En Poirot ja no és un personatge especialment conegut entre els lectors joves, però com els seus tics i les seves maneres són clarament reconeixibles (car han passat a formar part de la figura literària i cinematogràfica general del detectiu) i el clàssic de la negra Jaume Fuster va situar d’entrada l’obra en un passat convenientment distant (la postguerra catalana i europea), Les cartes d’Hèrcules Poirot segueix essent un guió teatral molt aprofitable, que manté tothora el suspens —l’enjòlit, si voleu— i va descobrint a poc a poc la xarxa de mentides de tots els personatges fins que es desvetlla el culpable dels assassinats.
- Jaume Fuster, Les cartes d’Hèrcules Poirot. Edicions 62: col·l. L’Escorpí/Teatre, 1983; col·l. El Cangur, 1996; col·l. Educació 62, núm. 13, en edició per batxillerat de Montserrat Estruch, 2007 (ISBN 13: 978-84-297-6024-8).
Darabuc · literatura per a infants i joves 
Ui en Poirot, recordo dels 12 als 14 anys que vaig llegir tots els llibres d’en Poirot i la Miss Marple! M’ho passava bomba!
Jo el que vaig llegir aleshores eren les velles (i dolentotes) traduccions de Molino, en castellà, que ma germana acumulava per desenes. Algú sap si tenim cap versió catalana de qualitat?
En Poirot és un personatge fantàstic