Presentació d”Amiga Gallina’, amb Carla Besora i Arnal Ballester, a Abracadabra (14-D)

Presentació del disc ‘Massatge amb cançons’, de Dàmaris Gelabert (Sant Cugat del V., 29-N)

.

Més informació, al bloc de la llibreria Pati de llibres, d’on trec la imatge.

Francesc Gisbert guanya el premi Bernat Capó amb un llibre sobre els “jocs i joguets tradicionals”

Extracte de la nota de Bullent:

A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals és un estudi de caràcter divulgatiu dividit en dos parts. En la primera, es fa una catalogació i anàlisi de quins són els jocs tradicionals valencians a què jugaven els nostres avis i pares. Més d’un centenar de jocs com ara les tabes, el sambori, l’escampilla, les birles, els cartons… són descrits i comentats. En la segona part, es recorden quins són els joguets tradicionals, des dels instruments fabricats amb canyes (flautes, xiulets, mussoleres…) fins als elaborats amb els materials més diversos i econòmics. L’obra es tanca amb un recull dels jocs més propis de zones urbanes i de zones rurals, així com una mostra d’enigmes i jocs verbals.

L’estudi pretén ser un material didàctic, útil per a les escoles, però també un llibre divulgatiu per a les famílies i els curiosos, amb un estil clar i amé.

Com diu l’autor a la mateixa obra: “Els jocs no moren, tan sols, passen de moda, resten adormits, oblidats. La majoria poden tornar, despertar, recordar-se, això sí, evolucionats i diferents de com els jugàvem abans. L’objectiu del treball no és oferir una col·lecció de mots i costums per als museus d’arqueologia. Sinó recuperar la idea bàsica dels jocs, perquè reviscolen i tornen a la vida. I com torna un joc a la vida, una vegada ha estat oblidat? Només hi ha una manera: a jugar, s’aprén jugant. El nostre llibre va adreçat als xiquets, però passant primer per famílies, mestres i educadors.”

Llegiu l’apunt al complet al bloc de l’editorial.

Taller d’il·lustració per a nens i nenes amb Òscar Julve (26-N)

(Pitgeu per a ampliar)

‘Animalades de paper’, de Lola Casas i Pere Cabaret: vídeo de com es va fer

L’Oblit, de Casa Anita, recomana llibres de sempre i d’ara (del blog de Boolino)

• Enllaç a la nota original

Taller de mandales per a grans i petits, a L’Espolsada, amb Glòria Falcón

(Pitgeu per a ampliar)

Joana Raspall llegeix ‘La bruixa revellida’

‘Un llibre’, d’Hervé Tullet

Els llibres són per a moltes coses, però, bàsicament, es caracteritzen perquè qui els toca pot viure situacions màgiques. Hervé Tullet sembla prendre-ho al peu de la lletra i ens convida a seguir les multiplicacions i els moviments d’un punt, uns més esperables, d’altres més sorprenents. Aquests moviments neixen de la interacció del menut, orientat per una veu que indica què fer i que bé pot seguir l’adult com si d’un guió es tractés (o també els primers lectors, en mode de joc autònom).

«QUE BONIC! PITJA BEN FORT LES RODONES GROGUES PER VEURE QUÈ PASSA…» i oh, sorpresa! Tot queda a les fosques. «TORNA A PITJAR LES RODONES GROGUES», demana la veu. Qui s’hi pot resistir? Aquest àlbum converteix en el seu tronc la relació lúdica general entre lector i llibre. Com diu la ressenya d’Sfer a Al·lots, que ja sigui molt conegut no és raó per a no parlar-ne, perquè sempre hi pot haver qui no el conegui encara i val molt la pena.

• Hervé Tullet, Un llibre (Un livre). Cruïlla, Barcelona, 2010. Traducció de Núria Font i Ferré. ISBN 978-84-661-2628-1.
• El vídeo de YouTube corre per tot, el de Vimeo l’he vist al Blocartístic