Tag Archives: Andreu Sotorra

Carme Solé Vendrell rep per ‘La croada dels nens’ el Premi Nacional de Cultura… de Còmic (??)

Amb sorpresa, llegeixo a Cornabou que l’admirada Carme Solé ha rebut un dels Premis Nacionals de Cultura, mèrit que difícilment disputarà ningú, si no fos que, estranyament, li han atorgat un de «Còmic». Per la meva banda no sé veure cap còmic en aquest llibre, que il·lustra amb emoció i contenció un poema narratiu de Bertolt Brecht (sobre el que no he parlat aquí perquè no sé què concloure sobre la traducció, a part del fet obvi que no era fàcil).

Copio doncs de Cornabou:

La il·lustradora Carme Solé Vendrell rep el Premi Nacional de Còmic per l’àlbum «La croada dels nens» sobre un poema èpic de Bertolt Brecht
La il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1 agost 1944) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Còmic per l’obra ‘La croada dels nens’, publicat per Editorial Magenta Universal Productions, en la col·lecció Els Contes d’Aram,en una versió de Jaume Escala. L’àlbum, publicat l’any passat, recull els dibuixos que Carme Solé Vendrell va fer fa més de vint anys, tot i que el llibre no va ser publicat fins ara. La il·lustradora es va basar en el poema èpic de Bertolt Brecht sobre l’èxode dels infants orfes a l’Europa de la Segona Guerra Mundial. Segons el jurat del premi, que atorga el CoNCA, es tracta d’un poema commovedor interpretat des d’un registre auster, en tinta negra i amb una segona tinta vermella de color sang, i que reflecteix emocionalment l’horror de la guerra en els infants [veure crítica Andreu Sotorra]. Carme Solé Vendrell va estudiar pintura a l’Escola Massana de Barcelona. Va editar el seu primer llibre il·lustrat el 1968 i des d’aleshores la seva biobliografia abasta més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. En la seva trajectòria, ha publicat il·lustracions en diversos països com el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, EUA, Canadà, Noruega, Holanda, Dinamarca, Brasil, Taiwan, Japó, o Corea, entre d’altres. Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la tradició catalana d’il·lustració i ha creat escola en noves generacions d’artistes. Ha impartit cursos d’il·lustració a Barcelona, Mèxic DF, Venècia, Río de Janeiro, Taiwan, Nova York. Ha format part de diversos jurats internacionals. Avans del Premi Nacional de Còmic, ha estat distingida amb nombrosos premis entre els quals destaquen: Janusz Korczak (1979), Nacional de Ilustración (1979), Catalònia (1984), (Critici in Erba) 1992, (Octogone la Fonte) 1992 i Creu de Sant Jordi (2006). També fa treballs de cartellisme, animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre a més de presentar exposicions de pintura de la seva obra. Actualment, dins el Festival Grec 2012, ha elaborat l’escenografia i els objectes del muntatge teatral ‘Raspall’, basat en el conte de Pere Calders.

  • La premsa, p. ex. El Periódico, també es fa ressò de l’estranyesa que desperta el criteri (la falta de criteri?) del CoNCA. Al jurat era Roser Ros, que coneix molt bé el món dels llibres infantils; cal pensar que no han trobat categoria millor, però caldria rebatejar el premi, per respecte al còmic i a la il·lustració, que no són sinònims.
  • La notícia, al CoNCA.
  • Comentaris de Carme Solé sobre el nom del premi, que caldria denominar «d’il·lustració», a Cornabou: «Carme Solé Vendrell, amb un extens bagatge professional en el món de la il·lustració i un dels noms més representatius de la il·lustració catalana contemporània, pensa també que per evitar polèmiques com aquesta en la qual s’ha vist involuntàriament implicada, la modalitat de “Còmic” s’hauria de rebatejar com a “Il·lustració”, ja que aquesta és una denominació que engloba tots els gèneres, sigui quin sigui el seu suport: àlbum il·lustrat, còmic o publicació en premsa.»

Andreu Sotorra i Les nits del Llamp, de Feliu Formosa

L’obra de Feliu Formosa, imprescindible —la seva tasca com a traductor ha alterat la fesomia del nostre panorama cultural, però no s’acaba aquí—, té tanmateix una sola manifestació en el terreny de la literatura infantil: Les nits del Llamp. L’Andreu Sotorra —qui, alhora, és un dels crítics més especialitzats i constants del gènere— en parlava així:

El gat Llamp s’encaterina amb una mascota, Wurm —”cuc”, en alemany, un record de Heidelberg. Somni i realitat. Formosa va de la recerca de l’amistat com a remei de la solitud fins a la creació del desig des del somni, la recreació de l’amor en el desconegut o la crida a la igualtat. I ho fa amb tots els gèneres literaris possibles: el conte, el teatre de titelles, el poema, la faula, la llegenda i el retorn als clàssics passant per Atenes en un somni de postal. Un grill parent del conegut grill de Pinotxo, la tradició titellaire més pròpia amb personatges com la Cristeta, el Dimoni o el Pagès i les garrotades de rigor, una recreació de la faula de “La cigala i la formiga”, el bestiari popular, un drac i una princesa que fuig de casa.

Crec que Feliu Formosa no pretén inventar res amb Les nits del Llamp el seu encert però fa un d’aquells reculls que tots els autors haurien de fer i tots els editors haurien d’editar perquè mantenen el lligam amb el solatge de la tradició literària.

Tret d’aquí.

Aspectes estètics i cognitius de l’àlbum

  • Actualització de l’1 d’octubre: Hi ha disponibles a la xarxa un parell de textos dels participants. Vegeu «La elipsis: omisiones significativas» i «Fuera de campo: la importancia del espacio en blanco» a Bienvenidos a la fiesta.

Llegeixo a la sempre recomanable Cornabou que es farà a Barcelona un simposi acadèmic sobre “Nous impulsos en la investigació sobre l’àlbum: aspectes estètics i cognitius de l’àlbum”. De participació internacional, serà fet en anglès amb traducció simultània; aquest món nostre sembla ser ja decididament unificat en certs aspectes i l’anglès és la llèngua comú. Hi trobareu, entre molts d’altres, a Brenda Bellorín, Teresa Colomer, Teresa Duran, María Cecilia Silva-Díaz, Luis Daniel González, Fernando Zaparaín o Bettina Kümmerling-Meibauer. Vegeu la nota d’en Sotorra, per a més informació.

Us deixo una imatge d’un dels meus àlbums preferits, De l’altre costat de l’arbre, de Mandana Sadat.

mandana-sadat-autre-cote-arbre-darabuc.jpg