Category Archives: Lectura

El gos dels Baskerville, d’Arthur Conan Doyle

Si hagués d’escollir una novella d’Arthur Conan Doyle per tal d’introduir els lectors en el món de Holmes i Watson, triaria El gos dels Baskerville. No així l’Estudi en escarlata, el relat inicial del món holmesc, també novel·la breu, però molt més insegura del que vol fer: es concedeix massa protagonisme a un melodrama secundari i durant moltes planes perdem de vista al detectiu i el seu amic, que sens dubte ens interessen més que una presentació exagerada de la «secta» mormona.

Els gos dels Baskerville són prop de 200 planes d’investigació, terror i misteri, difícilment oblidables. Una bona edició pot ser la de l’Aula Literària de Vicens Vives, per la seva doble anotació (vocabulari i comprensió de la lectura) i les il·lustracions de Juan Ramón Alonso, correctes i eficaces, sovint amb recreació de les ombres pròpies de la història. També s’hi inclouen una introducció útil i diverses activitats, com és propi de la col·lecció, però això ni ho recomano ni ho deixo de recomanar, donat que neix d’una interferència d’interessos, com són el plaer lector (llegir pel sol fet de gaudir-ne) i l’ensenyament de la comprensió lectora (necessari, però amb freqüència allunyat de la màgia i l’emoció del text). La traducció de Joan Mateu es llegeix bé, tret, al meu parer, del detall de la deducció del CCH, que s’interpreta alhora en català (Club de Caçadors de…) i en anglès (Charing Cross Hospital).

Anuncis

SOS Lectura obligatòria!: xerrades per a alumnes de batxillerat que faran les PAAU

Nota de Biblioteques.gencat.cat:

SOS Lectura obligatòria! és un cicle de conferències a càrrec d’especialistes adreçades als alumnes de batxillerat, amb un programa elaborat a partir de les lectures obligatòries de les assignatures de Llengua i Literatura Catalana i Llengua i Literatura Castellana, que entren a les Proves d’Accés a la Universitat.
Continua llegint

La gallina Crestablava, de Daniel Nesquens i Mariona Cabassa, i la col·lecció Peix Volador de Castellnou

Castellnou Edicions ha engegat amb bon peu la publicació de la col·lecció Peix Volador, una sèrie d’àlbums il·lustrats on participen autors i il·lustradors ben coneguts en la recent literatura infantil d’arreu d’Espanya, com són Pablo Albo, Roberto Aliaga o Daniel Nesquens, o bé Carles Arbat, Aitana Carrasco o Mariona Cabassa. Us parlaré justament de La gallina Crestablava, de l’humorista Daniel Nesquens, il·lustrat per Mariona Cabassa.

Crestablava és un conte sobre l’amor als llibres, explicat amb senzillesa i, crec jo, veritat: la gallina gaudeix de tot cor dels llibres i al final —amb tot en contra, ben cert, aquí l’aventura— contagiarà aquest plaer al granger. Aquest gènere de contes sobre els contes és difícil; hi abunden la grandilocuència i el menyspreu (més o menys disfressat) per a qui no llegeix. Aquí, per sort, tot és més net i simple: qui estima els llibres i riu amb ells fàcilment contagia aquesta passió als qui l’envolten.

Mariona Cabassa dóna al conjunt un toc de surrealisme molt propi de Nesquens (en un text, tanmateix, dels més moderats de l’autor). Els nanos fruiran especialment del mapa del tresor i d’anar localitzant les diverses «cases» dels animals en aquesta granja feta d’estris de beure, com són tasses, una tetera, un molinet de cafè o un exprimidor.

8 raons per regalar llibres aquestes festes (L’Espolsada)

Vuit raons per regalar llibres aquestes festes, expressades amb molt d’encert per la llibreria L’Espolsada (web | bloc):

1. Estimula el plaer d’escoltar, imaginar i crear, desenvolupa el gust per aprendre. Ajuda a establir un vincle afectiu entre adults i petits. Què més podem demanar?
2. Desperta la curiositat, motiva i relaxa. Encara no heu trobat una bona raó per llegir-los un conte?
3. Amb els llibres nens i nenes viatjaran a territoris imaginaris i fantàstics que només a través de la lectura podran viure. Penseu en vosaltres quan éreu petits, segur que tothom té algun record d’algun conte. Feu un viatge en el temps i permeteu que els infants també el facin.
4. Podràs convertir algú proper en un lector apassionat amb qui compartiràs històries més endavant.
5. Permet adquirir agilitat mental, agudesa visual, exercita el cervell i fa pensar.
6. Et permet descobrir punts de vista diferents, t’eixampla la ment, t’amplia horitzons i coneixement. Et fa créixer com a persona.
7. Si bé la lectura és un acte individual, el fet de compartir-la un cop acabada proporciona grans moments. Si no us ho creieu, traieu el cap un dia al Club de lectura de l’Espolsada.
8. I si compres els llibres a l’Espolsada, ens ajudes en temps de crisi, promous el comerç urbà i de proximitat i permets que el nostre poble no es converteixi en una ciutat dormitori.

Un bloc (de paper) pels clubs de lectura

Els clubs de lectura de les biblioteques de Catalunya us proposen un model de bloc (de paper, no pas un blog) on es pot anotar diversa classe d’informació sobre els llibres llegits. Se’n regalen prop d’onze mil als membres d’aquests grups, però també hi podeu accedir en aquest pdf.

Passaport a la lectura de la biblioteca de Gata de Gorgos, i altres iniciatives bibliotecàries

darabuc-biblioteca-de-gata-de-gorgos-passaportL’estiu és, sens dubte, una de les quatre millors èpoques de l’any per atansar-se a una biblioteca. Té l’avantatge que solem disposar de més temps lliure i que a dins no hi fa calor; per si ens venç la mandra, el cert és que moltes biblioteques també surten a buscar-nos i ens troben als parcs, a les places, els mercats, les platges o les piscines. (Les altres tres millors èpoques de l’any són, és clar, la tardor —a les biblioteques no fa aquell ventijol tan molest i hi ha llibres per curar la tristesa de les vacances perdudes—, l’hivern —no hi fa fred i els llibres ens proposen històries càlides com una llar de foc— i la primavera —no patiu per les alèrgies i cerqueu-hi relats ben farcits d’aromes i colors.)

Les iniciatives de dinamització són moltes. Per exemple, la biblioteca de Gata de Gorgos proposa als xics de tenir un Passaport a la lectura que s’anirà segellant conforme us endueu llibres a casa. Si l’ompliu del tot (només calen deu segells!), el 23 d’octubre sortejaran un lot de llibres. Més informació, al seu bloc.

A la xarxa de biblioteques de Mallorca anuncien les activitats d’agost i setembre. A la biblioteca de Banyoles aprofiten per ordenar de nou les novel·les juvenils, per categories clares com Aventures, Clàssics, Fantàstica… A la Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú fan un taller virtual d’escriptura creativa i ara parlen de les classes de narradors que podem trobar a una novel·la. A la biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar tenen una llarga sèrie d’activitats de biblioplatja i biblioplaça. A la biblioteca del Mil·lenari, de Sant Cugat, parlen de les Lectures a la fresca d’enguany: Amadeus i teatre burlesc del segle XVIII. A la Josep Roig i Raventós de Sitges us recomanen novel·les juvenils de tota mena; a la Ca n’Altimira de Cerdanyola, llibres pels més petits i primeres històries per explicar. A la Pompeu Fabra de Mataró, viatjar i llegir té premi. A la Pere Blasi us parlen de la biblioplatja de l’Estartit. A la de Cocentaina tenen de fa temps els llibres a la fresca. A la de Palafrugell acaben de fer un homenatge a en Xesco Boix i us recorden que estan oberts per vacances. A la Xavier Benguerel, de referència a la LIJ, tanquen per reformes; però a Poblenou segueix oberta la Manuel Arranz, a la Jaume Fuster del barri de Gràcia tot just han reobert la sala infantil després d’unes millores, i alguna és nova de trinca, com l’Esteve Paluzie de Barberà del Vallès. A la Fages de Climent, de Figueres, fan llistats mensuals amb les darreres novetats d’infantil. A la Miquel Llongueras tenen un suggerent aparador que s’anomena Gaudeix de l’estiu. A la …

La biblioteca de Curtó

Quan us parlava d’Un rètol per a Curtó, de l’Àngels Garriga, no vaig citar-ne cap passatge: me’l vaig reservar per tancar ara el cercle d’educació, lectura, escriptura i biblioteques amb les planes que descriuen com funcionava —i més, en aquells moments de plena agitació— la biblioteca escolar del poble imaginari (però no irreal) de Curtó. La il·lustració és de la Fina Rifà.

darabuc-angels-garriga-fina-rifa-un-retol-per-a-curto-31

LA BIBLIOTECA
A l’escola de Curtó no es podia pas dir que l’escriure els fes perdre el llegir.
Per molta feina que tinguessin, res del món no els hauria privats de fer el canvi de llibres el dissabte al matí.
No ho haurien volgut els llegidors ni ho haurien permès els bibliotecaris.
Perquè a l’escola hi havia bibliotecaris i, naturalment, biblioteca.
Bé; però deixar i recollir els llibres, mirar que tornessin, nets i sense estropici, apuntar qui els tenia i qui els retornava, fer-ne el fitxer i el catàleg i tot de coses així, requeria molta feina i calgué nomenar encarregats de biblioteca. Aquest curs n’hi havia tres: en Pere, la Sulamita i la Claudina.
El canvi de llibres es feia un dia la setmana: el dissabte al matí. I aquell dissabte els tres bibliotecaris van complir e! seu servei, per molta feina que a tots plegats els esperés a la tarda.
I mai no diríeu quins van ser els llibres més buscats: els que parlaven d’arbres i boscos. Bé, les rondalles no es van abandonar, tampoc, eh!