‘Gratacels’, de Lola Casas

.

GRATACELS

Voldries menjar
———la lluna,
voldries llepar
———un estel…
Ni tant sols fas pessigolles
———als núvols que creuen el cel!

.

• Lola Casas, Retalls poètics. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats), Barcelona, 2001. ISBN 84-8415-276-6.
• Vegeu també: «Cançó per a fer asseure gratacels», de Joan Armangué.

Manel Alonso parla de ‘Tonet agermanat’, il·lustrat per Empar Piera (ed. Germania)

• Bloc de Manel Alonso
• Editorial Germania

Presentació de ‘Primera memòria d’Abel M.’, de Jordi Folck

(Pitgeu per a ampliar)

Vols pintar barbes i pollastres i participar a una pel·lícula de dibuixos animats? (‘Cuadernos para manchar’, a Abracadabra)

(Pitgeu per a ampliar.)

• Cuadernos para manchar

Exposició sobre Enric Valor i contes de Llorenç Giménez a l’Ateneu de Bétera

• Més informació, a Ulisses20

‘El cementiri de mai acabar’, de Núria Albertí

.

EL CEMENTIRI DE MAI ACABAR

Al cementiri hi ha un nínxol;
dins el nínxol, un taüt;
i en el taüt, un cadàver;
i el cadàver duu un vestit;
i el vestit duu un gran dibuix:
el dibuix d’un cementiri
i al cementiri hi ha un nínxol…

.

• Núria Albertí, Fantasmades rimades. Il·lustracions de Luis Demano. Estrella Polar (col·lecció L’Odissea), Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92671-16-8.

‘L’Arbre dels Panellets’ (fragment), de Joles Sennell (dins ‘Contes llaminers’)

Il·lustració de Roser Capdevila

… —Què fas? —li va demanar la Maria.
—Com que no puc plantar llavors de flors fins a l’acabament de l’hivern, i encara falten uns quants mesos, vull fer un experiment. Hi plantaré aquestes llavors de paper de diari, a veure què passa…
—Què vols que passi, home! No res, no passarà, amb llavors de paper de diari corrent… —va dir la Maria.
—És que aquest diari no és corrent! —va ser la misteriosa resposta d’en Cesc. Després de retallar les rodonetes, en Cesc va fer un clotet en la terra del test, hi va posar les llavors de paper, les va tapar i hi va tirar un rajolinet d’aigua. Cada vespre, després que el sol s’havia post, en Cesc regava el test. Els de casa seva li deien que ja podia regar, ja, que, per molt que regués, no en sortiria pas res, d’aquelles llavors.
Però vet aquí que tot de cop, un matí, va començar a sortir un petit brot d’entre la terra. El brot va anar creixent a poc a poc, fins que es va convertir en una curiosa planta de fulles rodones blanquinoses, amb petites ratlles negres. En un tres i no res, aquella planta va créixer fins a convertir-se en un petit arbre.
I el dia de Tots Sants, de bon matí, quan en Cesc va sortir al balcó es va trobar amb una gran sorpresa: durant aquella nit, i de sobte, l’arbre havia fet fruita. Però no era una fruita normal, com és ara mandarines o peres o prunes o castanyes, no. El que penjava de les branques de l’arbre eren panellets. N’hi havia de tota mena: de pinyons, d’ametlla, de moniato, de codonyat, de coco… I eren boníssims. Aquell dia, tota la família va poder menjar per postres
tants panellets com va voler.
La mare deia:
—Mira quina sort, tan cars com són!
I la Maria, després d’haver tastat un panellet de cada mena, va demanar al seu germà:
—I d’on el vas treure, el full de diari d’on vas retallar les rodonetes que et van fer de llavors?
—Del mirall del rebedor —va cor atestar en Cesc—. Passava per davant del mirall i vaig veure que a dintre hi havia un full de diari. Hi vaig posar la mà i el vaig  agafar…
—No sabia que poguessis ficar la mà dintre dels miralls, tu —va dir admirat el pare.
—Ni jo tampoc —va contestar en Cesc.

• Joles Sennell, Contes llaminers. Il·lustracions de Roser Capdevila. Baula, Barcelona, 1993. ISBN 84-479-2310-3.
• «L’Arbre dels Panellets» és el conte més llarg, i també el més enigmàtic, d’aquest recull que continua amb els arbres dels Torrons, la Mona i les Coques.

‘Karaganda’, de Pep Molist i Anna Clariana, a Pati de Llibres (22-O)

• Informació del blog de Pati de Llibres

La pallassa “Bleda” i Pere Hosta parlen de ‘Maduuuixes’ i el teatre familiar

• Companyia La Bleda

 

‘Les aventures de Pam et Paul: L’île aux 160 erreurs’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

• Vegeu la descripció i el fonament del projecte al bloc de Xavier Salomó

Trobada d’il·lustradors (llibreria A Peu de Pàgina, matí del 22 oct.)

(Pitgeu per a ampliar.)

• Bloc de la llibreria | Web de la llibreria

Educar sense violència: un vídeo per a la reflexió

• Vist al Cafè pedagògic

L’il·lustrador Jordi Vila Delclòs exposa a la Sala Rovira (Barcelona)

Del 4 d’octubre al 8 de novembre de 2011, Jordi Vila Delclòs exposa a la Sala Rovira dibuixos originals dels llibres Versos piratas, piratas en verso, Orgull i prejudici, La llamada de la selva, La vida y poesía de Federico García Lorca i de la revista Cavall Fort.

• Notícia vista al bloc de la biblioteca Marta Mata de l’escola Orlandai.

Vídeo de presentació d”El gall Frederic i la gallina Caterina’, de Pengim-Penjam Titelles

• Web de Pengim-Penjam

Properament, ‘La bruixa Lletjards’

El Cep i la Nansa ha tingut l’amabilitat d’incloure un conte meu a la seva col·lecció Ginjoler. Com sabeu els lectors d’aquest bloc, és una col·lecció ben especial perquè, a més del conte en català, inclou una versió en català signat i un DVD amb la narració en llengua de signes catalana (detalls). L’il·lustra en JuanolO, o sigui que riurem. En JuanolO també el coneixereu d’aquest mateix bloc, per Mooonstres; i podeu consultar el seu web i el seu bloc.

"Al bosc de Socapudenta, dins una cabana més bruta que una cort de porcs, viu la bruixa Lletjards. Per la meva dissort, jo també hi visc, en aquella porquera. La cosa va anar així...". Il·lustració de JuanolO. Pitgeu per a ampliar.

La bruixa Lletjards, retratada per en JuanolO. Pitgeu per a ampliar

Dic «riurem» perquè el propòsit del conte és així d’humil: vol fer riure, amb l’humor dels nanos, tan amics de l’exageració grotesca i políticament poc correcta. I un temps després, si es vol, anima a parlar dels complexos; d’aquelles persones que, segons el canon estètic, són (o som) lletges i de com ens ho podem prendre: amb amargor i autoengany o bé rient de nosaltres mateixos. Riurem, riure, rient; són paraules humils, potser sí, però fan el meu record més viu de les visites a escoles i jo les considero importants.

És previst que el conte surti el desembre. Em fa molta il·lusió!

De ‘Laments per als caiguts a la guerra’, per Iehuda Amikhai

.
El senyor Beringer, el fill del qual
morí al Canal, cavat per estrangers
perquè vaixells travessin el desert,
passa vora meu cap a la porta de Jaffa.

S’ha aprimat molt: ha perdut
el pes del fill.
És per això que sura lleuger pels carrerons
i s’encalla en el meu cor com branquillons
que l’aigua sirga.
.

• Traducció de l’hebreu de Manuel Forcano, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

Del 14 al 23 d’octubre: GUANT 2011 Festival internacional de titelles de l’Alt Camp

• http://www.festivalguant.cat/

Taller amb el llibre ‘Papepilandia’ (Flamboyant) a La Central del Raval, 8 oct.

Pitgeu per a ampliar

Obre la nova biblioteca de Vallcarca i Penitents (Barcelona)

El proper 10 d’octubre obre les portes la nova biblioteca Maria Antonieta Cot, situada al Passeig de la Vall d’Hebron (Ronda de Dalt-Av. Vallcarca), entre Penitents i Vallcarca. «Amb 1.225 metres quadrats repartits en quatre plantes, la nova biblioteca inicialment disposarà d’un fons bibliogràfic de més de 12.000 documents, un fons audiovisual de 3.500 documents, i 120 títols de diaris i revistes. La biblioteca tindrà dos fons especials: un centrat en el jazz i el blues, i l’altre en vida sana i hàbits saludables. A més, oferirà un ventall d’activitats com ara clubs de lectura, xerrades, trobades amb autors i exposicions i activitats per a públic infantil i familiar.» El seu web, integrat a la xarxa de les biblioteques de Barcelona, és a www.bcn.cat/bibpenitents. A continuació, una captura de pantalla, amb el vídeo de presentació i els diversos enllaços sobre continguts.

Pàgina de la biblioteca de Vallcarca i Penitents. Pitgeu per a ampliar

‘Notícies fresques’, de Jordi Sierra i Fabra

La creació d’un diari de notícies és una activitat habitual a les escoles i típica, si no m’erro, d’alguns pedagogs com Freinet. A dins o a fora de l’escola, en el món de la novel·la infantil també és tot un tòpic, variant del grup més general de les novel·les de colla. Notícies fresques, de Sierra i Fabra, encetà una sèrie protagonitzada per Víctor i alguns companys. Aquest Víctor no és model de res, segons el veuen des del seu entorn escolar i familiar. Però s’engresca amb la visita d’un escriptor que els anima a tirar endavant amb projectes d’escriptura i engegarà el projecte fins a fer-lo realitat.

La novel·la ho narra amb cert humor (la relació amb els germans grans, les diferències entre els joves periodistes, les obsessions del pare i la mare, el començament difícil: «Un quart d’hora després de sortir de l’escola, amb els ulls adolorits de tan oberts que els duia, i el coll més torçat que el de la protagonista d’El exorcista de tant mirar a tot arreu alhora, es va sentir amb la moral una mica enfonsada i amb l’optimisme ressentit de la falta d’esdeveniments») i amb l’habitual interès de l’autor pels conflictes (els familiars, i els que provoca el diari, tant per les equivocacions com per les veritats dites en veu alta).

En l’intent de trobar un protagonista ben allunyat del model de bon estudiant, hi ha algun punt on potser falla la caracterització lingüística: en Víctor no sap dir «ser objectius» (diu ojetius), però al cap de poques línies demana si hi ha cap objecció (amb un cultisme encara més dur). Un fet curiós, derivat ara de la popularització tecnològica amb el pas dels anys, és que avui ningú «mira embadocat la impressora» i que el «Per què caram no fabricaven ordinadors petits i portàtils per dur a l’escola?» ja és gairebé present.

Il·lustració de Federico Delicado

• Jordi Sierra i Fabra, Notícies fresques. Il·lustracions de Federico Delicado. Columna, 1996. ISBN 8483000873.