.
Una bona notícia personal: Ojobrusco (OQO editora
) ja està disponible per als lectors, les llibreries i les biblioteques que així ho vulguin. És un àlbum il·lustrat per en Maurizio Quarello, que parteix de dues tradicions de la narrativa popular del Mediterrrani: el viatge aventurer que per poc no acaba en desastre i l’encontre amb el cíclop. És una aventura nua i breu, per a pre-lectors i primers lectors, però amb un mínim de joc literari (en mots i en imatges). No duu missatge ni crec que li calgui, però sí voldria ser ocasió de diàleg: per exemple, entorn de la prudència, la violència o l’astúcia. La feina d’en Quarello m’ha semblat excel·lent: crea un cíclop digne de veure i juga amb diverses obres clàssiques de l’art, de Warhol a Hokusai.
.
Hi ha edició en castellà (Ojobrusco) i en gallec (Ollobrusco, trad. Sara Monda). No hi ha per ara edició en català, per molt que, de fet, n’era la versió original: Ull-esquerp, en vaig dir. Aquí podeu llegir-ne el començament.
Tenint present l’anterior, els detalls els he desat al web en castellà:
- Pàgina d’Ojobrusco
- Biblioteques públiques en les quals es pot llegir
- Nota sobre Warhol
- Nota sobre Hokusai i l’Oceà de les Tovalles
- Nota sobre una entrevista a Quarello (publ. 14 de febrer)
- Distribuidores d’OQO
Enllaços externos:
Darabuc · literatura per a infants i joves 
Sóc en Marçal el delegat de tercer: Darabuc, moltes gràcies per enviar-nos el conte Ojobrusco. Avui hem escoltat i vist dos pàgines del conte. Pensem que ens agradarà molt.
Fins aviat
Hola, Marçal, gràcies pel teu comentari.
Primer, de res: és un plaer. D’això només em queda la recança de no poder-ne enviar més, a més escoles i més biblioteques. A poc a poc.
Espero que us agradi, però ja sabeu que podeu opinar lliurement. Si us agrada, penseu també que podeu explicar-lo vosaltres als més petits. I fins i tot, fer-los una mica de teatre, repartint papers entre els personatges. (Penseu que el final és per a fer una mica de broma, no pas per a fer-se mal. Però no us dic res del final, que encara no és hora.)
Fins aviat!
OLE DAREBUC:
MOLTES GRASIES . ESTEM MOLT CUNTENS PERCE ES CONTE ENS A AGRAT MOLT. TRUBAM CE NOJOBRUSCO ES MOLT LLEG I CE ES RETULI ES MOLT PETIT PRO MOLT VELENT.
NOJOBRUSCO ES DE DEVE?
CLASE DES CAVALLS I DRACS
Hola, Cavalls i Dracs voladors!
M’alegro que us hagi agradat el conte. N’Ojobrusco és ben lleig, i sobre tot, com es porta de lleig… Així li va, al final.
Em demaneu si és de ver. Doncs bé, no ens el trobarem al parc, o al pati, o rere la cantonada. És un animal fantàstic, com els ogres. Un ogre de conte. Són de ver, els ogres? El mateix amb n’Ojobrusco (o n’Ull-brusc, com en volguem dir).
Em podeu demanar tot el que volgueu, a part. Una de les coses millors dels contes és que després podem xerrar-ne.
Fins una altra!
Hola, Gonzalo,
He leido tu libro y me ha gustado mucho porque es muy divertido, lo que mas me ha gustado ha sido lo de los mares, el mar de los manteles, el mar de los trigos y el mar de las estrellas, tambien me ha gustado mucho el Ojobrusco, es un personaje muy divertido.
Un besazo para ti y adios!.
Hola, Ferran, gràcies pel comentari.
M’alegro que t’hagi agradat… inclós el cíclop, que no agrada a tothom. A mi em fa gràcia, aquella mescla estranya de cíclop i de marcià. Però és clar, de l’altra banda del mar de les estrelles, bé havia de ser una mica extraterrestre…
Bé, em fa gràcia al final. Primer fa una mica d’angúnia, quan no saps com acabarà tot.
Un petonàs, i no descuidis la motxilla!
hola, ens han agradat els dibuixos perquè els dibuixos són divertits i molt graciosos.
hola som els nens i nenes de primer i ens han agradat molt els dibuixos i ens agrada quan l’elefant es tira al damunt i quan el monstre està amb la panxa grossa, adeu.
M’ha agradat molt perquè és molt divertit i els dibuixos també són molt bonics!!
Aquest grup A de tercer, són del sant Jordi.
El temps ha passat volant i quan faltava poc per les cinc hem enviat ràpidament el comentari sense signar i sense acabar de revisar l’ortografia. Ai!
(Hola, Montse, ja n’he revisat jo alguns detalls, no és cap problema. Tampoc no ho toco tot; estan aprenent, és normal que surtin erradetes. Us responc a la tarda.
Una abraçada)
Aquest llibre ha estat molt interessant, divertit i és un llibre que fas servir molt l’imaginació. Has tingut molt bona idea.Ens ha agradat molt.
no ens ho esperavem tant divertit i els personatges eren divertits. Primer nosaltres no enteniem el que volia dir “repollos” i al final ho hem descobert entre tots. Ha estat molt xulo i imaginatiu.Vaja a mi m’ha
agradat molt, ha estat infantil però a vegades també et pots imaginar infantil.
Hola al grup 2 de primer i al grup A de tercer! Moltes gràcies pel vostre comentari i per haver llegit el meu llibre.
Els dibuixos són curiosos. Us explicaré un detall que potser no sabeu: els àlbums (és com en diem dels llibres il·lustrats en totes les planes, como Ojobrusco) es poden fer de dues formes. Una: l’autor i l’il·lustrador fan el llibre en equip des del primer moment. L’inventen junts. O dues: l’autor fa un conte i, quan aquest ja està escrit, algú el dibuixa (sovint, ni tan sols veus en persona qui fa els dibuixos).
Quan ho fas en equip, és fàcil que funcioni. Quan ho fas per separat, és més difícil. Per exemple: I si li encarreguen el llibre a un il·lustrador a qui el conte no li agrada gaire? I si a qui escriu no li agraden els dibuixos? Ai, quin patir!
Jo crec que he tingut molta sort. Jo havia imaginat un cíclop “normal”, com els que trobareu a la majoria de llibres. (N’hi ha un, per exemple, a l’àlbum Animales fantásticos, de l’editorial Kalandraka. O a les edicions il·lustrades de la Odissea.) En canvi, l’il·lustrador va pensar: I com seria un cíclop que visqués a l’espai? Va llegir el text amb molta cura i va utilitzar, sobre tot, la imaginació. Ara és un cíclop molt especial, una mica “marcià”.
Fins a la propera, que seguiu llegint molts contes!
Hola al mig grup de quart!
Gràcies per contar-me el que us agrada. (Com sempre us dic, també podeu dir el que no us agrada. És important ser humil i saber que la feina sempre es pot fer una mica millor. Així, cada dia podem aprendre una mica.)
Heu vist la llauna de col del final de conte (la contracoberta)? És una broma de l’il·lustrador, que juga amb un quadre famós del pintor Andy Warhol.
Hi ha diversos jocs. L’Oceà de les Estovalles, per exemple, juga amb un quadre del japonès Hokusai.
Havíeu pensat mai a il·lustrar un conte fent un joc amb imatges famoses? A mí m’ha agradat la idea. És com dir: Fem un viatge pel món de l’art? Anem a mirar quadres!
M’alegro que us hagi agradat. Dius/dieu una cosa important: cal llegir a gust. Passar-ho bé. No té res de dolent disfrutar amb un conte que li agrada també als petits. A fi de comptes, jo sóc un home fet i dret, i amb barba si voleu, i bé que m’agraden, encara… Cal créixer, però aixó no vol dir que ens deixin d’agradar les coses de l’any passat o de fa dos anys.
És com la música: podem aprendre òpera i cançons clàssiques i melodies de Bach o de Beethoven. Totes elles, músiques riques i complexes. Però no per això hem de deixar de disfrutar de la música senzilla, quan és bona. “Senzill” i “dolent” són idees diferents.
Fins a la propera i que llegiu molt!
hola ens ha agradat molt fa una mica de por
i risa els dibuixos son bonics i molt ben dibuixats.
P.D: Hem mirat els enllaços als quadres i els hi ha fet molta gràcia.
Hola, Grup 1 de primer!
Moltes gràcies per acostar-vos al meu bloc i per deixar la vostra impressió. M’alegro que us hagi agradat el llibre.
Ben bé fa una mica de por, si t’imagines que, de sobte, l’ogre se’t tira a sobre… Sort del ratolí, que se les empesca per a treure’ls del mal pas! I qui hi havia de dir, essent el més petit de tots…
És curiós això de la por. Què en penseu? Penseu que és dolenta? Jo crec que no. A veure: passar por no ens agrada, a ningú.
Però és important tenir una mica de por. Per exemple, si creuem el carrer sense cap por i aleshores ni tan sols mirem a un i altre costat, és fàcil que ens aixafi un cotxe.
Ara, tampoc cal exagerar! Us imagineu tenir tanta por que un ni sortís de casa? Que es quedés amagat tot el dia a sota dels llençols? Això seria un desastre…
Hi havia un filòsof antic que ho explicava molt bé: ni poc, ni massa.
Fins la propera!
Ens ha agradat molt perque s’assembla molt a un dibuix 3D i també perque per fer els dibuixos
s’assemblen a quadres de pintors. De la història diem que ens ha agradat molt perquè surten animals divertits i els animals ens agraden molt.
Benvolgut grup 2 de segon: moltes gràcies pel vostre comentari.
És cert que la il·lustració s’assembla a les tècniques de 3D. Tanmateix, la base original és de llapis. Però de fa uns anys és molt freqüent, i cada dia més, utilitzar els ordinadors en la creació dels dibuixos. També hi ha qui dibuixa primer a llapis, escanneja i després dóna color. És tot un món, aquest de l’art!
Però hi ha una pregunta que sempre ens hem de fer: va bé la manera de pintar que hem triat? Podem triar-ne diverses, però quina és la millor? Per exemple, imaginem una història que passés fa molts i molts anys. Li aniria bé una il·lustració molt moderna?
Si us ha agradat compara il·lustracions, crec que us agradarà El gran libro de los retratos de animales, de Svjetlan Jukanovic (ed. OQO, també).
A part, m’alegro que us agradi la història. És curiós, com podem inventar històries d’animals i, en el fons, parlem de persones. De problemes com els nostres. A ningú ens agrada viure perseguit… tots podem equivocar-nos i anar a petar a un lloc on, com no espabilem, tindrem problemes… a tots ens va bé tenir amics… en fi!
Fins la propera!
Aquest llibre ha estat molt bé perquè ha estat un molt bon entreteniment, a més que el Ojobrusco era semblant a un calamar amb un ull.
El llibre ens ha agradat molt perquè Ojobrusco és un personatge misteriós. Hem pensat que el títol feia referència a ¡ojo con el brusco!.
Uns companys han dit que és de nens petits, i uns altres han dit que no.
Benvolguts grup de Sisè i grup 2 de Quart: moltes gràcies pel vostre comentari. M’alegro que ho hagueu passat bé. És curiós com podem pensar coses diferents amb el títol. És la gràcia dels llibres: que cadascú els entén com una cosa pròpia. Depèn molt de qui llegeix. És com la història de don Quijote: hi ha qui riu, hi ha qui plora.
Us he trobat més referències a obres d’art. Faré una nota més completa, però ara us en deixo una menció breu.
La imatge del ratolí i els gats juga amb un quadre d’un pintor expressionista. Aquella era una època molt dura de la història d’Europa, just després de la primera guerra mundial. No he trobat el quadre exacte, però podeu veure un quadre semblant, molt trist, cridaner i agressiu, en aquesta imatge del pintor George Grosz. Mala cosa, la guerra! No s’hi hauria d’arribar mai!
Un fet curiós: avui, l’art no és només penjat a les parets. També hi ha el disseny. Cotxes de disseny, per posar un exemple, molt clar. Però també moltes altres coses: cafeteres, vaixelles, màquines, cadires… Reconeixeu aquesta cadira B306 de Le Corbusier?
Algunes d’aquestes obres artístiques estan als museus. Fins i tot coses tan senzilles com… com una làmpara! No us ho creieu? Mireu aquesta imatge del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) i dieu-me si reconeixeu la làmpara GISO 405!
Una abraçada i fins la propera. Que seguiu llegint molt!
Fins la propera, Gonzalo, que si tot va bé serà a partir de dimecres.
M’has fet descobrir, com a mínim, tres coses noves. I… Ojobrusco a les Escoles d’Art. Sembla un àlbum per a petits però … entre la Filosofia de vida i la història de l’Art, deixa’l córrer!
Quan vulgueu. 🙂 Bones festes!
Retroenllaç: Ojobrusco, Ollobrusco: reseñas de prensa, notas de otros blogs, dibujos y reacciones de los niños « Darabuc · literatura infantil e ilustración
Hola Gonzalo, una pregunta l’elefant és RAPERO?
Ho dic pels PANTALONS.
Hola, Pol:
En Quarel·lo va ilustrar l’àlbum (dels contes il·lustrats amb més imatge que paraules en diem “àlbum”) amb tota la llibertat. És a dir: jo no vaig imaginar un elefant rapero, però… qui sap? Potser sí que ho és! Podem imaginar amb la mateixa llibertat.
El llibre està farcit de bromes visuals, com si l’il·lustrador ens volgués picar l’ullet. La Montse potser us haurà ensenyat algun dels jocs, com el de la llauna de cols i la llauna d’un pintor molt famós de fa uns anys, l’Andy Warhol.
Ara bé, també podem fer-nos més preguntes. Si fos un rapero, perquè ho seria? O també: perquè aleshores mai no diu cap rap al conte? Segons ens responguem les preguntes, arribarem a una conclusió o a una altra.
Una abraçada
PS He escrit Quarel·lo perquè la ll, en els noms italians (i en Maurizio Quarello ho és), es llegeix com la nostra ela geminada (la de col·legi o pel·lícula).
Benvolgut: l’hem contat a la nostra escola, als grups de 1er i 2on, i els han agradat molt les aventures. A reveure!
Hola, Maria: gràcies per alegrar-me el dia. 🙂
Una abraçada.
Nosaltres l’hem llegit a la biblio municipal: en gallec! No sé si ho hem entés tot del tot, però hem passat una bona estona.
Hola, Claudi, Mariona:
Gràcies!
Retroenllaç: ¿Para que sirves perrito?
Retroenllaç: Un dia inesperat