Category Archives: Divulgació

Col·lecció ‘Toni Tina’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

No solc parlar de col·leccions al blog, perquè o bé són diverses o bé perden força a mesura que es treuen brous nous de la mateixa olla. Toni Tina, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, en serà una excepció coherent amb la línia ja característica dels autors, que, dins el panorama català (i de l’hispànic), són potser l’equip que millor treballa el concepte de llibre útil i eficaç, clarament exportable (o, si voleu, que importaríem de gust, si fos el cas). La recepció dels seus llibres, a casa, sol ser creixent. Potser alguns (els de format petit i mitjà) no fan especial soroll, però arriben per quedar-se.

Aquesta col·lecció en concret es planteja com a eina per a l’educació emocional. Cada volum es centra en una emoció (la por, la ràbia, la tristesa, la gelosia, la sorpresa) que el conte descriu amb il·lustracions i textos clars i funcionals, que narren el procés d’identificació del que s’està sentint i una possible via de solució. El text s’acompanya de preguntes per tal que el petit pugui fer la seva pròpia reflexió i tria (“Algun cop has sentit que el cor et batega molt de pressa? Quan?”, o “Quina és la teva frase antipor? Inventa-te’n una!”); i el llibre en general, de dues pàgines de jocs de tipus passatemps i unes orientacions per als adults.

Donat que la literatura infantil, en el seu conjunt, té al meu parer un pes excessiu de la voluntat didàctica i utilitària, molt per sobre del seu valor literari, uns contes que d’entrada, segons la contracoberta, es plantegen “ajudar els nens i nenes a identificar les seves pròpies emocions, parlar-ne i afrontar-les” no són els que més atenció rebrien en aquest blog personal (i potser per això no n’he parlat fins ara). Però si els petits de casa, en lloc de deixar els llibres un cop feta la seva funció, els han seguit molt atentament i els demanen de nou, com em fa l’O, de 4 anys, o busquen els altres de la sèrie i en dibuixen els personatges, com fa la M, de 9, vol dir que el conjunt està molt ben lligat, sense l’habitual desequilibri d’aquestes propostes en favor de la sola utilitat didàctica.

  • Col·lecció Toni Tina, de Meritxell Martí (textos) i Xavier Salomó (il·lustracions). Barcelona: Castellnou, 2013-. Amb l’assessorament de FAROS (Observatori de salut de la infància i l’adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu). Títols: Una tempesta de por, Quina ràbia de joc!, Adéu, tristesa!, La gelosia ve… i se’n va, Vola, vola, sorpresa!
  • Blog de la col·lecció

Presentació de ‘Un passeig amb el senyor Gaudí’, de Pau Estrada

Pitgeu per a ampliar

Pitgeu per a ampliar

Tu ets tan jo com jo

He hagut de pensar qui eres, quins eren els teus drets, que no eres com una d’aquelles —tantes— persones que en l’escenari de la nostra vida ens hem acostumat a veure només com a extres, com a figures satèl·lit. He hagut de desprendre’m de la meva visió «jo» del món per poder comprendre que tu també ets un «centre» de vida humana, que tu ets tan «jo» —tan protagonista, doncs, tan únic i tan «principal»— en el teu univers com pugui ser-ho, en el seu, qualsevol altra persona.

Així diu Josep M. Espinàs en una de les pàgines inicials d’El teu nom és Olga. Ell ho deia en referència a la seva filla «subnormal» (per fer servir la paraula que l’autor reivindica usar en contra de la invisibilitat de les persones amb un grau alt de discapacitat intel·lectual); però a mi em sembla vàlid en relació a qualsevol nen o nena: tu ets tan jo com jo.

  • Josep M. Espinàs, El teu nom és Olga, La Campana, Barcelona, 1986 (cita de 22a. edició, 1991, p. 13)
Imatge

Presentació de llibres de l’editorial Efadós a Casa Anita (15 des)

Pep Molist Joan Soler Mercè Galí

Tallers de Coco Books a l’Abacus de Sants (24 nov)

Pitgeu per a ampliar

Presentació a Girona dels diccionaris: ‘Petit diccionari de ciència’ i ‘Petit imaginari de ciència’ (4 oct)

Pitgeu per a ampliar

Presentació de la col·lecció ‘Les eines parlen’ a Teià (25 set)


Nota de Les eines parlen, i imatge del web de l’ajuntament de Teià

Tràiler de promoció de ‘Descobrir Barcelona’, d’Oblit Baseiria i Pere Virgili

Excel·lent i engrescador vídeo-currículum d’una professora d’ESO

  • A través del diari Ara, per via de l’Anna Armengol. Certament, tenim un bon grapat de mestres que fan molt de goig. Molta sort a la Núria en els seus projectes!
  • Notícia ampliada al diari Ara.

Joan Pinilla parla del seu estudi històric ‘La infància. Una història fosca’ (vídeo)

Activitat amb els ‘Jocs d’Àfrica’, de Valérie Karpouchko (10-D)

(Pitgeu per a ampliar)

‘Això és un infern!’, d’Anna Obiols i Subi: presentació a Muntanya de Llibres (Vic, 3-D)

Pitgeu per a ampliar

Integrat a la col·lecció Helena, que promou la reflexió ètica, Això és un infern! mostra les diferents respostes que pot rebre un nen sobre l’infern i el sentit de «viure un infern»; de la religió als inferns personals, com pot ser un incendi al bosc per a un bomber. Com a conclusió, exposa (de paraula) situacions molt difícils que poden viure els nens i nenes, en la nostra societat o les del «tercer món», i proposa pensar sobre les nostres dificultats i les alienes, i què podem fer per millorar aquestes.

Francesc Gisbert guanya el premi Bernat Capó amb un llibre sobre els “jocs i joguets tradicionals”

Extracte de la nota de Bullent:

A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals és un estudi de caràcter divulgatiu dividit en dos parts. En la primera, es fa una catalogació i anàlisi de quins són els jocs tradicionals valencians a què jugaven els nostres avis i pares. Més d’un centenar de jocs com ara les tabes, el sambori, l’escampilla, les birles, els cartons… són descrits i comentats. En la segona part, es recorden quins són els joguets tradicionals, des dels instruments fabricats amb canyes (flautes, xiulets, mussoleres…) fins als elaborats amb els materials més diversos i econòmics. L’obra es tanca amb un recull dels jocs més propis de zones urbanes i de zones rurals, així com una mostra d’enigmes i jocs verbals.

L’estudi pretén ser un material didàctic, útil per a les escoles, però també un llibre divulgatiu per a les famílies i els curiosos, amb un estil clar i amé.
Com diu l’autor a la mateixa obra: “Els jocs no moren, tan sols, passen de moda, resten adormits, oblidats. La majoria poden tornar, despertar, recordar-se, això sí, evolucionats i diferents de com els jugàvem abans. L’objectiu del treball no és oferir una col·lecció de mots i costums per als museus d’arqueologia. Sinó recuperar la idea bàsica dels jocs, perquè reviscolen i tornen a la vida. I com torna un joc a la vida, una vegada ha estat oblidat? Només hi ha una manera: a jugar, s’aprén jugant. El nostre llibre va adreçat als xiquets, però passant primer per famílies, mestres i educadors.”

Llegiu l’apunt al complet al bloc de l’editorial.

Digues on s’amaga la lletra Q en el quadre d’Arcimboldo (‘Alfab’art’)

Arcimboldo, El foc. Digues on s'amaga la lletra Q

  • Anne Guéry i Olivier Dussutour, Alfab’art, les lletres amagades en l’art (Alphab’art, les lettres cachées dans l’art). Cruïlla, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-661-2165-1.

‘Perali kotuma’, dels ‘Jocs d’Àsia. Jocs tradicionals per fer i compartir’, de Valérie Karpouchko

Pitgeu per a ampliar

Pitgeu per a ampliar

  • Valérie Karpouchko, Jocs d’Àsia. Jocs tradicionals per fer i compartir. Takatuka, Barcelona, 2011. Traducció de Pere Comellas. ISBN 978-84-92696-59-8.