Tag Archives: Josep Ballester

‘Veus de xiquets davallant Santa Anneta’, d’Enric Sòria

.

VEUS DE XIQUETS DAVALLANT SANTA ANNETA

Havem collit prunes,
jonça i llevamà.
Olibetes brunes,
quan envesprirà?

Jugarem sambori,
capvespre i basarda,
en eixir la lluna
i en morir la tarda.

En la fosca nit
vestirà de dol
la clarosa lluna
per plorar el sol.

.

  • Recollit dins Marc Granell i Josep Ballester, eds., Antologia poètica, amb il·lustracions (petits dibuixos en blanc i negre) de Lina Vila. Tàndem Edicions, València, 1993, 1999. ISBN 84-8131-007-7.
Anuncis

Ací no paga ni Déu, de Dario Fo

Ací no paga ni Déu, de Dario Fo, és una bona mostra del teatre d’aquest clàssic modern: ideològic i combatiu, d’una banda, i amb diversos mèrits dramàtics, com són una gran rapidesa i uns tocs d’humor que arriben a ser hilarants.

Fo és un autor compromès, el que el converteix, alhora, en un autor molt històric, molt propi del seu temps. Les seves idees envelleixen amb la mateixa rapidesa amb la que canvia la societat, però, com neixen d’una voluntat clara, també són fàcilment actualitzables. (Sense que això ens obligui a ser-hi d’acord ni en el tot ni en la part.)

Ara bé, si Fo perdura, no és per la seva mescla de comunisme i anarquisme, sinó per la seva gran qualitat dramàtica. La intensificació dels gags, tant directament com a través dels diàlegs (quan un personatge narra a un altre el que li han explicat a ell), és molt ben treballada, i culmina en un final (II, xix) ben digne de P. Tinto: un guàrdia civil feliç d’haver quedat prenyat per un miracle de Santa Eulàlia.

L’he llegit en una versió de Bromera, traduïda i presentada per Empar Claramunt i Josep Ballester. No llegeixo italià, pel qual no puc comparar, però crec que la versió funciona molt bé i no acusa en excés el pas dels anys (és del 1992). Altrament, la introducció situa bé l’autor i les seves paradoxes, a més d’incloure diversos materials de treball.

Vegeu també: