Aquest bloc se centra en els llibres de literatura infantil i juvenil escrits i il·lustrats per altri, incloent les creacions literàries i els dibuixos dels infants i els joves. Quant a llibres publicats per mi en català, us n’informaré principalment en aquest bloc: Llibres de Darabuc. Molt aviat podreu disposar de La bruixa Lletjards, un àlbum d’humor sobre el complex de ser lleig, l’alegria de riure d’un mateix i la importància de l’amistat; ha estat il·lustrat per en JuanolO. El publica El Cep i la Nansa a la col·lecció Ginjoler, una sèrie accessible per a nens sords: duu el text en català, una adaptació al català signat i un DVD amb la narració en llengua de signes catalana.
(Pitgeu per a ampliar)
Sobre els llibres editats en castellà (a vegades traduïts també a d’altres llengües, com l’anglès), trobareu tota la informació al bloc Libros de Darabuc. Us convido a llegir-ne àlbums i llibres de poesia: els àlbums ¿Tres han de ser? (sobre les eleccions a vegades incomprensibles i el pont d’amor que permet de superar les distàncies obertes entre les persones, 4 a 10 anys, il·lustrat per Fátima Afonso), Sopa de nada (d’humor en la tradició de la «sopa de pedra», 4 a 10 anys, il·lustrat per Rashin Kheiriyeh, disponible també en gallec); i Ojobrusco (d’aventures i enginy, 3 a 8 anys; disponible també en gallec, anglès, francès, italià i portuguès). En poesia el conte en vers de La vieja Iguazú (7 a 11 anys), el Libro de las mandangas (a partir d’uns 8 anys i nadons) i el Libro de Brun (a partir d’uns 6 anys i disponible per a descàrrega gratuïta). Les edats, no cal dir-ho, són només indicatives.
Us deixo amb una imatge d’en Maurizio Quarello, l’il·lustrador d’Ojobrusco:
Darabuc · literatura per a infants i joves 
I per quan en català?
Sincerament… no ho sé. En castellà, la porta se’m va badar en un concurs i després, a poc a poc i amb el llibre a la mà. En català, he provat en algun concurs, fins ara sense sort i, en general, amb la sensació que es preferien directament altres tipus de textos: aventura clara o temes de les notícies (l’Iraq o l’assetjament entre companys d’escola, posem). Però a mi m’agraden més La guia fantàstica o en Miquel Obiols. Vaig buscant camins de conjuminar comercialitat i el meu concepte de qualitat i diversió lingüística, però no sé quan sonarà la flauta…
Dit així, potser falta aclarir que els llibres en castellà tampoc són els més experimentals o més purament lúdics que he fet. Suposo que el criteri de les editorials, que pensen sobre tot en el mercat escolar, desvia la selecció cap a llibres “aprofitables per a l’aula”, es podria dir. En realitat, jo personalment penso que el que és més aprofitable és la bona literatura, no la literatura moral, però aquestes disquisicions ja són figues d’un altre paner.
Una abraçada
Bon dia!
Hem observat que JuanolO ja va enviar un comentari sobre la col·lecció Ginjoler, els contes infantils adaptats a la Llengua de Signes Catalana que publica El Cep i la Nansa edicions. Ell n’és el primer autor, i ara la col·lecció ja compta amb quatre títols.
Des de l’equip que treballem la col·lecció ens agradaria molt que la vostra fantàstica plataforma pogués donar un cop de mà per a que aquests llibres puguin arribar a tots els nens i nenes que els necessiten. Aquí van els enllaços del blog de la col·lecció i de l’editorial que els publica:
http://ginjoler.wordpress.com
http://www.elcepilanansa.com
Ens agradaria molt poder seguir en contacte,
gràcies!
Bon dia!
Dintre de les limitacions personals de l’espai, farem el que podrem.
Sort amb aquest i els altres projectes.
Ja tenim l’Ojobrusco. Ahir el vaig explicar al meu fill i li va agradar molt. En algun moment va patir, però com que acaba bé… cap problema. Hem de vigilar molt perquè s’ho agafa tot a la valenta i pateix massa. Bé, en tot cas ja et passaré els detalls dels seus comentaris sobre el llibre.
Per altra banda, Darabuc, vam veure que també tenim un reguitzell de traduccions teves: els llibres bilingües d’Anaya. Com que ens agrada molt el McKee i el Tony Ross… els tenim gairebé tots. No sabíem que n’havies fet les traduccions. Ara només ens falta trobar la Vieja Iguazú, perquè els llibres de teoria literària em penso que no ens els comprarem 🙂
Felicitats i continua fent coses interessants que nosaltres les aprofitarem!
Agnès, Max i E.
Agnès, Max, i E.: us agraeixo sincerament els comentaris. Com a autor, és un tresor conèixer la resposta de qui et llegeix. Positiva, negativa, neutra, mesclada… com sigui. La realitat dels lectors és un misteri, des d’aquesta banda. M’agradarà saber-ne els detalls.
Aviso que no recomano tot el que tradueixo. Hi ha més d’un llibre i més de dos que he traduït per guanyar el pa, però que tenen una concepció literària que fins i tot em desagrada. No és lloc de dir més, per respecte a qui em paga.
Els bilingües trobo que estan bé, a part del fet que el text està lleugerament simplificat i que la traducció és serva de l’anglès, donat el cas. També m’agrada El sueño de Pipa. Però casi tots ells són llibres on el pes el duu la il·lustració, molt per sobre del text.
És curiosa, la por. Hi ha moltes coses a dir, sobre ella. La primera, que em sembla important i necessària, quan no és un excés. I els contes són potser la forma més segura de jugar-hi, conèixer-la i dominar-la.
Una abraçada i gràcies de nou.