Category Archives: Castellnou

Col·lecció ‘Toni Tina’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

No solc parlar de col·leccions al blog, perquè o bé són diverses o bé perden força a mesura que es treuen brous nous de la mateixa olla. Toni Tina, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, en serà una excepció coherent amb la línia ja característica dels autors, que, dins el panorama català (i de l’hispànic), són potser l’equip que millor treballa el concepte de llibre útil i eficaç, clarament exportable (o, si voleu, que importaríem de gust, si fos el cas). La recepció dels seus llibres, a casa, sol ser creixent. Potser alguns (els de format petit i mitjà) no fan especial soroll, però arriben per quedar-se.

Aquesta col·lecció en concret es planteja com a eina per a l’educació emocional. Cada volum es centra en una emoció (la por, la ràbia, la tristesa, la gelosia, la sorpresa) que el conte descriu amb il·lustracions i textos clars i funcionals, que narren el procés d’identificació del que s’està sentint i una possible via de solució. El text s’acompanya de preguntes per tal que el petit pugui fer la seva pròpia reflexió i tria (“Algun cop has sentit que el cor et batega molt de pressa? Quan?”, o “Quina és la teva frase antipor? Inventa-te’n una!”); i el llibre en general, de dues pàgines de jocs de tipus passatemps i unes orientacions per als adults.

Donat que la literatura infantil, en el seu conjunt, té al meu parer un pes excessiu de la voluntat didàctica i utilitària, molt per sobre del seu valor literari, uns contes que d’entrada, segons la contracoberta, es plantegen “ajudar els nens i nenes a identificar les seves pròpies emocions, parlar-ne i afrontar-les” no són els que més atenció rebrien en aquest blog personal (i potser per això no n’he parlat fins ara). Però si els petits de casa, en lloc de deixar els llibres un cop feta la seva funció, els han seguit molt atentament i els demanen de nou, com em fa l’O, de 4 anys, o busquen els altres de la sèrie i en dibuixen els personatges, com fa la M, de 9, vol dir que el conjunt està molt ben lligat, sense l’habitual desequilibri d’aquestes propostes en favor de la sola utilitat didàctica.

  • Col·lecció Toni Tina, de Meritxell Martí (textos) i Xavier Salomó (il·lustracions). Barcelona: Castellnou, 2013-. Amb l’assessorament de FAROS (Observatori de salut de la infància i l’adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu). Títols: Una tempesta de por, Quina ràbia de joc!, Adéu, tristesa!, La gelosia ve… i se’n va, Vola, vola, sorpresa!
  • Blog de la col·lecció
Imatge

Toni i Tina, a la llibreria A peu de pàgina

darabuc-a-peu-toni-tina

Presentació de Lola Casas i Pere Cabaret a Mataró (10 nov)

Font: Castellnou

‘El Món de Non’ (‘The Land of Nod’), de Robert Louis Stevenson (dins ‘Jardí de versos d’un nen’)

Il·lustració de J. W. Smith

El Món de Non

De l’esmorzar fins a la nit
m’estic a casa amb els amics,
però llavors quan ve la son
me’n vaig molt lluny, al Món de Non.

Només hi entro si vaig sol,
sense ningú dictant què vol:
tot sol faig via a prop dels rius,
carena amunt dels somnis vius.

El més estrany m’hi ve a trobar,
llocs que fan por, plats de menjar,
fins que la lluna al cel es pon
i tot s’adorm al Món de Non.

Per molt que ho vulgui recordar,
no sé de dia com s’hi va,
ni puc xiular la melodia
de la tonada que em sabia.

*

The Land of Nod

From breakfast on through all the day
At home among my friends I stay,
But every night I go abroad
Afar into the land of Nod.

All by myself I have to go,
With none to tell me what to do–
All alone beside the streams
And up the mountain-sides of dreams.

The strangest things are these for me,
Both things to eat and things to see,
And many frightening sights abroad
Till morning in the land of Nod.

Try as I like to find the way,
I never can get back by day,
Nor can remember plain and clear
The curious music that I hear.

‘Al llit a l’estiu’, de Robert Louis Stevenson (dins ‘Jardí de versos d’un nen’)

Il·lustració de Jessie Wilcox Smith. (Pitgeu per a ampliar.)

Bed in Summer

In winter I get up at night
And dress by yellow candle-light.
In summer quite the other way,
I have to go to bed by day.

I have to go to bed and see
The birds still hopping on the tree,
Or hear the grown-up people’s feet
Still going past me in the street.

And does it not seem hard to you,
When all the sky is clear and blue,
And I should like so much to play,
To have to go to bed by day?

  • Robert Louis Stevenson, Jardí de versos d’un nen (A child’s garden of verses). Tria i versió de Jaume Subirana. Il·lustracions: detalls de Jessie Wilcox Smith. Castellnou (col·lecció Pícnic), Barcelona, 2011. ISBN 978-84-89625-94-5.
  • Des del punt de vista del ritme i la concisió, es tracta d’una versió molt superior a la castellana de Gustavo Falaquera a Hiperión. (Aquesta darrera edició, tot i que a canvi d’un preu molt superior, té l’avantatge de reproduir les làmines completes de l’original, no detalls.)
  • Sobre la nova col·lecció Pícnic, vegeu Picnic.castellnouLIJ.com
  • Aquí podeu llegir l’original anglès: A Child’s Garden of Verses

Lectura de poemes del ‘Jardí de versos per a nens’, de Robert L. Stevenson

(Pitgeu per a ampliar la imatge)

‘El jove Sherlock Holmes: Mort en l’aire’, de Shane Peacock

Mort en l’aire, el segon volum de El jove Sherlock Holmes, de Shane Peacock, fa un moviment diferent que el primer llibre; hi ha aventura, sense dubte, i també enigma (per duplicat: un accident provocat i uns robatoris), però per al personatge central l’hora és, abans que res, de patiment. L’enemistat amb en Malefactor i amb en Lestrade sènior és més intensa i crua; la distància que al final del primer llibre separa en Sherlock de la Irene s’accentua, i se li suma el distanciament amb el pare. En canvi, els amics són ben pocs (un, fins a cert punt, i un company ocasional). On ens vol dur l’autor? Jo crec que fins aquest moment de crua resolució, que no amaga les cares fosques del Sherlock adult:

Enretira bruscament la mà que la Irene Doyle li ha agafat i recula, apartant-se de tots quatre. Se’n sortirà. Tornarà a ca l’apotecari; aprendrà bellitsu, pugilisme, química, exercitarà el cervell cada dia; s’aplicarà tant com pugui a l’escola, es prepararà per entrar algun dia a la universitat… ho aconseguirà peti qui peti. Serà més llest que qualsevol altre alumne. Tirarà endavant el seu pla de convertir-se en una màquina de combatre el crim; Anglaterra no haurà vist mai res d’igual. Quan es faci un home, serà un veritable misteri. Ningú no sabrà qui és en realitat, ni d’on ha sortit. Farà servir rl que calgui per combatre el mal… fins i tot el mal mateix. (p. 333)

  • Shane Peacock, Mort en l’aire. Castellnou, Barcelona, 2010. 340 p. Traducció de Carme Pratdesaba. ISBN 978-84-89625-69-3.