Per festes, recordeu de no compartir ni les joguines ni el menjar!

Tret de ‘Tento i el seu amic’, de Ricardo Alcántara i Gusti. Abadia de Montserrat, 1999

Tret de ‘Tento i el seu amic’, de Ricardo Alcántara i Gusti. Abadia de Montserrat, 1999

Amb humor, és clar… De les pàgines del llibre on els gossos vells ensenyen el Tento que un gos com Déu mana no pot tenir un gat per amic i li ha de donar aquesta mena de tracte. Bones festes!

‘El cangur de gossos’, d’Oriol Vergés

Passejo la meva gossa i s’atansa un noi jove, que somriu i li fa una carícia a l’Abril. Demana la raça (ningú podria dir-la, però hi ha apostes sobre quin deu haver estat l’encreuament), li diu afalacs i ens fa a mans un retall de paper on anuncia que passeja gossos per hores.

L’anècdota és real, però bé podria haver sortit d’El cangur de gossos, un text d’Oriol Vergés il·lustrat per Carme Peris. Es tracta d’una novel·la de creixement, de to positiu, amb trets d’humor i exageració però sense perdre el vessant realista. El protagonista, que no s’entén amb els estudis, provarà primer sense sort la feina de repartidor de pizzes, i després, ja amb més èxit i tot retrobant i reconduint els personatges (humans i animals) de la primera feina, la de cangur de gossos. Al llarg de tot el procés haurà d’anar fent tries que li aniran permetent de conèixer-se millor i obrir-se un camí propi.

Il·lustració de Carme Peris

• Oriol Vergés, El cangur de gossos. Il·lustracions de Carme Peris. Edicions del Pirata, Barcelona, 2006. ISBN 978-84-96569-34-8.
• Proposta didàctica de l’editorial.
• Oriol Vergés a l’AELC.

Sopa de cua de sargantana, de Marta Gené

Sopa de cua de sargantana, de Marta Gené Camps (premi Edebé de literatura infantil de 2009) és una novel·la breu que aposta per l’emoció i l’acció.

La història es desenvolupa en un marc irrealista: una illa introbable i un temps imprecís (un segle XX de poble mariner amb trets atemporals de conte de fades i històrico-llegendaris de cacera de bruixes). Candela, la protagonista, de dotze anys, té sobretot un amic, en Valentí. El coneix de sempre. Però l’estiu serà diferent a l’acostumat; en Valentí està canviant i l’amistat dóna pas als primers titubeigs de l’amor.

Hi ha un altre canvi que esclata des de l’interior de la pròpia Candela. Sempre havia estat una nena especial, però ara no controla la seva singularitat: prediu desgràcies, com per exemple una olla que caurà del foc, una escassetat de pesca al poble, una mort dins la família. Li passa així, sense més ni més, sense saber per què, sense poder controlar-ho.