El Nadal dels tres porquets

Havia tancat per vacances, però no em puc resistir a pujar aquest vídeo nadalenc trobat al bloc d’en Miguel Calvillo. 🙂

Bon Nadal!

Premis Barcanova per a Carles Sala i Maria Àngels Juanmiquel

Notícia de Barcanova:

«El jurat del Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil, format per Anna Maria Farrés, Anna Gasol, Roser Llistosella, Pere Martí, Josep Sampere i Olga Vives, presidit per Pep Duran i, actuant com a secretària Sara Moyano, reunit a Barcelona el dia 9 de desembre de 2009, després d’analitzar i valorar els 77 originals presentats en aquesta convocatòria, ha decidit atorgar el primer premi a l’obra presentada amb el títol Poti-poti a la granja, de Carles Sala i Vila. I el segon premi, a l’obra presentada amb el títol El dia del voltor, de M. Àngels Juanmiquel.

Els membres del jurat destaquen, de l’obra guanyadora del primer premi, el joc senzill de disbarats, el sentit de l’humor i la tendresa dels personatges. És un conte senzill amb tots els ingredients d’un conte tradicional. Té com a virtut donar temps als temps. Aquest llibre serà publicat en la col·lecció «Sopa de Llibres».

De l’obra finalista n’han valorat la crida a la supervivència i la esperança. Destaca el valor de la oralitat i la lectura per aprendre a superar les desgràcies i preservar la memòria, i la creació d’un atmosfera fantàstica però convincent. Aquest llibre serà publicat en la col·lecció «Antaviana Nova».

D’acord amb el punt 3.3 de les Bases del Premi, el jurat ha reconegut també la qualitat literària de les següents obres i proposa a l’editorial l’estudi de la seva publicació: El secret del Cadí, de Francesc Xavier Ambrós; Tremolaran les ones, de Ximo Cerdà.»

Per un plat de macarrons, de Mercè Canela

Per un plat de macarrons, de Mercè Canela, és una reeixida novel·la breu d’intriga i humor. L’autora dibuixa els personatges —adults, sense excepció, més una gata: la Maduixa— amb uns pocs trets clars i eficaços i en un parell de capítols ja té engegada la màquina de la intriga, que ens farà no deixar el llibre fins al final. A més d’enfrontar-se amb un gàngster i els seus sequaços, els dos protagonistes, la Rosa i en Bruno, hauran de vèncer la seva timidesa i atrevir-se a reconèixer que s’estimen.

Hi trobareu un bon treball literari dels noms propis (el diari El Safareig, els restaurants L’Escudella, Da Bruno i Chez Romarin, el cuiner Giralpeix, el cridaner i temible Abel Braol i Braol, el banc Worldpistrincs, l’hipermercat Bakombà…). Els nanos hi reconeixeran una petita semblança argumental amb Ratatouille (però la novel·la és ben anterior) que podria servir per tractar el tema de l’originalitat a l’art i potser desfer mites sobre la seva importància.

Les il·lustracions de Ramon Rosanas, d’estil de vinyeta de còmic, reforcen amb encert el to humorístic.

• Mercè Canela, Per un plat de macarrons. Il·lustrat per Ramon Rosanas. Cruïlla (Vaixell de vapor, taronja, 86), 1997. ISBN 13: 978-84-8286-349-8.
• Anna Gallego: Anàlisi de l’obra narrativa de Mercè Canela
• Web de Mercè Canela a l’AELC

8 raons per regalar llibres aquestes festes (L’Espolsada)

Vuit raons per regalar llibres aquestes festes, expressades amb molt d’encert per la llibreria L’Espolsada (web | bloc):

1. Estimula el plaer d’escoltar, imaginar i crear, desenvolupa el gust per aprendre. Ajuda a establir un vincle afectiu entre adults i petits. Què més podem demanar?
2. Desperta la curiositat, motiva i relaxa. Encara no heu trobat una bona raó per llegir-los un conte?
3. Amb els llibres nens i nenes viatjaran a territoris imaginaris i fantàstics que només a través de la lectura podran viure. Penseu en vosaltres quan éreu petits, segur que tothom té algun record d’algun conte. Feu un viatge en el temps i permeteu que els infants també el facin.
4. Podràs convertir algú proper en un lector apassionat amb qui compartiràs històries més endavant.
5. Permet adquirir agilitat mental, agudesa visual, exercita el cervell i fa pensar.
6. Et permet descobrir punts de vista diferents, t’eixampla la ment, t’amplia horitzons i coneixement. Et fa créixer com a persona.
7. Si bé la lectura és un acte individual, el fet de compartir-la un cop acabada proporciona grans moments. Si no us ho creieu, traieu el cap un dia al Club de lectura de l’Espolsada.
8. I si compres els llibres a l’Espolsada, ens ajudes en temps de crisi, promous el comerç urbà i de proximitat i permets que el nostre poble no es converteixi en una ciutat dormitori.

• Vegeu també: Nascuts per llegir

Petits editors, grans llibres

100.000 visites i unes reflexions

Escric aquesta nota quan el bloc, després de dos anys i dos mesos d’activitat, ha rebut 99.715 visites, ha publicat 339 notes i ha gaudit de 616 comentaris. Hora de parar i mirar enrere per seguir endavant amb millor peu?

La lectura és necessària, ho crec així, perquè res no amplia tant els móns possibles del nostre pensament i, per tant, res no ens posa tant en el camí de la pròpia llibertat, la tria d’una vida i la felicitat amb un mateix. S’hi pot arribar per altres camins, però cap no és tan clar ni tan ric com el dels bons llibres. En el foment de la lectura jo veig quatre grans pilars: famílies, escoles (i biblioteques escolars), biblioteques municipals i llibreries; tots quatre caracteritzats, segons els entenc i segons són amb freqüència, pel compromís i la dedicació. Em temo que la majoria de la societat hi viu d’esquena, però crec, esperançat, que tot i essent minoria aquesta és prou nombrosa, forta i apassionada com per tombar la truita i un bon dia situar l’educació (familiar i escolar, cultural, científica i personal) en el bell centre del món, com a única eina de privilegi per assolir un futur millor. Amunt i avall de les terres de la nostra llengua comuna —balear, valencià, català—, aquest és el meu granet de sorra; granet, però ferm i il·lusionat.

Gràcies, d’altra banda, als que llegiu i comenteu, als que discrepeu i m’ajudeu a créixer, i també als que llegiu en silenci. Als que envieu llibres acceptant bonament el principi que la tramesa no suposa la ressenya, per limitacions de temps i de criteri personal. I a tots els companys i les companyes de la xarxa que treballen, cadascú des del seu racó i amb el seu granet de sorra, des de les famílies, les escoles, les biblioteques de tota mena i les llibreries, per difondre la bona literatura infantil i juvenil en català, d’ara i dels nostres clàssics.

Com sempre, la porta dels comentaris és oberta a qualsevol suggeriment de millora.

Biblioteques públiques d’arreu de Catalunya, amb un sol carnet

Nota de Bibliosfera:

«Des d’aquest desembre, els usuaris que tinguin el carnet d’alguna biblioteca pública catalana poden utilitzar qualsevol de les 194 biblioteques i 9 bibliobusos de la província de Barcelona sense haver de fer-se un nou carnet, prèvia identificació de les seves dades.

El sistema de reconeixement de carnets els permetrà accedir a la Xarxa de Biblioteques Municipals, amb més de 7 milions de documents i prop de 175.000 metres quadrats d’equipaments bibliotecaris que reben uns 16 milions de visites l’any. La biblioteca haurà d’identificar l’usuari i introduir les dades personals a la seva base de dades. D’altra banda, l’usuari quedarà subjecte al reglament de la biblioteca on sol·licita el servei i no al de la biblioteca que ha emès el carnet.

Així mateix, la iniciativa també permet que els més de 2 milions de ciutadans que disposen del carnet de la biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona puguin fer ús de la resta de biblioteques públiques catalanes sense canviar de carnet.»

Presentació d’On són els arbres? al Jardí Botànic de València

• Josep Chapa Mingo
• Matilde Portalés (Matilina)
• Edicions del Bullent

Presentació d’Animalari, de Glòria Falcón, a Barcelona

Presentació de Madame Leonarda a València i Xàtiva

Cançó de bressol, de Manel Alonso i Vicent Penya

.

Bernat, d’on vens?,
que no m’entens?
Saps d’on vindrà?
Ningú no ho sap.

Bernat, Bernat
va viatjant
sobre el clatell
d’un gran ocell.

I va mirant
i explorant
tots els estels
de caramel.

Bernat, Bernat
dis-me on vas?
Dis-me d’on véns,
tan xicotet?

Bernat, Bernat,
el sol se’n va,
es fa de nit
vés a dormir.

Dorm tranquil·let,
el meu xiquet,
amb un estel
de caramel.

.

• Música tradicional valenciana; adaptació musical, veu i guitarra de Vicent Penya; lletra de Manel Alonso i Català; vídeo de Ximo Gimeno. Publicat el poema al llibre col·lectiu Racó de poesia, Brosquil edicions, 2003.
• Tret d’Els papers de Can Perla, bloc de Manel Alonso
• Canal de Can Perla a YouTube

La Marta diu NO!, de Cornelia Franz i Stefanie Scharnberg

M’ha agradat molt La Marta diu NO!, de Cornelia Franz i Stefanie Scharnberg (ed. Takatuka), un àlbum per a primers lectors que narra amb encert —perquè és tan moderat com clar i es pot explicar amb diversos graus d’intensitat— un intent d’abús sexual evitat a temps i, més important encara, el procés d’adquisició de consciència del dret inalienable el propi cos.

La Marta viu només amb la seva mare, qui, per necessitats de la feina, confia l’atenció de la filla a un veí de l’escala, d’aspecte amable i somriure constant, al qual anomenen «avi Francesc». Però quan es queden sols, l’«avi» se li «acosta massa», fa petons que punxen a la galta i piquen (i a la Marta «no li agraden gens»), la seu a la falda i «es posa a acariciar-li el genoll, i no para»… Intenta explicar-ho a la mare, però avui falta el temps i demà es resol amb un somriure. La Marta pateix: potser és ella qui falla? La seva amiga Lilí no sent cap por del seu avi… Però al cap d’uns dies, la Marta esclata de febre i por, i entre els malsons troba la porta per explicar-ho a la mare. Aquesta ha de posar-se les piles i reconeix que li ha faltat temps i atenció. Juntes, mare i filla, aniran a casa de l’«avi Francesc» a dir-li això:

«No! No vull més petonets. I ja no vindré més, tota sola, aquí. I a partir d’ara ja no diré avi Francesc sinó senyor Francesc.»

No és cap trencament radical; l’àlbum tampoc ha contat que hagi arribat a passar res que sigui punible legalment. El que importa és com s’explica el procés de dubte del nen quan un adult creua la frontera sota el disfraç de l’afecte; com es demana als adults que parin atenció (més enllà de resoldre un problema real, com és el d’on deixar el fill les hores en què no quadren els horaris escolar i laboral); i com es posa la resolució en boca de la pròpia nena, que aprèn a dir NO.

Són temes que no agraden, per descomptat; però així i tot sempre val més ensenyar a dir No que penedir-se de no haver-ho fet, i més quan l’amenaça de la pederàstia no ve amb cap avís llampant, sinó sovint disfraçada de gent que estima molt els nens i abusa de la confiança.

• Cornelia Franz, La Marta diu NO! Il·lustracions d’Stefanie Scharnberg. Takatuka, 2009. Traducció de Carme Gala. ISBN 978-84-92696-12-3.

‘El savi rei boig’ i ‘L’home de Penyagolosa’, d’Empar de Lanuza

El savi rei boig i L’home de Penyagolosa, d’Empar de Lanuza, són dos reculls de rondalles d’estil clàssic, amb els seus components habituals de moral, aventura i humor, i l’element potser més modern de l’amor propi, l’autoestima.

Així, «L’home de Penyagolosa» cedirà els seus petits tresors (botes, brúixola i rellotge) a qui resolgui una endevinalla, però si algú no n’és mereixedor, els perderà i patirà escarni. A «El savi rei boig», caldrà ser llest i valent per tal de curar la bogeria del rei. A «Un ase molt ruc», un avar haurà de tornar al seu amo legítim un ase que xerra (i xerra de més, pel que ell voldria) i el deixa en ridícul. A «Antoni, Joanot i les perdius», l’esforç de dos amics per educar dos perdius en contra del criteri del poble acabarà essent de molta utilitat per a tots. A «Les quatre sendes», tres filles recorren el món cercant la fortuna i hauran de superar una prova.

• Empar de Lanuza, El savi rei boig i altres contes. Il·lustrat per Montse Ginesta. La Galera, 1979 (2004, 23.ª ed., dins col·l. Grumets, 4, sèrie vermella). 144 p. ISBN: 978-84-246-8104-3.
• Empar de Lanuza, L’home de Penyagolosa i altres contes. Il·lustrat per Roser Capdevila. Bromera (El Micalet Galàctic, 10), 1991 (2008, 11.ª ed). 88 p. ISBN 13: 978-84-7660-090-0.

Cançons de Nadal: El dimoni escuat, cantat per Raquel Xiberta i per Música Nostra

• Versió de l’Escolania de Montserrat