Així comença Ull-esquerp

darabuc-ojobrusco-oqo-maurizio-quarello-15-16.jpg

.

En Ratolí volia veure món. Perquè dia rere dia amagat al catau, dia rere dia fugint dels gats de la casa, dia rere dia corre que correràs per un pessic de pa… Allò no era vida!

I dit i fet, un petonàs a tothom, un formatge a la motxilleta i cap allà que se n’hi anà.

Camina que caminaràs, creuà un trau, saltà un botó i es va fer a la mar per l’Oceà de les Tovalles. En arribar a l’altra riba, va trobar-se amb en Gos.

—Ep, Ratolí, ¿cap a on vas,
tan lluny de la ratera?
—Vull viure aventures,
i si véns, ja en serem dos.

I dit i fet, un petonàs a tothom i un os a la motxilla, cap allà que se n’hi anaren, en Gos amb en Ratolí.

Camina que caminaràs, creuaren un camp, saltaren una tanca i es van fer a la mar per l’Oceà dels Morescars. A l’altra riba es van trobar amb l’Elefant…

.

Anuncis

7 responses to “Així comença Ull-esquerp

  1. Promet encantament. Aviat a la nostra biblioteca en gaudirem.

  2. Hola:

    Què bé , demà mateix vaig a demanar el conte. I segur que en treurem profit els infants i jo. Ja el contaré a les Biblioteques de Gandia…I segur que gaudirem …

  3. Montse, Dolors, moltes gràcies. Espero que agradi els nanos. Aquí els sol agradar un cíclop exagerat, un punt melós i fals com un euro de Transilvània. 😉

  4. És bonic el conte, Gonzalo. És una llàstima que l’editorial OQO hagi renunciat a publicar llibres en català. L’any passat van rebre el Premi Llibreter, atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, per l’àlbum ‘La cosa que fa més mal de món’. Van exhaurir l’edició catalana de seguida i, malgrat el premi, no van ser capaços de reeditar-la. Una pena.

  5. Benvolgut Carles: gràcies.

    No estava al corrent de la falta de reedicions. Havia llegit el llibre d’en Livan i l’Olmos —quin prodigi d’il·lustracions!— i em vaig alegrar del seu premi. Però és clar, des de fora no en sabia més. (Primer havia escrit “no coneixia aquesta anècdota”, però després ho he esborrat, donat que la frase no convé gaire al que més aviat sembla un tàcit funeral. :/ Em serveix per a explicar-me algunes coses, en qualsevol cas.)

    Tanmateix, com no puc triar, em quedo amb el positiu. M’agrada i em sorprèn la feina d’en Quarello, m’alegra treure un segon llibre i, donat el cas d’un viatge, bé el puc contar en català. No és el paradís, però de fet, en regalen tan pocs, de paradisos —i la vida quotidiana n’és tan lluny— que li deixo el raconet de la murga, però tampoc no més. 🙂

    Una abraçada

  6. Per ser un super-ratoli-poeta, gran escriptor i millor amic et dedico un premi “arte y pico”, des del bloc “Poemem”. Dona-li una ullada:

    http://poemem.blogspot.com/2008/02/xicones-i-xicons-hem-rebut-un-premi.html

    (ara sóc una menudeta ratolina de biblioteca, però tot siga per jugar amb la poesia)

    Un petotet de bigotet a bigotet:

    Rata Poe, ratolí i poeta joguinaire, admirador de vosté i la seua poesia

  7. El que la poesia no pugui fer, deixa’t estar, que no ho pot res. 🙂 Gràcies per l’estímul per a intentar seguir fent la feina el millor possible, Sàlvia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s