dissabte al matí.
No ho haurien volgut els llegidors ni ho haurien permès els bibliotecaris.
Perquè a l’escola hi havia bibliotecaris i, naturalment, biblioteca.
Bé; però deixar i recollir els llibres, mirar que tornessin, nets i sense estropici, apuntar qui els tenia i qui els retornava, fer-ne el fitxer i el catàleg i tot de coses així, requeria molta feina i calgué nomenar encarregats de biblioteca. Aquest curs n’hi havia tres: en Pere, la Sulamita i la Claudina.
El canvi de llibres es feia un dia la setmana: el dissabte al matí. I aquell dissabte els tres bibliotecaris van complir e! seu servei, per molta feina que a tots plegats els esperés a la tarda.
I mai no diríeu quins van ser els llibres més buscats: els que parlaven d’arbres i boscos. Bé, les rondalles no es van abandonar, tampoc, eh!

Breu: Obre la Biblioteca Marta Mata i Garriga

Avui que és el dia de Reis, em sembla la millor ocasió per contar-vos que d’aquí no res, el 10 de gener, Cornellà obre una nova biblioteca, batejada com a Marta Mata i Garriga. La trobareu al carrer de la Verge de Montserrat, 1 (Cornellà de Llobregat). Marta Mata fou una pedagoga (i política) molt reconeguda, cofundadora de Rosa Sensat. Vegeu per exemple la Viquipèdia, però en general Google va ple d’informació i homenatges.

La lectura en veu alta, la lectura compartida

L’any 2005 va néixer a la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet un Grup de Lectura en Veu Alta que va prendre molta empenta i es manté viu i ben viu. El grup ha superat ja les 100 sessions de lectura i s’han llegit, entre altres obres, El Quijote, Cien años de soledad o els Vint-i-dos contes de la Mercè Rodoreda. El col·lectiu es troba cada setmana, els dimecres al matí, per llegir en veu alta per torns, sense més requisit que la voluntat de participar; la mitjana d’assistència és de divuit persones. Tant la biblioteca com el grup valoren l’activitat molt positivament.

Un article de Carles Ferrer Sala ens explica aquesta experiència i aporta reflexions i referències sobre la lectura en veu alta en general; ho podeu veure aquest pdf. D’altra banda, aquest és el bloc del grup, que enguany continua amb clàssics de referència universal i llegeix L’Odissea en la versió de Joan Alberich (La Magrana).

Els clàssics, amb sal: per llegir Ausiàs March

A part de reduir els clàssics a esquelets d’utilitat introductòria (i qui sap com d’afortunada), sens dubte val la pena d’intentar acostar als lectors els clàssics reals en les seves paraules, no mitjançant modernitzacions ni adaptacions. Però la modernització, si l’entenem com a auxiliar, i no com a substitut, és una de les maneres més útils d’ajudar al lector. Igual que traduïm els poemes escrits en altres llengües però, idealment, com més els gaudirem és en la seva llengua original, també podem traduir els nostres clàssics a la nostra pròpia llengua moderna.

Dels llibres que conec en aquestes condicions, n’hi ha un d’especialment afortunat: l’edició d’Ausiàs March per Josep M. Pujol a la col·lecció Tria de clàssics de Teide. Un pròleg general, una introducció específica per a cada poema, una traducció al català modern de tots ells i, lògicament, com a centre i objectiu de tot plegat, una antologia de March en els seus propis mots. (Com a nota personal: encara quan jo feia Literatura Medieval a tercer de la carrera era un llibre extraordinàriament útil.) No us el perdeu, perquè no l’esgotareu fàcilment. És d’aquells llibres que, de tantes vegades que el podem llegir, demostren la falsedat del principi segons els quals els llibres són cars. No, senyor(a): depèn. Aquest en concret és pes en or cultural a preu de llibre: una ganga.

Es reobre la Biblioteca L’Esqueller, de Sant Pere de Torelló

El proper 29 de juny, a les 12 del matí, reobre les portes la biblioteca de Sant Pere de Torelló, que s’ha traslladat a l’edifici de Les Monges (Josep Badrena, 10), on disposarà de 188 metres quadrats. Bona notícia, sense dubte.

Intercanvi de llibres a Manlleu

Llegeixo a Bibliosfera que, del 2 al 27 de juny, «la Biblioteca Municipal de Manlleu, en col·laboració amb les associacions veïnals del municipi, organitza la segona edició de l’Intercanvi de llibres als barris de Manlleu. La iniciativa consisteix en instal•lar, cada dos dies, una parada a un dels nou barris participants i exposar-hi els llibres de segona mà que els lectors porten a la biblioteca. A banda de l’intercanvi de llibres, en aquesta edició també es promou compartir els gustos de lectura. Així, cada usuari pot recomanar les obres que li agraden tot omplint una butlleta que s’ofereix a la parada i que es mostrarà en un expositor portàtil».

Aquesta és la pàgina de resum d’activitats de la Biblioteca Municipal de Manlleu. Aquest juny hi trobeu contes, club de lectura (amb Terres de lloguer) i un recital poètic amb música.

Col·lecció Ginjoler (i activitats de juny)

La col·lecció de contes Ginjoler, d’El Cep i la Nansa, inclou en les seves pàgines, a més dels textos en català, una versió en català signat (un sistema de comunicació bimodal, que utilitza el vocabulari de la llengua de signes catalana amb l’estructura de la llengua oral) i també un DVD amb la representació del conte seguint l’estructura pura de la llengua de signes catalana. Aquí podeu veure amb més detall en què consisteix el projecte.

Per aquest mes de juny hi ha previstes diverses activitats, que podeu llegir completes en el seu bloc. Un breu resum:

• Divendres 6 de juny, 19h: Presentació del quart títol, L’home més valent del món, a la Llibreria Antinovs (C/Anselm Clavé, núm 6, de Barcelona). A càrrec dels autors, Montse Balada i Sebas Martín, i l’editora, Cesca Mestres. Explicaran el conte Susana Peix i Víctor Capdet.
• Divendres 7 de juny a les 18h: Taller dels contes de la col·lecció Ginjoler al Saló del Llibre Infantil i Juvenil, al pavelló Firal de Mollerussa. Més informació.
• Dimarts 10 de juny, a les 18h: “Una mà de gínjols” a la biblioteca Collserola-Josep Miracle (BCN).
• Dimecres 11 de juny, a les 18h: “Una mà de gínjols” a la biblioteca Vila de Gràcia (BCN).
• Divendres 21 de juny, a les 18h: “Una mà de gínjols” a la biblioteca Les Corts-M. Llongueras (BCN).

Una imatge dels llibres (premeu per ampliar-la), treta del primer volum, il·lustrat per en JuanolO:

Vacarisses, del bibliobús a la biblioteca

«A causa del creixement de la seva població, Vacarisses es convertirà, a finals d’aquest mes de maig, en el primer municipi que deixa de rebre el servei dels bibliobusos de la Xarxa, concretament del Bibliobús La Mola, per acollir una biblioteca. El nou equipament s’emplaça a l’edifici d’El Castell, una masia del segle XI que compta amb murs medievals i restes de construccions gòtiques. El projecte és obra de l’arquitecte Xavier Guitart.

La Biblioteca El Castell de Vacarisses convoca unes jornades de portes obertes el cap de setmana del 24 i 25 de maig per tal que els ciutadans puguin visitar les seves instal·lacions. El nou equipament disposarà d’un fons inicial de 7.450 documents, una sala polivalent i una ludoteca, entre altres. Tot plegat, repartit en una superfície útil de 700 m² distribuïts en dues plantes.

Vacarisses es converteix, d’aquesta manera, en el primer municipi que en créixer el nombre d’habitants (actualment supera els 5.000 habitants), deixa de rebre el servei de bibliobús, adreçat principalment a municipis entre 300 i 3.000 habitants, per acollir una biblioteca. El Bibliobús La Mola, que recorre poblacions del Vallès Occidental i Oriental, el Bages i el Baix Llobregat, oferia servei a Vacarisses des del mes de gener del 2003.»

Notícia presa de Bibliosfera.

Clubs de lectura infantil i juvenil de Cambrils

El Club de lectura infantil de Cambrils té des de fa uns mesos un bloc propi. En aquest temps, les noies participants han llegit i comentat llibres d’en Joles Sennell, la Jane Vejjajiva, la Cornèlia Funke, la Maite Carranza o en Roald Dahl. Els membres del Club de lectura juvenil han llegit Jordi Sierra i Fabra, Josep Vallverdú, Andreu Martin o F. E. Higgins.

Felicitats als participants i als organitzadors: que gaudiu de la lectura per molts anys.

Breu: Nova biblioteca de l’Arboç

Avui dia 9 de maig es fa la inauguració oficial de la nova biblioteca municipal de l’Arboç, situada a l’avinguda de Sant Jordi, 12. A les 20:00 hi serà l’actriu i narradora Jordina Biosca, per narrar Orígens.

Fira del Llibre de València (breu)

Del 24 d’abril al 4 de maig de 2008 se celebra la Fira del Llibre de València. Teniu la informació recollida a www.firallibre.com.

Què Llegeixes? (breu)

.
La benvinguda a un nou espai de xerrada, organitzat en blocs d’aproximadament infantil, juvenil i adults:

«T’agrada llegir?
T’agrada escriure sobre el que llegeixes?
Has arribat al bon lloc!

Què Llegeixes? és la comunitat virtual en català sobre llibres, lectures i literatura. Hi podràs escriure sobre els teus llibres, les teves llibreries, els teus autors. Què Llegeixes? també està ple de concursos sobre llibres i literatura.»

Sant Jordi a les biblioteques de la Diputació de Barcelona (breu)

En aquest enllaç podeu visitar l’especial de Sant Jordi preparat enguany per la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona: «Amb motiu de l’arribada de nou de Sant Jordi, us oferim un apartat especial sobre el tema, amb selecció de pàgines web, recomanacions de novel·la i música, guies de lectura i novetats fetes per les biblioteques, activitats que es realitzen a les biblioteques relacionades amb el tema, informació dels llibres més prestats a les biblioteques de la Xarxa… També el catàleg infantil Chilias ha preparat un especial sobre la festivitat. Esperem que sigui del vostre interès.»

Manifest per l’increment de les col·leccions de les biblioteques públiques valencianes

«I per tot el manifestat, els sotasignats, associacions professionals vinculades al llibre i a la cultura, des la producció literària i plàstica a l’encontre llibre-lector a les biblioteques, passant per l’edició, la distribució i els punts de venda, demanem a les Administracions implicades que habiliten tots el recursos —econòmics i administratius— perquè puga signar-se i executar-se el conveni entre el Ministeri de Cultura i la Conselleria de Cultura i Esport per a l’increment de les col·leccions de les biblioteques públiques corresponent a 2008 amb la seua dotació màxima de 4.444.142 €, aportats solidàriament entre ambdues Administracions. Considerem que és una exigència legítima de tot el sector del llibre per tal de defensar uns avantatges culturals que estan en perill.»

Llegiu el manifest complet, per exemple, a APIV. «Lástima grande que no sea verdad tanta belleza», com deia aquell sonet clàssic espanyol a arrel de les declaracions dels polítics entorn del foment de la lectura i la protecció i dotació adequada de les biblioteques…

.

Lectura en veu alta a la biblioteca Tecla Sala

La biblioteca Tecla Sala, de L’Hospitalet, organitza des de 2005 un grup de lectura en veu alta i, a començaments d’aquest 2008, un taller de tècnica. El grup ha llegit complets el Quixot, La flauta màgica i diverses obres de Garcia Márquez, a més d’activitats addicionals, com la projecció de l’òpera de Mozart o una xerrada amb en Joan Vives. El 2008 es dedica, com potser és propi, a la Mercè Rodoreda. (Els “anys de” poden ser enfarfegosos, però també contribuir a la difusió d’un autor entre persones que, per la raó que sigui, no s’hi han atansat abans. Jo reconec que sento autèntica passió per alguns textos de la Rodoreda, sobre tot, els Viatges i flors, que ja fa temps que em demanen un raconet a aquest bloc.)

D’altra banda, del 23 de gener al 6 de febrer s’ha posat en marxa també un taller de correcció i millora de la tècnica de lectura en veu alta, que imparteix l’Oriol Colomer.

En podreu llegir més en un article que prepara Carles Ferrer per a les Onzenes Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, que es faran al maig a Barcelona. Els que la teniu a l’abast, però, no deixeu de visitar la pròpia biblioteca.

Reflexions sobre literatura juvenil a La panxa del bou

M’enduc aquestes notes de la Júlia Costa, a La panxa del bou:

«Ahir, a la tertúlia de l’editorial [Meteora] … parlàvem també del conservadurisme en l’edició d’obres per a públic juvenil, conservadurisme que arrosseguem des de fa anys i que ve de la síndrome patufetista i cavallfortista. Ni temes massa espinosos, ni una excessiva originalitat, ni finals massa durs, ni més de vuitanta pàgines, encara que després es tradueixin autors d’altres països que han aconseguit èxit, precisament, amb moltes pàgines i amb temes molt més oberts. És clar que també caldria analitzar si això de literatura juvenil existeix o si hauria d’existir o quins límits té. Parlàvem, a més, de la servitud que representa destinar aquestes publicacions a les escoles, on es venen de forma majoritària, i de com també els mestres no volen −no volem− embolics amb les famílies, en general, cosa ben comprensible. Fa poc, en una presentació de novetats, em van ensenyar un conte per a petits, molt ben il·lustrat, sobre una princesa que busca el seu príncep però que acaba trobant una altra princesa amb la qual és feliç. La veritat és que ningú no havia gosat, encara, explicar-lo al seu cole. No cal dir que l’autor era estranger.»

Són paral·leles, i la coincidència no deu ser pas irrellevant, amb aquestes altres notes de Luis Daniel González i Gustavo Puerta. L’escola afavoreix la lectura, sense dubte, però no sempre de textos literàriament tan valuosos com caldria; i em refereixo, sobre tot, a textos on els valors estiguin integrats a la forma, no siguin un afegitó de bones intencions. La llàstima és que, a la llarga, la literatura que enganxa és la que senzillament és bona, no la que pretèn de vendre’ns motos, morals, ecològiques, o de cap mena. Cal triar bé les llavors, per tant.

No tinc la sensació d’haver-me explicat bé; faré un afegit. Que el meu text no va contra l’escola i menys encara, contra els mestres no caldrà que ho digui, espero: són paraules d’una mestra en actiu i aquest bloc col·labora, principalment, amb mestres d’escola i institut. La idea és, més aviat, que societat i editorials haurien de deixar un camp més ample i lliure a les escoles, més adient al que cerquem a la literatura els adults que ens agrada llegir. (Amb societat parlo alhora de les famílies i de la pressió social i dels mitjans de comunicació.) Perquè no hi busquem, ben cert, instrucció moral. En notes futures espero parlar-ne més.

Sobre les editorials, jo he de dir poc; són, essencialment, un negoci com un altre i el vernís cultural no ens hauria de fer confondre el fet que produiran més els croissants que més sortida tinguin i siguin més econòmics de produir, publicitar, etc.

Dario Fo a un institut: Lectura dramatitzada d’Ací no paga ni Déu

Dario Fo, un dels dramaturgs més irreverents i provocatius del segle XX, i premi Nobel entre d’altres guardons, és objecte del treball d’un grup de 3er d’ESO a l’IES Joanot Martorell de València. Per a saber-ne més i escoltar lectures dels alumnes, com a preparació de la representació futura, vegeu aquest enllaç: Lectura dramatitzada d’Ací no paga ni Déu.

Sobre Dario Fo, vegeu, per exemple, l’article de la vikipèdia italiana.

Els darrers anys de la literatura infantil i juvenil catalana, vistos per Victoria Fernández

Segons la directora de CLIJ, la literatura infantil i juvenil catalana viu una situació d’un cert estancament, després de la gran renovació que es va viure entre els anys seixanta i vuitanta, gràcies a una encertada política de traduccions i a l’èxit d’autors com Josep Vallverdú (Rovelló), Sebastià Sorribas (El zoo d’en Pitus), Joaquim Carbó (La casa sota la sorra), Emili Teixidor (Cor de roure), Joles Sennell (La guia fantàstica), Miquel Desclot (Bestiolari de la Clara) o Miquel Obiols (Tatrebill, en contes uns), entre d’altres. El panorama de la il·lustració no era menys ric: per exemple, Carme Solé (La lluna d’en Joan), Joma (Fira de tresors), Max (Ioshi i la pluja), Gusti (Gat i gos).

Actualment, qui més està renovant el panorama són un conjunt d’autores joves, com Care Santos, Gemma Lienas, Eulàlia Canal, Gemma Sales, Lola Casas (amb el llibre CD Música i poemes per a petits monstres), entre d’altres. Vegeu l’article complet, en castellà: Relevo para la infancia.

Aspectes estètics i cognitius de l’àlbum

• Actualització de l’1 d’octubre: Hi ha disponibles a la xarxa un parell de textos dels participants. Vegeu «La elipsis: omisiones significativas» i «Fuera de campo: la importancia del espacio en blanco» a Bienvenidos a la fiesta.

Llegeixo a la sempre recomanable Cornabou que es farà a Barcelona un simposi acadèmic sobre “Nous impulsos en la investigació sobre l’àlbum: aspectes estètics i cognitius de l’àlbum”. De participació internacional, serà fet en anglès amb traducció simultània; aquest món nostre sembla ser ja decididament unificat en certs aspectes i l’anglès és la llèngua comú. Hi trobareu, entre molts d’altres, a Brenda Bellorín, Teresa Colomer, Teresa Duran, María Cecilia Silva-Díaz, Luis Daniel González, Fernando Zaparaín o Bettina Kümmerling-Meibauer. Vegeu la nota d’en Sotorra, per a més informació.

Us deixo una imatge d’un dels meus àlbums preferits, De l’altre costat de l’arbre, de Mandana Sadat.

Foment de la lectura i món digital

D’octubre a desembre de 2007, la Fundació Bromera organitza un curs intitolat «Fomentar la lectura en la societat del coneixement», en format semipresencial (cal asistir tres dematins de dissabte), amb part teòrica i part de taller. Més informació, aquí.