Tag Archives: Jaume Cela

Presentació de ‘Nil’, de Jaume Cela i Alba Garcia, a Pati de llibres

Pitgeu per a ampliar

Pitgeu per a ampliar

Anuncis

Presentació de ‘Set raons per estimar els meus pares’ a Cerdanyola

(Cliqueu per a ampliar)

Jaume Cela, premi El Vaixell de Vapor; Dolors Garcia i Cornellà, premi Cifré de Colonya

Jaume Cela ha guanyat per tercera vegada el premi Vaixell de Vapor, amb l’obra Set raons per estimar els meus pares. Més informació, a Vilaweb i Cruïlla. El premi Gran Angular va quedar desert.

D’altra banda, Dolors Garcia i Cornellà ha obtingut el premi de novel·la juvenil Guillem Cifré de Colonya amb Les ànimes de la Terramorta, d’ambientació medieval. Més informació, al bloc de premsa de La Galera i el web de l’autora.

Hola, Pep!, de Jaume Cela

Als bons llibres no els cal excusa, però així i tot, la tornada al primer pla de l’actualitat d’en Pep Guardiola pot ser-ne una de bona per presentar de nou als nanos Hola, Pep!, la novel·la epistolar d’en Jaume Cela que va guanyar el premi Vaixell de Vapor del 1997. Són les cartes que escriu en Xavier, un nen de nou anys acabats de complir, a en Pep (quan era jugador).

Té els ingredients habituals a les narracions d’en Cela, com són el realisme, l’humor i un pes moderat però tangible dels sentiments. Per les característiques del llibre, trobo més assenyat donar-ne uns tastets que provar de descriure’l a bastament:

Hola, Pep!
Avui he fet nou anys i m’han regalat un joc d’ordinador, una camisa, dos llibres i una casset per aprender anglès, perquè el pare sempre em diu que quan sigui gran hauré de parlar l’anglès tan bé com el català i el castellà. La mare encara n’hi afegeix un altre: el francès, perquè ella el parla molt bé. En Sergi, el meu millor amic, m’ha regalat una capsa de color vermell plena de sobres i paper de carta. Diu que quan vagi de vacances no tindré cap excusa per no escriure-li, si ja tinc els sobres i el paper. Però d’aquí a l’estiu falten molts dies i en podré comprar més. He decidit escriure’t a tu, que ets el millor jugador del món.

Quan van obrir la farmàcia, la mare va comprar una capsa d’injeccions. Quan vaig veure-la entrar amb la xeringa preparada, el cotó fluix i l’alcohol em va semblar que ja em trobava més bé, però la mare em va dir: «Vinga, no facis comèdia, que només notaràs una punxadeta molt petita. La mare té molta traça i posa les injeccions sense fer mal.» Renoi, de traça! Quin mal que em va fer! Ara al coll ja no hi tinc pus i no me’n sento, però tinc el cul adolorit, perquè em va haver de posar vuit injeccions.

[La meva germana] Eulàlia diu que aquest joc [els escacs] és masclista, perquè totes les peces s’han de sacrificar per defensar el rei, que és un pallús que només pot caminar de quadre en quadre.  … Quan l’Eulàlia diu això del masclisme, en Narcís [el meu altre germà] contesta que està tocada del bolet i jo opino com ell. A en Narcís tot li surt bé. … Jo m’estimo molt en Narcís. A l’Eulàlia també me l’estimo, però quan he de confessar un secret a algú o fer una pregunta que em fa vergonya, sempre trio en Narcís, perquè l’Eulàlia no m’escolta tan bé com en Narcís.

Hola, Pep!
Mentre t’escric sento el soroll del vent. Sembla el [meu gat] Padroncet quan s’esmola les ungles amb una fusta que li vam comprar perquè no fes malbé els mobles.
A mi no m’agrada, el vent, perquè m’atabala. Avui a l’escola no n’he encertat ni una…

Les i·llustracions són d’en Francesc Rovira, una tria idònia, donat que ell en sap com pocs de retratar amb bonhomia i simpatia les vicissituds i la vida quotidiana d’un grup familiar, amb els seus tocs de tendresa, humor i els diversos sentiments.

darabuc-francesc-rovira-jaume-cela-hola-pep

darabuc-francesc-rovira-jaume-cela-hola-pep-2

Una troballa sorprenent, de Jaume Cela

Una troballa sorprenent, d’en Jaume Cela, és un llibre joganer i divertit, que a mi em sembla d’arrel rodariana. (Per si calgués, aclareixo que no parlo d’imitació, en cap sentit negatiu; Rodari, a la seva Gramàtica de la fantasia, va donar moltes claus per a crear tot jugant amb l’escriptura, i algunes són directament útils per a l’anàlisi.) Doncs bé, Rodari parlava del «binomi fantàstic», que sorgeix quan unim dues situacions que habitualment pertanyen a plans diferents: Què passaria si, en lloc de A, tinguéssim un B ben sorprenent?

En aquest llibre d’en Cela, A és una família amb animaló i B no és el típic gos o gat, sinó un cocodril. La trama es desenvolupa entre el realisme i l’exageració, amb molt d’humor, inclós el retrat dels personatges; és formada per una successió d’anècdotes, en general breus, i a voltes varia d’estils, car inclou també una minipeça teatral.

Les il·lustracions són d’en Werner Thöni-Hortal. A l’AELC en podeu trobar una guia de lectura.

«Des d’aquell dia, el Dentetes, quan sent el soroll de la rentadora, fuig com del dimoni i s’amaga sota els coixins del sofà. Fins que no veu la roba estesa, no surt del seu amagatall.
Va quedar tan escaldat, que quan s’entestava a no fer el que li dèiem només ens calia ensenyar-li la màquina de rentar i parlar-li en to de reny:
−Mira, Dentetes, que poso el programa llarg amb tu a dins!
Aleshores, es torna dòcil i suau, i no tingueu pas cap por que en faci alguna en tot el que queda de dia.»