Tag Archives: poemes d’animals

‘Caragol’, de Josep Vallverdú

.

CARAGOL

A Lleida fan un aplec
que en diuen del caragol.
—Del caragol? Un aplec?
No m’ho crec.
Me’n faig creus.
—Ja pots pujar-hi de peus.
Però si ho fas
l’esclafaràs.

.

  • Josep Vallverdú, Bestiolari. Il·lustracions de Manuel Cusachs. Fil d’Aram, 2010. ISBN 978-84-937967-2-3.
Anuncis

‘L’hipopòtam’, d’Enric Larreula

.

L’HIPOPÒTAM

Un hipopòtam gruixut
té una boca tan immensa,
que abans de riure s’hi pensa
tant, que encara no ha rigut.

I perquè està convençut
que el prendrien per sorrut
i això no que no ho veu clar,
no es vol donar per vençut
i, d’amagat, ben tossut,
està aprenent a xiular.

.

  • Enric Larreula, Bestiesari. Bruño, Barcelona, 1995. Il·lustracions de Francesc Rovira. ISBN 84-216-2592-6. Hi ha una edició revisada més recent: Animalari, Cruïlla, Barcelona, 2007, amb il·lustracions de Teresa Martí. ISBN 978-84-661-1785-2. En aquesta edició, el primer vers termina amb la paraula «molsut», no amb «gruixut».
  • Comentari sobre El paquet, d’Enric Larreula.

Caracol, col, col: un poema en gallec de Manuel María

.

darabuc-oscar-villan-o-caracol-remoldino-portada.jpg

Caracol, col, col,
caracol, caracoleiro,
¡pon os teus cornos ó sol
xa que eres tan frioleiro!

O lombo léva-la casa,
caracol, caracoleiro,
¡e deixas cintas de seda
engalanando o carreiro!

Caracol, col, col,
caracol, caracolón,
¡pon os teus cornos ó sol,
ó sol os teus cornos pon!

.

L’ús d’altres llengües romàniques a l’escola, fora de les d’estudi habitual, pot ser un motiu de diversió i experimentació lingüística. He pres aquest poema de Manuel María del bloc antològic en gallec Poemas para peques10px-external-3.png.

La il·lustració és d’Óscar Villán10px-external-3.png, per a la coberta del llibre O caracol remoldiño.

(I ara aquest bloc, que voldria ser més cargol que llebre, es despedeix fins el 10 de gener, per molt que seguiré llegint i responent els comentaris en la mesura que ho permetin el treball i les festes. Us envio els meus millors desitjos per a les festes i el 2008.)

El cargol, de Josep Carner

.

darabuc-cargol-fauna-i-flora-ferran-turmo.jpg

.

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

.

Torna a tocar dia de clàssics; avui, del Bestiari de Josep Carner. La imatge procedeix del magnífic bloc Fauna i flora10px-external-3.png, d’en Ferran Turmo (jo l’he reduïda de mida i resolució). Al bloc del CEIP Feliu i Vegués de Badalona trobareu tota una sèrie de Contes de cargols10px-external-3.png escrits i il·lustrats pels alumnes del centre en el marc d’un procés de col·laboració entre aules: els de 6.è escrivien per als més petits i els d’infantil i inicial els llegien i dibuixaven.

Joan Alegret, Batent les ales

darabuc-papallona-fulles03-rafael-ceip-feliu-i-vegues-badalona-b.jpg

Batent les ales,
surt de florides branques
la papallona.
¿O eren dos blancs pètals
que l’aire agermanava?

El poema d’en Joan Alegret el trobareu a Viu la poesia10px-external-3.png, amb diverses propostes de joc, com ara aquesta de crear-ne un cal·ligrama:

Ara anem a transformar el poema en un cal·ligrama. Agafa un llapis, pensa en el vol de la papallona i deixa anar la mà fent-la lliscar suaument per sobre el full, sense prémer gaire fort, dibuixant una possible trajectòria de vol. Quan tinguis una línia prou llarga, escrius el poema damunt d’ella, així el poema s’haurà de llegir com si seguíssim el vol de la papallona. Pensa en els colors que empraràs, el tipus de lletra i la seva mida. Quan hagis acabat la composició, la penges en un lloc ben visible de la classe, o millor encara, en una paret del pati.

La papallona signada per en Rafael és d’un alumne del CEIP Feliu i Vegués de Badalona10px-external-3.png i forma part del conjunt de Treballs amb fulles del bosc10px-external-3.png. No és d’ales blanques, com podria demanar el poema… Amb què en podriem fer una d’ales blanques? Què en dieu?

Addició: Incorporo unes papallones d’ales de ginkgo, fetes per l’Ana, de la classe de 5 anys de la Dolors Todolí10px-external-3.png.

darabuc-papallona-dolors-todoli.jpg

La pluja, quin tràngol! (haikus per a nens, 3)

 

 

darabuc-caragol-piscina.jpg

 

Una gota? Bé!

Però deu, Déu meu, ja fan

ai, una piscina!