La Lluna vista des de la Terra a través de la tele és un recull de contes d’humor agre, entre negre i feroç, escrits en el característic valencià ric de l’autor. Alguns neguitejen, d’altres fan esclatar en riallades salvatges. S’obre amb aquesta contalla:
CONTALLA DEL DIT PRENYAT
Això era un home que tenia dues mans i en cada mà cinc dits i va passar que un dia es va adonar que un polze se li havia unflat i va anar a cal metge i li va dir que tenia el polze prenyat i l’home es va indignar i es va afanyar a anar a missa i confessar-se i tan bon punt ho va haver fet es va tallar els dits i els va despatxar de casa.
Són contes centrats en personatges infeliços, marginats de la societat, la família o la parella ja sigui per obra aliena o també pròpia. Sobre la crisi de fa uns anys un diu paraules que tornen a ser ben vigents, per dissort:
Dic jo que la gent que té un treball tant se li dóna sentir en la tele que hi ha tres milions de desocupats com que cent milions de persones ja han anat a vore l’última pel·lícula de l’Spielberg. En tots dos casos, com a molt exclamaran: «¡Redell, quant de personal!» Però si ets tu qui ompli el sac dels desgraciats als quals els ha eixit el porc mesell de l’atur, ras i curt et cagues en la puta mare que ha parit a algú i envies a prendre pel cul la puta tele… Ara: respons així solament al principi, quan encara et corre suc de sang per les venes. Si arrossegues quatre, cinc, o com jo, sis anys mamant atur, havent-te pegat una fartada de caminar debades un fum d’empreses, havent-te xafigat la garita de l’Inem fins traure-li el llustre a l’empisat, la veritat, ja t’has quedat sense espenta ni per a mudar la pinta d’avorrit perenne que te n’ix…
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
El títol d’aquesta nota ja gairebé ho diu tot: si voleu sentir 33 minuts d’entrevista amb en Joaquim Carbó, a propòsit del seu llibre Jocs d’infants, passeu-vos pel bloc del programa 
Darabuc · literatura per a infants i joves 