Monthly Archives: novembre 2013

Imatge

Presentació de “Mallko y papá”, de Gusti (bib. Collserola, 29 nov)

darabuc-gusti-collserola

… però no del tot

Les muntanyes aspres de l’illa grega d’Ítaca, on campa la cabra i floreixen l’estepa blanca, l’arboç i el llorer, van ser el primer que els meus ulls van veure en obrir-se, tot just esquinçat el tel que, com una ala amable, protegeix del sol les ninetes febles del pollet.

Érem a les acaballes de l’hivern, quan la lluna de març fa el ple, i en el niu acollidor de la Penya Corbera jo em donava la gran vidassa, pessigant del bec dels pares aquella carn de cabra que era un sucre, de tan dolça, i becainejant en l’entremig sota l’alenada tèbia del migjorn, vingut de mar amb regust de sal.

Ah, la Penya Corbera, cap i casal dels corbs d’Ítaca, el poble del negre llustrós!

  • Antoni Garcia Llorca, Ulisses, el corb, Barcelona: Cruïlla, 2000. Vegeu Estils caiguts…

Estils caiguts…

Guaitava de lluny estant com la badia es desplegava llisa i rutilant. Rompia un dia assolellat de les darreries d’estiu. Em sacsejaven estremiments d’alegria tot contemplant embadalit la grandiositat de la mar brillant, tacada d’ombra i de llum. I de mica en mica, amb el cap curull de resplendors cotonoses, vaig avançar fins arran d’aigua.

La bonior somorta del líquid, ara verdosenc, m’abaltia. Em feia sentir una mena de neguit electritzant… A l’estona m’allunyava de la sorra. Nedava amb braçada llarga, vigorosa, endut pel rosec d’una frisança injustificada… Al peu del rocall, recolzat d’estribord sobre el llit de sorra grumollosa de color magenta, hi vaig descobrir l’escorç d’un llagut.

Així es llegia a Robert Saladrigas a Històries a mig camí (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977). És un estil caigut, crec; eren anys de proposta, o, més aviat, de somni de revifalla, recuperació del vincle trencat per la guerra. Però aquesta llengua culta (de fet: la concepció de la literatura com a introducció a la llengua culta), amb poques excepcions, ha desaparegut del panorama juvenil. Em sap greu; potser perquè jo vaig créixer amb ella, amb La Xarxa i amb els Grumets de tendència històrica, potser perquè el futur té cada dia més cara d’assimilació amb el castellà, i no tot és sobreviure: també importa com.

Imatge

Taula rodona sobre la vigència dels clàssics (bibl. X. Benguerel, 21N)

darabuc-clàssics-galera-benguerel

Imatge

Presentació del projecte editorial Onada Educació (València, 22N)

Onada