Monthly Archives: Març 2010

El cofre del negrer, de Josep Lorman

El cofre del negrer, de Josep Lorman (web de l’autor), és una novel·la bastida a partir dels tòpics sempre eficaços de l’aventura marítima. Hi trobem el jove orfe amb ànsia d’aventura, el mariner estrany i el mariner dolent, el vell savi i, més en general, la diversitat de la tripulació; la tempesta que per poc no enfonsa la nau; un tresor perdut per un capità negrer; i el vocabulari nàutic, que no ha perdut ni és probable que perdi la força poètica que té per si sol.

Les il·lustracions de Tharrats són, com sempre, acurades i expressives; la tempesta fa la por que ha de fer i el vell mariner tronat i begut que fa sabedor del secret al Marcello és verament patibulari.

... es va acostar a la taula un vell de rostre pàl·lid i ulls grogosos, que anava mig borratxo. «Puc seure?», em va preguntar... (Il·lustració de Tha)

  • Josep Lorman, El cofre del negrer. Il·lustracions d’August Tharrats (Tha). Cruïlla (Vaixell de vapor, vermella, 97), 2000. ISBN 84-661-0000-8.
Anuncis

Les aventures d’en Tonino l’invisible, de Gianni Rodari

Quan un autor fa forat, és habitual que les editorials publiquin altres títols en una competència que a voltes és per l’espai, no per la qualitat. Ho hem vist en els darrers anys amb Jostein Gaarder, al meu entendre. Potser Les aventures d’en Tonino l’invisible, de Gianni Rodari, fou un cas semblant, ja que aquest recull de textos de suplement no és un llibre comparable al Gelsomino, l’Atalanta, El pastís caigut del cel, La Fletxa Blava o els Contes per telèfon. La diferència és que d’en Rodari, així i tot, sempre se’n treu partit.

El llibre inclou dues novel·les molt breus, Les aventures d’en Tonino l’invisible i Visca la Sapònia! i un recull de minicontes d’una colla, Les aventures dels «3A». Em mou a fer aquesta nota una curiositat: passat el temps, el text que més lluu és, al meu parer, el que s’havia deixat pel final i té una intenció més humil i de curt plaç. No és el gran Rodari, però sí llampades d’ell; aquí la cara humana, aquí la sorneguera, allà la crítica o la divertida. En el grup destaca potser «Bon dia, tristesa». En posar la imatge a aquestes pinzellades, a més, en Joan Antoni Poch reeixí d’una forma particularment encertada i expressiva.

  • Gianni Rodari, Les aventures d’en Tonino l’invisible. Traducció d’Àlvar Valls. Il·lustracions de Joan Antoni Poch. La Galera, Barcelona, 1986. ISBN 84-246-8036-7.

Entrevista amb Iolanda Batallé, de La Galera, a L’illa dels Llibres

La Galera, contribuïdora fonamental a la història de la literatura infantil i juvenil en català, es renova un cop més en aquest 2010. A L’illa dels llibres podeu sentir una entrevista de vora de 20 minuts, on l’editora Iolanda Batallé explica els nous projectes, situa les noves col·leccions i parla d’alguns dels llibres que treuran aquest any.

Què hi ha a dins?, de Giles Laroche

Què hi ha a dins? Construccions fascinants arreu del món, del nord-americà Giles Laroche (Joventut), és un curiós i digne àlbum de divulgació arquitectònica. Recull 13 estructures del món, que ens presenta primer per fora i, en làmina posterior (a voltes, doble), per dins, amb detalls explicatius i d’altres enciclopèdics. Es disposen en ordre cronològic, des de la tomba de Tutankhamon fins a un Aquàrium ja del segle actual, i oscil·lant entre el respecte pels grans reis i les multituds anònimes. La tria serva un cert equilibri mundial, amb construccions d’Amèrica (cinc, quatre d’elles dels Estats Units i una de l’art maia), Europa (tres: dues d’Espanya, en concret de l’art medieval tardà de Castella, i una de Grècia), Àsia (dues), Àfrica (una) i Oceania (una), més un envelat de circ. Al final hi ha una proposta de joc (trobar els conceptes explicats dins una làmina) i un glossari il·lustrat de termes arquitectònics. El punt més fort del llibre, a més del fet de tractar una disciplina infreqüent en els llibres per a infants, és una curiosa tècnica d’il·lustració, de collage amb ombres, que crea un efecte de profunditat. El trobo recomanable: per mostrar sense pressa a partir d’uns 5 anys i llegir en solitud a partir d’uns 9.

  • Giles Laroche, Què hi ha a dins? Construccions fascinants arreu del món. Joventut, Barcelona, 2010. 24,5 x 30 cm. Cartoné. ISBN 978-84-261-3770-8.

Els 10 refranys catalans més populars. Participa-hi!

Si voleu participar en un joc al que us convida en Víctor Pàmies, envieu-li «per correu electrònic la llista dels 10 primers refranys que us vinguin al cap, sense cap interferència ni influència. Res de mirar llibres. Només tanqueu els ulls, preneu paper i llapis i anoteu els 10 primers refranys que us vinguin al cap … Si, a més a més, em dieu d’on sou (municipi o comarca), podré etiquetar els refranys i oferir resultats per zones».

Tota la informació de la proposta i el correu de contacte, a Raons que rimen.

‘Estàs com una moto!’, de Pasqual Alapont


Amb la sèrie d’en Martí i el seu avi Frederic, Pasqual Alapont s’ha convertit en un clàssic dels micalets: No sigues bajoca! va per la 20a edició; Estàs com una moto!, per la 18a; Me’n vaig de casa!, per la 11a. Són llibres divertits, d’humor familiar, on trobem uns pares relativament assenyats (tampoc no molt), una tia fava i enamoradissa i els personatges estrella: un nen i un avi que «fan la pinça» amb els seus disbarats i trapelleries, que fan tornar bojos qui els envolten, a dins i a fora de casa, sovint en companyia del gos Jordi.

Els capítols, d’una desena de planes, giren entorn d’anècdotes concretes, com a contes acumulatius, però independents. En Francesc Santana els il·lustra amb expressivitat i exageració de trets, centrant-se en els personatges, que dibuixa amb cossos buits i cares de llapis molt detallades.

A uns grans magatzems:

«—La senyoreta Romeu, supose —li ha dit [l’avi Frederic] amb una reverència, que és el mateix, segons em contà una vegada Frederic, que va dir un periodista a un individu que s’havia perdut enmig de l’Àfrica, quan el va trobar. L’avi té una imaginació increïble i conta unes històries fantàstiques, però això del tipus perdut a l’Àfrica ja és un poc exagerat. Jo tinc a casa un mapa del meu poble i un altre de tot el món, i si fa o no fa, l’Àfrica és un poc més gran que el meu carrer i la plaça dels Coloms junts.
La senyoreta Romeu, després que s’ha calmat, ens ha dit que ella no era la senyoreta Romeu i que si estàvem bojos. Jo crec que estava un poc somnàmbula encara perquè l’havíem acabada de despertar … Jo li he dit també que, a classe de naturals, el professor Eduard fa unes migdiades impressionants i que ningú no li retrau res. Fins i tot és molt instructiu sentir-lo roncar com si fóra un elefant; n’aprenem molt, així, de biologia.»

  • Pasqual Alapont, Estàs com una moto! Il·lustracions de Francesc Santana. Bromera (El Micalet Galàctic, 14), València, 1992 (18.ª ed., 2009). 80 pp. ISBN 9788476601189.

Març de contes amb els autors, a La Central: Celine Blondel, Glòria Falcón, Mercedes Delclós i Alba Garcia

Els tres llibres són de Sd edicions i es presenten bé a La Central de Raval, bé a La Central del Muhba (el Museu d’Història de Barcelona).