‘La llengua de les formigues’, d’Enric Casasses

.

LA LLENGUA DE LES FORMIGUES

Vora la casa d’un arbre a l’altre
hi han tirat un cordill per estendre roba
però no hi ha roba estesa,
la casa és buida,
se n’han anat de viatge
d’ampliació d’estudis
i el cordill d’estendre és una autopista de formigues,
un sol carril a tota pastilla en doble direcció,
i ni de dia ni de nit fan soroll
però es parlen totes.

Tenen uns quants llenguatges:
els dels signes de les mans,
el de ganyotes,
el d’escopinades, rots, sospirs i pets,
el de dir-s’ho ballant
i el de fregar-se galta a galta, que és un llenguatge
de molt ric vocabulari.

.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s