Les roses recordades, de Salvador Espriu

.

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

.

• Salvador Espriu, El caminant i el mur («Les ombres, el riu, el somni perdut», IV). El trec de l’edició filològica de Rosa M. Delor (Edicions 62, 1989), que anomena al peu referències biogràfiques i literàries (Dante, Rilke).