Monthly Archives: juliol 2010

‘La Roca del Corb’, de Miquel Fañanàs

Encara que a La Roca del Corb, d’en Miquel Fañanàs, trobem l’aventura d’una colla que es perd dins una galeria de coves subterrànies, penso que la trama divergeix en diversos punts de les novel·les de colla més habitual, i això em mou a parlar-ne aquí.

Primerament, divergeix perquè la solució arriba del món dels adults; els infants quedaran en un cul de sac, i hauran d’esforçar-s’hi i aprendre, i així creixeran; però no resoldran el problema per si sols. En segon lloc, una ambientació realista (un poble en època franquista) no s’aprofita per fer-ne una obra de denúncia política amb bons i dolents tòpics. Així, és dels pocs llibres de públic ja gairebé juvenil on trobarem una guàrdia civil que no és grotesca, per exemple. D’altra banda, la novel·la prendrà un caire màgic amb la intervenció d’un ésser de llegenda i la rara participació (sense sàtira ni toc antisupersticiós) d’una mèdium a la investigació policial. Que un títol anterior de l’autor s’intitulés La pedra màgica no serà casualitat.

  • Miquel Fañanàs, La Roca del Corb. Il·lustracions d’Enric Climent Llopis. Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie vermella, 127), 2004. ISBN 84-661-0910-2.

Comencen a publicar-se en català les aventures del jove Sherlock Holmes, de Shane Peacock

Fa cosa d’un any us parlava d’un llibre de Robert Newman, Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars, que al meu parer servava interès. Però el de Holmes és un personatge que no s’esgota i demana noves continuacions i adaptacions. En primer lloc, perquè no totes les seves històries originals, per clàssiques que les considerem, funcionen avui igual de bé. Més important encara, perquè el personatge és nostre, forma part de la nostra cultura, de les referències populars, fins de situacions de la vida quotidiana. És d’aquelles figures ja universals que reconeixem amb una simple silueta.

El buit de Newman s’omple ara amb l’inici de la publicació d’una nova sèrie, El jove Sherlock Holmes, del canadenc Shane Peacock, que fa un moviment habitual per exemple en el món dels còmics: recrear la infància o joventut dels herois, el seu període de formació, el seu primer cas. El primer volum s’anomena L’ull del corb i es presenta així: «Londres, 1867. Una dona és assassinada brutalment en un carreró. No gaire lluny d’allí, un jove de tretze anys somia una vida millor. Captivat pel crim, decideix saber-ne més coses… i acaba convertit en sospitós.» La pàgina d’informació de l’editor, Castellnou, és aquesta.

  • Shane Peacock, El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb. Castellnou, Barcelona, 2010. Traducció de Carme Pratdesaba Orri. ISBN 978-84-89625-68-6.

‘Me’n vaig de casa!’, de Pasqual Alapont

(Tot mirant unes fotos.)
——«Jo no hauria imaginat mai que el fartaner del meu pare haguera estat de menut un panxabuit.
—— —Però si sembla un indigent.
—— —És que —el va disculpar l’avi—, de menut, el teu pare no menjava gens; era un llepafils. Havíem d’anar sempre amb la cullera i el plat al seu darrere. I era un bon corredor, no penses. A l’hora de dinar, semblava un coet.
—— Qui ho diria. Ara, al meu pare li agrada qualsevol classe de menjar. Fins i tot, un dia es va engolir el plat de Jordi, el nostre gos, perquè creia que es tractava del seu puré, i quan li vam dir que s’havia equivocat, encara en volia repetir, d’aquell menjar. Sort que Jordi es va poder cruspir el plat del meu pare, perquè la confusió no li havia fet gens de gràcia.
—— Fet i fet, la foto era molt educativa. Revelava un seguit de detalls sobre el meu pare que mai no hauria imaginat. Per exemple: no sempre havia estat calb com una bola de billar, i, més important encara, havia estat capaç, de menut, de pegar una puntada de peu en una cartera. Així, resultava que el meu pare era, al capdavall, un ésser humà.»

  • Pasqual Alapont, Me’n vaig de casa! Il·lustracions de Francesc Santana. Bromera (El Micalet galàctic, 28), 1993. 11a ed., 2008. ISBN 9788476601466.

Jaume Cela, premi El Vaixell de Vapor; Dolors Garcia i Cornellà, premi Cifré de Colonya

Jaume Cela ha guanyat per tercera vegada el premi Vaixell de Vapor, amb l’obra Set raons per estimar els meus pares. Més informació, a Vilaweb i Cruïlla. El premi Gran Angular va quedar desert.

D’altra banda, Dolors Garcia i Cornellà ha obtingut el premi de novel·la juvenil Guillem Cifré de Colonya amb Les ànimes de la Terramorta, d’ambientació medieval. Més informació, al bloc de premsa de La Galera i el web de l’autora.