Monthly Archives: Mai 2009

5 de juny: Vabau a L’Espolsada

Nota de L’Espolsada:

Hi ha contes i contes, i nosaltres, divendres que ve, tenim l’oportunitat de presentar-vos uns contes fets amb material reciclat i amb un missatge molt bonic: «Per caminar cap als somnis, res com unes bones cames».

Els contes i el nino que els acompanya, un peix, els fan dos germans de Roda de Ter, l’Elisabet i l’Antoni (Vabau: contes i ninos reciclats) que divendres seran aquí per explicar-nos Animals fenomenals o per què els peixos tenen cames.

No només sentirem el conte, el veurem, sabrem com el fan i dibuixarem. Els dibuixos els exposarem a la llibreria i ells els penjaran a la seva pàgina web. Més informació al targetó adjunt.

darabuc-vabau-lespolsada

Diccionari del català col·loquial, amb presentació a L’Illa

darabuc-diccionari-catala-col-loquial«Escriure en català pels joves» és una frase senzilla, però com a acte, no ho és tant; i no em refereixo ara a les dificultats pròpies de l’escriptura, sinó a les pròpies del català juvenil: la peculiar situació de la llengua, que no té territori exclusiu i sempre conviu amb llengües particularment fortes (el castellà i, en petita mesura, el francès), fa que les discrepàncies entre varietat normativa i varietat col·loquial creïn tensions particularment fortes.

Un ajut pot ser aquest nou Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon, que un dels autors, en Jaume Salvanyà, presentarà a la llibreria L’Illa el proper 2 de juny. «L’obra està elaborada per Departament d’assessorament lingüístic de les emissores del Grup Flaix. Recull 2400 paraules i expressions que acostumen a generar dubtes sobre la seva correcció i que, sovint, són calcs del castellà.»

Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars

Trobo una llàstima que no s’hagi recuperat Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars (The Case of the Baker Street Irregular: A Sherlock Holmes story), d’en Robert Newman (Laia, 1983, 1987), una novel·la que era una bona introducció, o potser també un bon complement, al món del detectiu més famós de la literatura.

La novel·la introdueix tres personatges infantils (un de Cornualla i dos germans londinencs), que seran claus perquè en Holmes pugui resoldre un cas que de retruc acabarà afectant un dels propis nens. La trama dels adults inclou ambició, venjança i xantatge, amb segrestos i fals terrorisme; però no és mai violenta en excés (no ho solen ser els casos d’en Holmes en general, però aquí és gairebé tot encara més indirecte). El to general va derivant cap al melodrama, com potser és propi d’una novel·la ambientada a l’època; un sarcasme final del detectiu fa de comentari irònic sobre la pròpia novel·la. Els raonaments i modes de conducta d’en Holmes són reconstruïts amb encert (de fet, és fàcil de recordar passatges i recursos de diversos relats), com ho és la caracterització d’en Watson. Donat que no tenim novel·les holmesianes (només relats breus i uns pocs d’extensos) i que els textos de Conan Doyle mai no donen gaire espai als infants, seria una bona idea recuperar aquest llibre, que cobria un buit.

Taller de plastilina a Baobab

darabuc-llibreria-baobab-tallers-juny

Presentació de RondCat

Nota de Jornada RondCat:

darabuc-Arxiu-Folklore-URV

L’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili es complau de convidar-vos a l’acte de presentació del projecte RondCat, d’estudi de les rondalles catalanes, cofinançat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per la Universitat Rovira i Virgili.

La sessió tindrà lloc el dia 28 de maig, de 18:45 a 20:45 h., a l’Aula Magna del campus Catalunya de la URV (Avinguda Catalunya 35, Tarragona) i comptarà amb la presència del Dr. Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili, i del Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

El professor Hans-Jörg Uther (Göttingen, Alemanya) hi pronunciarà una ponència sobre les rondalles catalanes en el context de la recerca internacional i l’equip de recerca de la URV que ha dut a terme el projecte n’explicarà la gènesi, el desenvolupament i els resultats, posant un èmfasi especial en els dos darrers:

La guerra d’abracells, de Shel Silverstein

.

LA GUERRA D’ABRACELLS

No m’agrada la guerra de vaixells,
més m’estimo la guerra d’abracells:
ningú se’n va a pic
a cops de canó,
ans fas nous amics
a cops de petó,
moixaina i somrís.
—I guanyar? Qui guanyarà?
—Tothom qui hi vulgui jugar!

*

HUG OF WAR

I will not play at tug o’ war.
I’d rather play at hug o’ war,
Where everyone hugs
Instead of tugs,
Where everyone giggles
And rolls on the rug,
Where everyone kisses,
And everyone grins,
And everyone cuddles,
And everyone wins.

*

Versió pròpia, molt lliure. (Si us agrada i la voleu distribuir copiada, us agrairé que n’esmenteu la font.)

Vuit globus, de Shel Silverstein

Una adaptació lliure dels «Eight Balloons» de Shel Silverstein.

*

Vuit globets que ningú no adquiria
es desagafaren una bona tarda.
Lliures d’emprendre allò que els abellia,
aquells vuit globus feren la volada.
Un s’envolà a tocar del sol… PAM!
Un volgué veure un cotxe de prop… PAM!
Un trencà el son a sobre un roser… PAM!
Un jugà massa amb un nen matusser… PAM!
Un gosà admirar les dents d’un cocodril… PAM!
Un s’enamorà d’un porc espí… PAM!
Un provà l’oli dels ous ferrats… PAM!
Un s’assegué fins que perdé tot l’aire… FFSSSSS!
Vuit globets que ningú no comprava
un bon matí alçaren a volar,
lliures de surar, lliures de planar, lliures d’esclatar
allà on els petava.

*

Eight balloons no one was buyin’
All broke loose one afternoon.
Eight balloons with strings a-flyin’,
Free to do what they wanted to.
One flew up to touch the sun – POP!
One thought highways might be fun – POP!
One took a nap in a cactus pile – POP!
One stayed to play with a careless child – POP!
One tried to taste some bacon fryin’ – POP!
One fell in love with a porcupine – POP!
One looked close in a crocodile’s mouth – POP!
One sat around ‘til his air ran out – WHOOSH!
Eight balloons no one was buyin’ –
They broke loose and away they flew,
Free to float and free to fly
And free to pop where they wanted to.

*

Si us diverteix, feu-la servir tranquil·lament, però sempre us agrairé que citeu la font.

Cataclic!

darabuc-cataclic

  • Clica a la imatge per accedir a aquest nou portal de foment de la lectura i ús de les biblioteques públiques de Catalunya. Quantes creus que n’hi ha? 100, potser? 200, que no són pas poques? 300 i no te les acabaràs? Doncs bé, en són encara més, no t’ho deixis perdre!

Nou llibre d’Einar Turkowski: Una llum diminuta sorgí del no-res

darabuc-einar-turkowski-Llum-Diminuta

darabuc-Blog-Turk2-6

darabuc-Blog-Turk2-9

Turkowski és un autor per mirar i remirar, sense prendre’s necessàriament els seus llibres com una proposta que es completa de cap a peus en un sol dia. En realitat, quant de temps podríem passar amb cadascuna de les imatges de més amunt?

Hi trobareu més informació al bloc de Libros del Zorro Rojo.

De camins i boscos. Il·lustracions de Xavier Salomó al Marquet de les Roques

darabuc-xavier-salomó-de-camins-i-boscos

  • Prenc la imatge del bloc de la Meritxell Martí, autora d’Una nit bestial (Cruïlla). A l’exposició es mostren les imatges d’aquest llibre i d’El camino que no iba a ninguna parte (SM).
  • Bloc i web d’en Xavier Salomó.

Premi Mercè Llimona 2009 per a Núria Tort

La vilafranquina Núria Tort Armengol ha estat la guanyadora del Premi de literatura infantil il·lustrada Mercè Llimona 2009, en la modalitat de text, per l’obra En Juli i la màquina empassa-colors. Aquest premi, convocat anualment per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, compta amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat [qui edita el conte guanyador].

Margarida Carbonell, Jordi Llavina, Fina Rifà i Antoni Munné, com a membres del jurat del Premi Llimona 2009 en la modalitat text, han decidit atorgar el premi al conte presentat per Núria Tort per la qualitat de la seva escriptura i la originalitat de la proposta, que fa adonar al lector de la pèrdua de sensibilitat davant del que tenim més a prop, de la mà d’una màquina empassa colors recorrent una simbòlica aventura.

Un cop conegut el text guanyador s’obre ara el termini per presentar-se al premi en la modalitat d’il·lustració. Els treballs es podran presentar fins l’1 de juliol, tal i com es recull a les bases que es poden consultar al web municipal http://www.vilanova.cat. L’obra guanyadora s’editarà pels volts de Nadal de 2009.

Font: Vilanova.cat

El donyet de l’aigua, a la biblioteca de Montitxelvo

darabuc-montitxelvo-cartell-biblioteca-taller-maig

Breu: Premi Carmesina per a Santiago Forné

La 19a edició del premi Carmesina de literatura infantil ha triat l’obra L’últim linx, d’en Santiago Forné, que anteriorment només havia publicat novel·les per adults: La dona infidel (Quaderns Crema) i L’últim estiu abans de Chicago (Tabarca, Premi Ciutat de Torrent 2006).

El guardó, que convoca i organitza la Mancomunitat de Municipis de la Safor, està dotat amb 2.500 euros i l’edició de l’obra en la col·lecció “Els llibres del gat en la lluna” d’Edicions del Bullent.

Més informació, al lloc web de l’editorial. Felicitats per a en Santiago i els qui puguin trobar oberta la porta de la publicació, segons sembla anticipar la nota de Bullent.

Torna La Cua de Palla?

Al bloc de La Bòbila trobo aquesta notícia que remet a Calamars a la catalana, d’en Santiago Bennassar:

Arriba la boníssima notícia que La Butxaca recuperarà “La cua de Palla” per al seu catàleg i que de moment començarà posant a l’abast dels lectors un total de 12 títols de la mítica col·lecció. Veurem fins quan dura el nou experiment. A la web de La Bòbila hi trobareu tots els enllaços per saber el que volgueu d’aquesta mítica col·lecció que va ser fonamental perquè molts autors nostrats s’iniciassin en la lectura negra amb tapa groga.

Sempre és bo que una cultura no només renovi, sinó també recuperi (l’ocasió demana repetir aquest enllaç). Que vagi endavant, però sobre un terra ferm, no com a simple fugida endavant. A aquest pas, seguirem tenint de negra, i negra per joves, durant molt de temps. Bona notícia per a un gènere literari per excel·lència, on és fàcil deixar-se menar i fer-ho acceptablement, però molt difícil distingir-se. Si voleu patir, i aprendre tant com patireu, escriviu-la negra!

Pluja de poemes a “Vols llegir?”

darabuc-pluja-de-poemes-vols-llegir-2

La Lluna en un Cove (revista de relats de ficció), número 5

Un projecte valent:

darabuc-lluna-en-un-cove-5

Xerrada: Com fomentar la lectura en l’àmbit familiar

Notícia de la Fundació Bromera:

Dintre del programa de les Trobades d’Escoles en valencià, el dijous, 14 de maig, Joan Carles Girbés [bloc], autor de la guia Llegir per a créixer, guia per a fer fills lectors, editada per la Fundació Bromera, impartirà una sessió a la Biblioteca Teodor Llorente de Benimamet (València). Una xerrada adreçada als pares i mares, mestres i bibliotecaris amb idees per crear i consolidar l’hàbit de la lectura a casa amb els fills. (Els assistents rebran gratuïtament un exemplar del llibre Llegir per a créixer, obsequi de la Fundació Bromera.)

Oeil-brusque vu par… De papier (de soie), d’encre (de Chine) et de couleurs (si nuancées)

Paradoxes del món editorial: l’edició catalana del meu conte no ha passat de la condició de projecte, però ja en tenim de castellana, gallega, portuguesa, francesa, anglesa i italiana. A sota us copio una ressenya de l’edició francesa, que bé puc reconèixer que em va fer molta il·lusió. (Em va fer sentir “cofoi”, como diu el DIEC: “satisfet i envanit alhora”. Potser una mica de fatxenda, molt de tant en quant,…)

darabuc-ojobrusco-olhobrusco-olharapo-quickeye-oeil-brusque-c

ŒIL-BRUSQUE, Darabuc & Maurizio Quarello, traduit par Marion Duc, OQO Éditions, 2009. Critique dans De papier (de soie) :

« Une souris, portée par la curiosité et le désir de mettre de la couleur dans sa vie, part avec deux compagnons d’aventure, un chien et un éléphant qui eux aussi souhaitent découvrir le monde et sortir du quotidien…

Petit Rat en a assez de sa vie monotone et il décide de partir voir le monde. En chemin, il croise Chien, puis Eléphant, avec lesquels il continue sa route.

Puis ils rencontrent Oeil-brusque, qui les embobine pour… mieux les manger ! Mais c’est sans compter sur l’esprit vif de Petit Rat.

Sur un texte enlevé et inventif, Darabuc nous emmène illico dans un monde futuriste avec les personnages. L’histoire est tout d’abord rythmée par les rencontres puis par…

J’ai aimé que l’auteur s’adresse directement à ses petits lecteurs pour quelques recommandations à la fin de l’album, notamment avoir sur soi quelques accessoires qui ressemblent fort à des jouets que chaque enfant posséde !

Les illustrations de Maurizio A.C. Quarello sont superbes ! Elles ont une vraie touche rétro, dans le style et dans les couleurs, qui n’est pas sans rappeler les années 60 ; et pourtant le trait est résolument contemporain.

Le mélange des élèments futuristes et actuels sont subtilement mélangés, un univers qui plaira aux enfants.

Oeil-brusque avec son oeil unique rappelle le Cyclope, déguisé en robot avec ses vis qui lui sortent du crâne, et Petit Rat, un aventurier qui n’a pas froid aux yeux.

Finalement, c’est avec perspicacité que le thème de la découverte du monde extérieur est abordé, en soulignant qu’il faut être prudent et ne pas sous-estimer ceux qui nous entourent.

Un trés bel album, original et bien élaboré ! »

Bigotis de cotó

.

En Bigotis miola
—Bigotis de Cotó—
des del cistell del pa.
Miola amb molta por,

perquè en Gossot golafre
volia fer-li un mos.
Ai, Bigotis, també
voldria fer-te’l jo!

.

darabuc-bigotis-pan-gato

.

Encontes 2009, a Altea, del 12 al 16 de maig

darabuc-encontes2009_a3

Fa més anys que panys, en aquell temps en que els pardals tenien dents, hi havia un poble a la voreta la mar que moltes històries tenia per contar…

Cliqueu a la imatge per accedir a la pàgina d’Aktes Teatre, que l’organitza, o llegiu la nota de Naocat. En aquest bloc podeu llegir-ne la programació completa (gràcies, Pere).

La notícia l’he vista primer al bloc de Los cuentos de la Luna.

Biblionadons a Banyoles, el 7 de maig, i 10 consells per escoltar els contes a la biblioteca

darabuc-va-de-contes-logo
Dijous, 7 de maig a les 6h de la tarda, Biblionadons a càrrec de Va de Contes: Contes per als més menuts amb objectes, titelles i cançons…, al Centre Educatiu Municipal – La Balca, Plaça Xesco Boix, s/n, tel: 972 57 35 36. Més informació, al bloc de la biblioteca.

darabuc-biblioteca-banyoles-rita-xuclalletres

Aquest bloc (d’on ve la imatge de dalt, de la Rita Xuclalletres) inclou també un decàleg molt clar i assenyat del que es pot fer i cal fer a l’hora del conte:

1. Podeu venir a escoltar contes tots els nens i les nenes que ho vulgueu. No és necessari tenir el carnet de la biblioteca.
2.
Cal que vingueu acompanyats d’un responsable.
3.
Respecteu les edats recomanades. Els contes estan adreçats a infants majors de 3 anys. [No quan es tracta de Biblionadons.]

4.
És important que els pares, mares o responsables estigueu al costat dels infants durant la narració.
5.
Pares, mares o responsables: recordeu-vos de posar el mòbil en mode silenciós.
6.
Si el nen o la nena no segueix la narració —plora, crida…— és millor que sortiu de la sala. Escoltar contes és un hàbit que s’aprèn de mica en mica.
7.
Respecteu la dinàmica i el bon funcionament de la biblioteca: un cop finalitzat el conte, eviteu de parlar en veu alta, els jocs, les corredisses…
8.
Un cop acabada la sessió, podeu triar amb tranquil·litat els llibres que us voleu endur en préstec.
9.
Els llibres que llegiu no els deixeu al terra, deixeu-los a la capsa vermella tal com està indicat. [A cada biblioteca, on toqui.]
10. Pareu bé les orelles i… disfruteu dels contes!

El crim de lord Arthur Savile, d’Oscar Wilde

darabuc-beardsley-peacockskirtEn situacions de foscor —quan es combina la repressió moral amb la hipocresia, com a l’època victoriana o la franquista—, l’enginy sol sortir endavant i subvertir l’ordre amb la ironia, més o menys amarga en el seu fons. És el cas d’El crim de lord Arthur Savile, conegut conte d’Oscar Wilde on el protagonista es veu «moralment obligat» a cometre un crim que li han anunciat (en un context gairebé grotesc) com a part del seu destí:

Després del crim, podria dur Sybil als seus braços sabent que ella no es ruboritzaria mai per culpa d’ell, no baixaria mai el cap de vergonya. Però primer havia de fer el crim i com més prompte millor per als dos.

Molts homes al seu lloc haurien preferit el camí de roses i flors de la frivolitat a les escarpades altures del deure, però Lord Arthur era massa conscienciós per posar el plaer sobre els principis.

No és un conte que entri fàcilment, donat que la burla envelleix amb una certa rapidesa i molts dels blancs contra dels quals apuntava Wilde han caigut de fa temps (notablement, la societat aristocràtica) i d’altres referències seran difícils de pillar per un lector jove (si empra una edició sense anotar; d’altra banda, l’humor i les notes al peu són força incompatibles). Però val la pena, perquè quan la bola de neu pren força, és molt difícil deturar tant el riure com la reflexió amb un calfred a l’espinada.

Cito per la traducció de Víctor A. Oroval a Bromera. També el trobareu dins El fantasma de Canterville i altres relats, a Barcanova, en traducció de Josep Vallverdú. A Gutenberg.org el podeu llegir en anglès. La imatge es d’Aubrey Beardsley per l’obra Salomè.