Breu: Índex d’autors, llibres i poemes

Per tal de facilitar la navegació pel bloc, he creat un petit Índex d’autors, llibres i poemes, que trobareu a la pàgina Autors i llibres. La idea és lògica quan un bloc va creixent i no vol ser company de l’actualitat passatgera, però no està de més dir que sembla més lògica encara quan un fa servir, per exemple, els índexos tan complerts d’El país dels Kokamuskes.

Recomanacions per Nadal i Reis

A Nadal i Reis no han de faltar els llibres, i menys encara, per als nostres fills. Jo no us recomano res personalment; el bloc ja suposa una tria constant i no em fa el pes triar sobre la tria. Però si voleu saber què he comprat per regalar, hi ha un autor que encara mana: Gianni Rodari.

Si dubteu, tanmateix, el millor és passar per la vostra llibreria o biblioteca de confiança. Recolliré aquí les recomanacions nadalenques per a infants i joves que vagi veient en els seus blocs. (Podeu avisar-me d’altres en els comentaris.)

Bon Nadal i bones lectures per a tots!

• L’Espolsada us proposa aquestes Píndoles de Nadal per a nens i nenes de totes les edats i parla al seu bloc de El Nadal d’un nen a Gal·les, de Dylan Thomas, a la col·lecció El cercle de Viena, o del fantàstic Emigrants, un àlbum sense paraules de Shaun Tan.
• Rovafabes recomana àlbums il·lustrats com Contes de la perifèria, de Shaun Tan; La colla Mata-degolla, de Gorey; o Crónicas birmanas, de Guy Delisle.
• Al·lots fa recomanacions habitualment, amb la seva tertúlia mensual. En aquest enllaç trobareu, per exemple, la guia “Tria bé i llegiràs”, de novel·la juvenil. D’aquest altre enllaç del seu bloc copio altres recomanacions nadalenques, que incorporo a la nota (gràcies!).
• Baobab us proposa que visiteu el seu Betlem de contes.
• Des de la biblioteca de Cocentaina, amb la passió de sempre per la poesia infantil i juvenil (en una munió de llengües), han seleccionat una completa guia ordenada per edats.
• Glòria Gorchs, bibliotecària i especialista en LIJ, ha preparat aquest Especial Nadal 2008.
• El servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona, dins el seu portal Chilias, inclou aquestes Recomanacions de Nadal.
• Les biblioteques de L’Hospitalet, a través del portal de l’ajuntament, també us proposen la seva tria ordenada per edats.

Hola, Pep!, de Jaume Cela

Als bons llibres no els cal excusa, però així i tot, la tornada al primer pla de l’actualitat d’en Pep Guardiola pot ser-ne una de bona per presentar de nou als nanos Hola, Pep!, la novel·la epistolar d’en Jaume Cela que va guanyar el premi Vaixell de Vapor del 1997. Són les cartes que escriu en Xavier, un nen de nou anys acabats de complir, a en Pep (quan era jugador).

Té els ingredients habituals a les narracions d’en Cela, com són el realisme, l’humor i un pes moderat però tangible dels sentiments. Per les característiques del llibre, trobo més assenyat donar-ne uns tastets que provar de descriure’l a bastament:

Hola, Pep!
Avui he fet nou anys i m’han regalat un joc d’ordinador, una camisa, dos llibres i una casset per aprender anglès, perquè el pare sempre em diu que quan sigui gran hauré de parlar l’anglès tan bé com el català i el castellà. La mare encara n’hi afegeix un altre: el francès, perquè ella el parla molt bé. En Sergi, el meu millor amic, m’ha regalat una capsa de color vermell plena de sobres i paper de carta. Diu que quan vagi de vacances no tindré cap excusa per no escriure-li, si ja tinc els sobres i el paper. Però d’aquí a l’estiu falten molts dies i en podré comprar més. He decidit escriure’t a tu, que ets el millor jugador del món.

…

Quan van obrir la farmàcia, la mare va comprar una capsa d’injeccions. Quan vaig veure-la entrar amb la xeringa preparada, el cotó fluix i l’alcohol em va semblar que ja em trobava més bé, però la mare em va dir: «Vinga, no facis comèdia, que només notaràs una punxadeta molt petita. La mare té molta traça i posa les injeccions sense fer mal.» Renoi, de traça! Quin mal que em va fer! Ara al coll ja no hi tinc pus i no me’n sento, però tinc el cul adolorit, perquè em va haver de posar vuit injeccions.

…

[La meva germana] Eulàlia diu que aquest joc [els escacs] és masclista, perquè totes les peces s’han de sacrificar per defensar el rei, que és un pallús que només pot caminar de quadre en quadre.  … Quan l’Eulàlia diu això del masclisme, en Narcís [el meu altre germà] contesta que està tocada del bolet i jo opino com ell. A en Narcís tot li surt bé. … Jo m’estimo molt en Narcís. A l’Eulàlia també me l’estimo, però quan he de confessar un secret a algú o fer una pregunta que em fa vergonya, sempre trio en Narcís, perquè l’Eulàlia no m’escolta tan bé com en Narcís.

…

Hola, Pep!
Mentre t’escric sento el soroll del vent. Sembla el [meu gat] Padroncet quan s’esmola les ungles amb una fusta que li vam comprar perquè no fes malbé els mobles.
A mi no m’agrada, el vent, perquè m’atabala. Avui a l’escola no n’he encertat ni una…

Les i·llustracions són d’en Francesc Rovira, una tria idònia, donat que ell en sap com pocs de retratar amb bonhomia i simpatia les vicissituds i la vida quotidiana d’un grup familiar, amb els seus tocs de tendresa, humor i els diversos sentiments.

77 histèries, de Miquel Obiols

Les histò/èries del llibre 77 Histèries (Cruïlla, a partir de 12 anys), de Miquel Obiols, fan un dels conjunts més sorprenents, estranys i divertits de la literatura infantil en català. No hi cerqueu diversió en el sentit que us expliquin relats humorístics, sinó diversió de la que arriba al fons del cervell, de la que fa funcionar el cap. No és un llibre per llegir de dalt a baix, diria jo, sinó més aviat per anar obrint a veure què en surt. Bona part dels minicontes-poemes visuals poden convenir també a lectors més joves de l’edat recomanada. Pot ser que estigui un punt envellit per haver estat fet amb la tècnica dels ordinadors de fa uns anys, que avui ens semblen prehistòrics. Però val molt la pena prescindir de l’oripell de la modernitat tecnològica (gairebé tan passatgera com el vent) i deixar-nos seduir per una literatura molt diferent, molt més fresca que la de consum habitual.

.

HISTÈRIA GRAMATICAL

ELT EU PAREEM DI U
QU E ETD I GUIQ UE
SIN O ES CRIU SMILL
ORET CRE I XERAN O
RE LLES DERUC P ER
QUEE LL QUA NER A
PE TITE SCRI VIA AIX
IS EN SECA PNI PE US
IA RAT EUN ESO REL
LE SIM MENSES

.

Madò Cullereta, d’Alf Prøysen

Els contes de Madò Cullereta (en noruec, Teskjekjerringa), de l’Alf Prøysen, tenen prop de mig segle de vida, però no han perdut el seu encant, a voltes compasiu, a voltes satíric, tot sovint força desinvolt i en general d’altre temps (però aquesta és part de la gràcia de la literatura, que ens permet de viatjar al passat). La Madò té la característica que, tot de sobte i no se sap per quan de temps, es fa «petita petita com una cullereta de cafè».

M’agrada especialment, per exemple, el relat de la cotorra Adéuclavellmorenet, que viu amb la família Alegria-Animació, el caràcter de la qual no respon gaire exactament al sentit dels cognoms. Madò es farà petita i la cotorra la tancarà a la seva gàbia i la cobrirà amb un drap, just quan la senyora Felicitat Animació entra a la casa amb unes amigues i conta com és de molesta la seva veïna (en realitat, la senyora Animació abusa una i altra vegada de l’amabilitat de Madò); Madò ho aprofitarà per dir quatre veritats des del seu amagatall. En català van ser traduïts per Jordi Jané i Mary Rød i publicats per Joventut, amb il·lustracions de la Montse Ginesta.

Una il·lustració de la Montse Ginesta, treta de Madò Cullereta al bosc meravellós:

Quan parlem de llibres de fa anys, i més si a sobre retraten gent gran, podem trobar mostres de violència a la vida familiar que avui es consideren intolerables i gens aptes per als llibres infantils. Tanmateix, es poden usar per xerrar i debatre sobre el tema, per saber com podia ser la vida de fa uns anys (i com ho és encara, per dissort, en alguns casos) i, si el tractament és humorístic, per fer-ho justament amb una mica d’humor, que li tregui ferro al tema. Un exemple (el context: Madò és molt nerviosa perquè ha recollit i guarit una cornelleta que, un cop recuperada, vol marxar a fer la seva vida, però Madò no vol que se’n vagi i la voldria retindre per sempre):

Madò Cullereta s’havia enfadat amb el marit i per dinar només li havia fet coca de bacallà freda i peles de patata bullides.
—I si no t’agrada, et fas el dinar tu mateix! —li va dir mig plorosa, repenjada al taulell de la cuina.
L’home va marxar gairebé sense dinar. I quan se n’anava li va dir des del llindar de la porta:
—Em sembla que t’has begut el poc enteniment que tenies!
I va tancar de seguida, per por de trobar-se algun plat esmicolant-se-li al cap, com ja havia passat d’altres vegades.

Quan es farà petita, Madò experimentarà en la pròpia carn la seva decisió, amorosa però tirana: la cornella se l’endurà amb el grup i aquests la voldran retindre en contra de la seva voluntat. Els contes funcionen tot sovint així, amb procesos d’aprenentatge.

El Nadal vist per un nen magribí: Azouz Begag, Sóc d’aquí, sóc d’allà

Sóc d’aquí, sóc d’allà, de l’escriptor francès Azouz Begag, fill de pares algerians, és una novel·la molt breu que descriu els sentiments i les sensacions d’un nen francès d’origen familiar magribí, essencialment durant el temps de Nadal. El nen recorda com el seu pare li explica que abans vivia en un entorn rural, molt més amable (d’aquí el títol original: Le temps des villages), dóna detalls de la relació amb els veïns (la veïna que pintava a la seva porta en contra dels àrabs, els que veu des del balconet del pis, un captaire agressiu) i amb el seu millor amic, en François (imagino que la tria del nom és significativa, per molt que la implicació és difícil de traduir). El protagonista voldria viure més de prop el Nadal —si més no, l’avet i els regals—, però a casa seva, com diu el seu pare, «el Nadal no és una festa per als musulmans, i prou».

Es tracta d’un llibre intimista i realista, però amb moments poètics: «els ulls del nens somiaven arcs de Sant Martí», «el ritme cardíac [dels conductors] tornava a seguir el compàs de la llum verda i vermella dels semàfors de les cruïlles». La sintaxi és molt clara, però el lèxic és a voltes exigent. És un llibre del 1993, traduït amb encert el 2004 (Vaixell de Vapor, sèrie blava); no en va França ens porta molts anys en els processos d’integració (o no) dels magribins.

Les il·lustracions de la Carmen Segovia reforcen el to realista i intimista, amb components simbòlics i el peculiar cromatisme de l’autora.

Un passatge:

Es va posar a fer vent. Jo em mirava els cabells d’en François, llisos, fins i rossos. Em feien enveja. L’aire els feia ballar suaument. Els meus, negres i arrissats, eren insensibles a aquella melodia eòlica. En François em va mirar i va dir:
—M’agradaria tenir uns cabells com els teus! Almenys no se’t despentinen!

El nom de Nadal, de Joana Raspall

.

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!

.

.

Tret de Joana Raspall, Font de versos, il·lustrat per Josep Antoni Tàssies, Baula (Ala Delta verda, 5), 2003. La il·lustració de Tàssies correspon al poema i es treu de la p. 73.