.
LA LLENGUA DE LES FORMIGUES
Vora la casa d’un arbre a l’altre
hi han tirat un cordill per estendre roba
però no hi ha roba estesa,
la casa és buida,
se n’han anat de viatge
d’ampliació d’estudis
i el cordill d’estendre és una autopista de formigues,
un sol carril a tota pastilla en doble direcció,
i ni de dia ni de nit fan soroll
però es parlen totes.
Tenen uns quants llenguatges:
els dels signes de les mans,
el de ganyotes,
el d’escopinades, rots, sospirs i pets,
el de dir-s’ho ballant
i el de fregar-se galta a galta, que és un llenguatge
de molt ric vocabulari.
.
- Enric Casasses, Històries d’animals, tretze. Pintures d’Stella Hagemann. Edicions Documenta Balear, 2010. ISBN 978-84-15081-39-5.
- Les formigues, cal·ligrama d’en Salvat-Papasseït
Darabuc · literatura per a infants i joves 